Obligacions dels tutors (0203/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-203/04

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 15 de febrer de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 de setembre del 2005 la representació processal del Sr. Alcalá va formular demanda pel procediment civil ordinari contra el Sr. Palau, curador de la incapacitada Sra. Expósito, sol·licitant que s'acordés: a) la revocació de l'actual càrrec de curador del Sr. Palau i se'l nomenés tutor de la citada senyora per l'administració ordinària dels seus béns, necessitant autorització judicial per a realitzar actes de disposició o d'extraordinària administració, b) imposar al Sr. Palau l'obligació de retre comptes de la seva gestió del patrimoni de la incapacitada en el moment d'esdevenir ferma la corresponent Sentència que resolgués el present judici i com a mínim dues vegades per any natural i que dits comptes fossin sotmesos a l'aprovació de l'autoritat judicial, poden el Sr. Alcalá consultar-los en tant que part interessada, c) que el Sr. Palau no podia ser titular de cap bé o dret propietat de la Sra. Expósito, de tal manera que s'anul·lessin els comptes corrents existents a nom de tots dos i que amb el ròssec dels mateixos s'obrís un nou compte bancari a nom exclusivament de l'esmentada senyora, sense perjudici de les possibles accions de responsabilitat derivades de l'exercici de la curatela, d) revocar l'ordre de transferència bancària mensual de 450,00 euros del compte bancari del seu manant vers el compte de la incapacitada, considerant que aquesta no es trobava en estat de necessitat, sens perjudici de l'obligació del seu manant de socórrer econòmicament a la seva esposa quan aquesta ho precisés.

II.- La representació processal del Sr. Palau va contestar a la demanda en data 29 de setembre del 2005 promovent incident d'excepció dilatòria de manca de competència objectiva per raó de la matèria i incident d'excepció dilatòria de litispendència. Per aquesta raó, es va obrir un procediment incidental dins del qual la representació del Sr. Alcalá va contestar a les dites excepcions demanant la seva desestimació, es van proposar les proves adients i es van portar a terme i el Mgfic. Ministeri Fiscal va evacuar el seu informe considerant encertades les excepcions formulades.

III.- Una vegada presentades les oportunes conclusions i abans de que fos dictada Sentència, la representació processal del Sr. Palau va presentar un escrit informant de la defunció de la Sra. Expósito i argumentant que, havent-se extingit el motiu pel qual s'instava el procediment, considerava que la continuació del judici era innecessària i s'hauria de procedir a l'arxiu de les actuacions. Ateses aquestes manifestacions, la representació processal del Sr. Alcalá va presentar en data 27 de juny del 2006 un escrit en el què reiterava tots els fonaments de dret i correlatius arguments exposats als escrits precedents, sol·licitant que es prosseguís amb la continuació del procediment i es dictés una Sentència que contingués aquests dos pronunciaments: 1) que el Sr. Palau havia d'haver declarat els comptes de que fou nomenat curador de la Sra. Expósito i 2) una vegada produïda la seva defunció es declarés l'obligació del curador de retre comptes finals de la seva gestió en el termini de sis mesos a comptar de la dita defunció, condemnant a la defenent al pagament de les costes judicials.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute en data 6 de Juliol del 2006 declarant desistit al Sr. Alcalá de la demanda per ell formulada en virtut del que manifestava en el seu escrit de data 27 de juny del 2006 i no admetent les pretensions formulades per en ell per considerar que alteraven substancialment la pètita inicial i resultaven estèrils, ja que es tractava de deures que dimanaven directament dels articles 37 i 49 de la Llei Qualificada de la Incapacitació i Organismes Tutelars.

