AUTE - PROVES. No dóna lloc a les proves sol.licitades. PROCESSAL. No es procedeix a vista oral en els procediments d'estrangeria. (1100031/2015)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000031/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000053/2016

AUTE 13-2016

PARTS:

Apel·lant: Sra. Esparza

Representant: Sr. Calatayud

Advocada: Sra. Bernat

Apel·lat : GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Esparza

Advocada : Sra. Téllez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, setze de juny de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000031/2015, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 8 d'abril de 2016, la representació processal de la Sra. Esparza va formular recurs d'apel·lació contra la sentència núm. 29-2016 de data 17 de març de 2016, pel qual sol·licitava la revocació de la resolució recorreguda pels motius continguts en el seu escrit, alhora que demanava la celebració de vista oral i la pràctica en aquesta alçada de les proves "números III, IV i VIII sol·licitades (...) mitjançant escrit de 16 de juny de l'any 2015" (foli 212).

2.- Les proves quina pràctica sol·licita la part recurrent consisteixen en (folis 41 i 42):

"III.- REQUERIMENT.- Consistent en que s'oficiï al registre de vehicles adscrit al Govern d'Andorra per tal que certifiquin quines persones físiques i/o jurídiques son les titulars del vehicles quines fotografies de la 9 al 12 s'acompanyen en la prova anterior, a excepció del vehicle que obra en la fotografia numero 13 quin correspon al vehicle conduit per la meva principal.

IV.- REQUERIMENT.- Que es requereixi al Molt Il·luste Govern d'Andorra per tal que aporti en la seva totalitat l'expedient administratiu de la Sra. Esparza, tramitat sota el número de sol·licitud xxxxx.

(...)

VIII.- TESTIFICAL.- consistent en que les persones que en resultin de la practica de la prova numero III, compareixin en al present causa i juramentats de forma legal, contestin els preguntes a ells proposades".

3.- En data 25 d'abril de 2016, la representació processal de Govern va presentar la seva contesta al recurs d'apel·lació, oposant-se a la pràctica de les proves sol·licitades per la part recurrent, i a la petició de celebració de la vista oral.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Respecte la pràctica de proves en segona instància en matèria d'immigració, l'apartat 4 de l'article 160 de la Llei 9/2012 del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració remet al procediment administratiu de dret comú, que es troba regulat concretament a l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el qual disposa:

"Correspondrà al ponent decidir inapel·lablement sobre la pràctica de proves en segona instància.

El ponent podrà acordar solament la pràctica de prova:

quan, proposada en primera instància, hagi estat refusada la seva pràctica;

quan per causa no imputable a qui la sol·liciti no s'hagi pogut practicar tota o part de la prova proposada en a primera instància;

quan, després del període de pràctica de proves en primera instància, hagi arribat a coneixement de qui la proposi algun fet d'influència notòria en el judici ignorat per la mateixa o posterior al dit període de pràctica de prova;

quan el mateix ponent la consideri necessària per a resoldre amb millor coneixement de causa."

En el cas que ara ens ocupa, la part recurrent sol·licita la pràctica de les proves que va proposar en primera instància i que enumera de III, IV i VIII.

Segon.- De forma preliminar convé ressaltar que per Providència de data 3 de juny de 2015 (foli 156) l'Hble. Batlle ponent va declarar innecessàries per la resolució del judici les proves III Requeriment; VII Requeriment (parcialment i pel que fa al punt 1) i VIII Testifical, alhora que va ordenar la pràctica de la resta de proves proposades per les parts. És de veure doncs que les proves declarades innecessàries en primera instància van ser la III, la VII i la VIII i no la IV.- REQUERIMENT com avança la part agent, la qual va ser admesa pel Tribunal a quo i es va practicar degudament segons ressurt dels folis 44, 57, 59 i següents. Per aquest motiu doncs no s'escau procedir a la pràctica de la prova IV sol·licitada per la part agent.

Tot i així es desprèn dels escrits de la recurrent de dates 16 de juny de 2015 i 4 de març de 2016, que el protest per la manca de pràctica de la prova tenia per objecte la número VII quina es va declarar innecessària de forma parcial respecte el primer apartat:

"1.- si en l'XXXX, quans apartaments/pisos gestiona en aquell edifici i si algun d'ells és de la seva propietat, així com certifiqui si existeix constant rotació, canvi de llogateres d'aquells pisos/apartaments radicats en aquell edifici. En concret interessa aquesta part si durant l'any 2014 ha existit rotacions, canvis de llogaters en aquell edifici especifiqui en quines unitats immobiliàries."

En el supòsit que el protest s'hagués adreçat contra la citada prova, la mateixa hauria de ser també refusada en aquesta alçada perquè no versa directament sobre el objecte directe del procés quin és determinar la residència efectiva al Principat de la part recurrent. Així el fet d'acreditar un flux determinat d'ocupants de l'edifici en el què residiria la part agent, no aportaria cap dada rellevant per determinar la residència efectiva de l'actora, la qual podria donar-se independentment d'aquest flux.

Tercer.- D'altra banda, s'ha de denegar la pràctica de les proves proposades de números III i VIII, perquè les mateixes tampoc guarden una relació directa amb allò que es discuteix en els presents autes.

En efecte, si s'analitza el contingut de les proves proposades és pot observar que la número III té per objecte un requeriment prop del Registre de vehicles de Govern a efectes de determinar la identitat dels propietaris d'uns vehicles que es trobarien estacionats en el edifici on residiria la part agent. I la número VIII consisteix en practicar les testificals a les persones identificades mitjançant la prova III, en el sentit que contestin si el vehicle de l'agent consta estacionat de forma habitual on es troba el seu vehicle.

Al marge d'entrar a valorar la proporcionalitat de la prova respecte el dret a la intimitat dels titulars dels vehicles objecte de la prova i el dret a la defensa de la part agent, i que podria portar al seu refús, la prova ha de ser denegada com s'ha dit perquè el fet de determinar que un vehicle es troba estacionat de forma habitual en territori andorrà, no aporta cap element directe que permeti valorar la residència efectiva de la part agent.

Quart.- Pel que fa la petició expressa de la part recurrent de celebrar vista oral de la present causa (foli 217), ha de ser rebutjada en mèrits de l'article 160 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la llei qualificada d'immigració (text refós) que disposa: "En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n'hi ha, de la recepció dels autes."

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Primer.- No donar lloc a la pràctica de les proves sol·licitades par la part recurrent, per no considerar-les necessàries per a la resolució del recurs plantejat.

Segon.- No donar lloc a la petició de celebració de vista oral sol·licitada per la recurrent.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució ho acordem, manem i signem.