Fallida, sol.licitud cessació de pagaments a títol personal (A328/10)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 328/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Peña va presentar un escrit, de data 6-07-2010, en virtut del qual sol·licitava la declaració de cessació de pagaments de la societat ORG_0, per tal que la societat mercantil pugui proposar un concordat als seus creditors i continuar amb l'activitat mercantil.

II.- Per Aute de 2-11-2010 l'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre: "DECIDEIX: Primer.- Decretar a la societat "P. SL", en estat de cessació de pagaments i arranjament judicial.

Segon.- Nomenar administradors judicials dels béns i drets del present procediment d'arranjament judicial als Srs. Sanç i Calderón, amb domicili professional radicat XXXX, els quals hauran de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 48 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida, de data 4 d'octubre de 1969, una volta hagin acceptat el càrrec per al qual han estat nomenats.

Tercer.- Nomenar controladora del present procediment d'arranjament judicial a la senyora Herrera amb domicili professional a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Quart.- Donar publicitat a la present resolució judicial mitjançant la publicació d'edictes als taulers d'anuncis de les Parròquies, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i a la premsa, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de llur publicació, tots els creditors hauran d'haver lliurat els justificants dels seus crèdits als administradors judicials, a fi que el verifiquin i n'efectuïn la relació corresponent.

Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts interessades".

III.- La representació processal dels Srs. Peña i Viñas va interposar recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 18-01-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta el seu recurs la part recurrent són, en essència, els següents. En primer terme, entén que en decurs de la instrucció de la demanda, els recurrents a títol personal van demanar la seva cessació de pagaments a títol personal, tota vegada que consideraven que el préstec s'havia atorgat a la societat mercantil. En segon terme, s'afegeix que existeix una confusió patrimonial entre el patrimoni dels recurrents i la mercantil ORG_0, com ho demostra el fet que pensaven que el préstec s'havia atorgat a la societat, a l'igual que ho pensava el comptable extern i que el destí del préstec fou l'adequació dels locals del Restaurant. D'aquesta forma s'acreditaria la condició de comerciants dels recurrents i que tenen deutes, tota vegada que el préstec es carrega en el compte personal dels recurrents, sense que la societat tingui cap compte pel seu funcionament, sinó que empra el compte corrent dels recurrent, a la vegada que aquesta confusió i entramat patrimonial els fa responsables dels 370.000 euros front a ORG_1.

II.- Els recurrents manifesten que van considerar que el préstec s'havia atorgat a la societat i no a títol personal i que per aquest motiu es reflectia en la comptabilitat de la societat i pel fet que el préstec es destinés a un ús comercial i no personal. Aquestes manifestacions contrasten amb les que s'efectuen per part de la societat, segons la qual el préstec l'havia contret ella amb ORG_1. L'entitat bancària ha posat de manifest que els deutors del préstec són els recurrents, però sorprèn que s'argumenti, per part dels recurrents, que no van disposar de l'escriptura de préstec i que ignoraven que el préstec s'havia sol·licitat a títol personal pels mateixos, sobretot, quan s'afirma que el Sr. Peña va garantir la devolució de 100.000 euros amb un dret real d'hipoteca sobre una casa de la seva propietat a França.

En aquest ordre d'idees, consta acreditat a les actuacions que el Sr. Peña és soci de la mercantil ORG_0 (cfr. 32) com a titular de 50 participacions i que el Sr. Viñas és titular de 20 participacions, a la vegada que ambdós consten, junt amb altres dues persones, com a assalariats de la mateixa (foli 86). Tanmateix al foli 23 apareix una situació de compte, en la qual figuren el Sr. Viñas i el Sr. Peña.

De la prova que consta a les actuacions, no consta acreditat, encara que sí s'ha al·legat pels recurrents, que el destí del préstec hagi estat l'adequació del local on es presta el servei de restauració, però com indica l'òrgan judicial d'instància, aquest extrem no fa variar que la realitat consisteix en que els recurrents són els prestataris front a l'entitat bancària ORG_1 i que si el préstec es va adreçar a l'adequació dels locals on la societat desenvolupa el seu objecte social, els recurrents esdevenen creditors front a la societat del referit préstec, tota vegada que la condició de deutors l'ostenten a títol personal i no han provat tampoc la seva condició de comerciants. En efecte, en aquesta alçada s'introdueix un extrem nou, consistent en l'existència d'una confusió patrimonial i identitat econòmica entre la mercantil i els recurrents. Sense perjudici que en aquesta alçada les qüestions noves no poden ésser introduïdes, per quant es modifiquen les bases fàctiques que va prendre en consideració el jutge a quo per a dictar la resolució que ara es recorre, resulta que s'addueix una pretesa confusió patrimonial entre la mercantil ORG_0 i els recurrents, sense que la mateixa resti acreditada. Així, si bé es manifesta que el destí del préstec fou l'adequació del local, aquest extrem no s'acredita i, de ser-ho, no impedeix que els titulars dels préstec esdevinguin creditors de la mercantil, com encertadament considera la resolució impugnada. Però, a més, de les actuacions el que ressurt és que els recurrents si bé són socis de la mercantil en diferent participació, també consten com a assalariats de la mateixa.

La confusió patrimonial o identitat patrimonial, en virtut de la qual pretenen acreditar la seva condició de comerciants, quan la única que consta a les actuacions és la de la societat i d'aquí que es trobi legitimada per a sol·licitar la petició de cessació de pagaments i, consegüent, arranjament judicial, no es pot fer descansar en l'errada, imputable als recurrents, que el préstec que van perfeccionar consideraven que ho era per a la societat, tota vegada que la mínima diligència exigible requereix conèixer si s'assumeix un deute en nom propi o per compte d'una altra persona. I també perquè de la resta de la prova que es troba a les actuacions no s'extreu la referida conseqüència per quant no conta provat el destí del préstec que a títol personal van obtenir els recurrents i tampoc la identitat i confusió patrimonial en relació a les dues persones dels recurrents i la mercantil ORG_0, atès que amb la informació comptable i factures que s'aporten no es desprèn aquest extrem, el qual, degut a la seva rellevància, requereix per part de qui l'al·lega una prova que evidenciï de forma clara l'existència d'una comunicació patrimonial i d'interessos entre els recurrents i l'entramat empresarial.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús d'aquest recurs i, per tant, en consonància amb el criteri del venciment objectiu (arg. Codi 7,51,5), la imposició de les costes processals a la part recurrent.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Peña i Viñas contra l'Aute de data 2-11-2010, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.