V.- Contra l'esmentat Aute formula recurs d'apel·lació la representació del Sr. Alcalá i, pels arguments continguts en les seves conclusions, demana que es declari nul de ple dret l'Aute impugnat, acordant que escau estimar la demanda amb les modificacions i els nous pediments formulats mitjançant escrit de 26 de juny del 2006: a) que es declari que amb l'entrada en vigor de la Llei 15/2004 de 3 de novembre Qualificada d'Incapacitació i Organismes Tutelars, procedia haver nomenat al Sr. Palau tutor de la incapacitada Sra. Expósito b) que es declari que el Sr. Palau tenia l'obligació legal d'haver declarat els comptes des que fou nomenat curador de la mateixa i que a partir de la seva defunció té obligació de retre comptes finals de la seva gestió en el termini de sis mesos des de la dita defunció i que el Sr. Alcalá tenia dret a ser informat sobre la rendició de comptes que havia d'haver dut a terme el ex curador amb anterioritat a la mort de la incapacitada i així com a ser informat dels comptes que rendeixi dins l'esmentat termini c) que es declari que el Sr. Palau no podia ser cotitular de cap bé ni dret de propietat de la incapacitada i que s'hauria d'haver procedit a anul·lar els comptes corrents existents a nom de tots dos i d) que es condemni a l'adversa al pagament de les costes judicials. Per altressí sol·licita subsidiàriament que, si no són admeses les anteriors peticions, siguin admesos els dos pediments formulats pel seu manant en el seu escrit de 26 de juny del 2006.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Considera l'Aute recorregut que de l'escrit presentat en data 27 de juny del 2006 es dedueix que el Sr. Alcalá va desistir tàcitament de les pretensions de la demanda, com també de la resolució de l'incident obert a instància del Sr. Palau en el moment que aquest va formular excepcions dilatòries, raó per la qual va donar trasllat a la part adversa de l'escrit en el què es notificava la mort de la Sra. Expósito, que en cap cas es pot considerar una nova demanda, per tal que manifestés el que estimés procedent i va acordar l'arxiu de la causa. Per altre banda va entendre que no es podien admetre les peticions contingudes en el citat escrit ja que alteraven la substància de la demanda al variar la causa petendi.

Pel contrari, el recurrent argumenta que en el seu escrit de 26 de juny del 2006 es fan unes peticions que són lògiques, atès el canvi de circumstàncies que s'havia produït, però que aquest fet no suposa en cap cas un desistiment de la demanda i aquest argument es podria en principi admetre, ja que la representació del Sr. Alcalá demana en el citat escrit la continuació del procediment i no el seu arxiu. No obstant, aquestes peticions no poden ser ateses si considerem que s'ha modificat la pètita de la demanda, ja que això no és possible una vegada iniciat el procediment, i fins i tot si entenem que les peticions contingudes en el citat escrit no fan més que ajustar la demanda la nova situació produïda per la defunció de la Sra. Expósito, reduint les peticions que es contenien a la demanda inicial o no modificant-les substancialment, tampoc és procedent la seva estimació, ja que estaven, o han quedat, mancades de contingut o no es poden atendre.

II.- Pel que fa a la peticions de la demanda modificades en part en el sentit que calia haver nomenat al Sr. Palau com tutor i no com curador una vegada va entrar en vigor la Llei Qualificada d'Incapacitació i Organismes Tutelars, que aquest sols hauria de portar a terme l'administració ordinària dels béns del tutelat, havent de demanar autorització judicial per realitzar actes de disposició o d'extraordinària administració i que calia declarar que el Sr. Palau tenia obligació legal de declarar els comptes des de que fou nomenat curador de la Sra. Expósito, el demandant no fa més que reclamar que es declari allò que ja disposa una norma legal. Així, la conversió del curador en tutor, si era procedent una vegada va entrar en vigor la nova Llei, que precisa més les funcions d'una i altre institució, s'hauria fet en virtut del que ordena la disposició transitòria primera de la LQIOT, conversió que no sempre és necessària ja que la protecció de l'incapacitat també pot correspondre a un curador si sols és precís l'assentiment d'un òrgan tutelar pels actes de l'incapacitat que assenyali la Sentència (article 58 LQIOT). En el mateix sentit, les obligacions dels càrrecs tutelars segons la legislació vigent deriven directament de la Llei, sense que sigui precís, ni oportú, que els Tribunals repeteixin les disposicions legals, ni que es demani la seva intervenció amb aquesta finalitat i el mateix es pot dir respecte de l'obligació dels càrrecs tutelars de retre comptes metre dura la institució i en el moment de la seva extinció, obligació que és clara en els textos legals (articles 37 i 49 LQIOT).

La petició de que es declarés que el Sr. Palau no podia ser cotitular de cap bé o dret de la Sra. Expósito i per tant s'hauria d'haver procedit a anul·lar els comptes corrents existents a nom de tots dos resulta en l'actualitat totalment mancada de contingut, perquè, una vegada extingida la tutela per mort de la persona incapacitada, el tutor o curador ha de posar el patrimoni d'aquesta en mans dels seus hereus, Però és que a més la decisió de si s'havien o no d'anul·lar el comptes corrents existents a nom del curador i de la persona incapacitada corresponia a l'autoritat judicial, la qual d'ofici, a instàncies del Ministeri Fiscal, sota la vigilància del qual s'exerceix la tutela, o de la persona tutelada podia ordenar en qualsevol moment les mesures que cregués necessàries pel bon funcionament de la tutela (article 26 LQIOT) i si no ho va fer és perquè va considerar més adient mantenir la situació tal com es trobava. Pel que fa a la petició de que es revoqués la transferència bancària mensual a càrrec del Sr. Alcalá és evident que aquesta obligació s'ha extingit una vegada s'ha produït la defunció de la Sra. Expósito.

Per aquesta raó, quan l'Hble. Batlle estima que el demandant ha desistit de l'acció no fa més que presumir que la voluntat del demandant no podia ser continuar un procediment inútil, que hauria conduït o a l'estimació de les excepcions plantejades o a la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes al demandant.

III.- L'únic punt en el que potser calia continuar el procediment desestimant la demanda, és respecte a la petició de que el demandant pogués consultar les rendicions de comptes del curador i que en l'actualitat es modifica dient que es declari el dret que tenia el Sr. Alcalá a ser informat sobre les rendicions de comptes del curador, petició que no es pot estimar, ja que el control sobre l'actuació del tutor o el curador el porta a terme l'Hble. Batlle i espòs de la tutelada no té cap dret a que se li informi sobre la rendició de comptes del curador mentre perdura la tutela, malgrat pot informar al Mgfic. Ministeri Fiscal o a l'Hble. Batlle de la seva sospita sobre l'actuació irregular del curador (article 26.2 LQIOT) i sols pot demanar comptes al mateix una vegada finalitzada la tutela, si estima que aquest ha incomplert les seves obligacions, o les ha complert defectuosament i sols si ha estat nomenat hereu del tutelat difunt (article 50 LQIOT).

II.- Pel que fa a la petició continguda en l'escrit presentat per la representació del Sr. Alcalá en data 27 de juny del 2006 en el sentit de que la Sentència declari que el Sr. Palau com a curador de la Sra. Expósito "havia d'haver declarat els comptes des que fou declarat curador de la mateixa", considerem que no es fa altra cosa que reproduir una part del segon pediment de la demanda, que fa referència a aquesta obligació, sense que en l'escrit es reprodueixi la petició final d'aquest punt de la demanda (en el sentit que s'atribueixi al Sr. Alcalá la facultat de consultar-los) , raó per la qual entenem que en el citat escrit no s'introdueixen noves peticions respecte de la demanda, sinó que en tot cas es cita sols una d'elles, que ja hem declarat improcedent. D'altra banda, en el recurs s'afegeix una nova petició, ara sí, que és que es declari l'obligació del Sr. Palau de rendir comptes de la tutela en el termini de sis mesos, petició que no fa més que reproduir el que disposa l'article 49 de la Llei, raó per la qual s'ha de considerar igualment improcedent, tenint en compte a més a més que el Mgfic. Ministeri Fiscal indica que aquest tràmit ja s'ha complert. A més a més, el recurrent afegeix encara un altre petició en el seu recurs i és que es declari el seu dret a ser informat dels comptes que es rendeixin una vegada finalitzada la tutela, però aquesta petició no es pot atendre, ja que, d'acord amb el que disposa l'article 50 LQIOT, sols podria demanar la rendició de comptes al tutor en el cas que hagués estat declarat hereu de la seva difunta esposa, tenint en compte que fins i tot en el supòsit que el Batlle aprovi els comptes del tutor, això no impedeix que aquest, el tutelat o els seus hereus puguin exercitar les accions que recíprocament els hi puguin correspondre (article 52 LQIOT).

Decisio

Per aquestes raons s'ha de desestimar també els dos pediments formulats subsidiàriament pel recurrent i que es recollien en el seu escrit de data 26 de juny del 2006.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alcalá contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles que CONFIRMEM íntegrament imposant les costes del present recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.