recurs incident Nul·litat - in admissió recurs - Aplicació Sentència Tribunal Constitucional (0000039/2018)

Aute

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Rotlle núm. TSJP 0000134/2019

Causa: Urgent i Preferent 41.1 CA 0000039/18

AUTE 27-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod (Ponent) Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a cinc de febrer del dos mil vint.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Yves Picod, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 15 d'octubre del 2019 el Batlle va decidir no admetre a tràmit l'incident de nul·litat plantejat per la representació lletrada dels Srs. Espada, Macias i Plana, contra la providència de 26 de juliol del 2018, l'aute de data 16 de setembre de 2019 i l'aute de data 19 de setembre de 2019, entenent que aquestes resolucions han vulnerat el seu dret a la defensa i a la jurisdicció, en el sentit del dret a un procés degut i a una resolució motivada en dret.

Com a arguments, els recurrents manifesten que no poden ser objecte de l'execució d'una sentència, en una causa en la què no han intervingut com a part, suposant aquest fet una vulneració al dret a la defensa i al procés degut. Que per ofici rebut en data 19 de setembre de 2019, se'ls requereix per tal d'aportar una sèrie de documentació, arxius i àudios, sense poder conèixer les consideracions o raonaments de l'esmentada resolució, la qual fa referència a la sentència dictada pel Tribunal Constitucional en data 15-3-2019, amb relació al procediment urgent i preferent formulat pel Sr. Vilar.

II.- RESULTANT: Per dit aute de data 15 d'octubre del 2019 el Batlle no va admetre les pretensions dels recurrents per considerar que no tenien cap fonament, ja que, d'una banda, la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent, perquè la vulneració de drets fonamentals denunciada només podia provenir d'una actuació judicial i no de cap de les parts de la causa del Tribunal de Corts-6000173/16, el que, evidentment és així.

La demanda del Sr. Vilar tenia per objecte que es retirés d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els drets a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.

El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent d'aquell en què havia estat acordada vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.

És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.

D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.

Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. Vilar cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió que no concreta en què s`ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.

No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.

Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16 i cap perjudici ni s'al·lega ni consta que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.

No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada dels Srs. Espada, Macias i Plana, en data 6 de novembre de 2019, a fi de sol·licitar que es declari nul l'aute d'inadmissió de data 15 d'octubre de 2019, i s'acordi la retroacció de les actuacions al moment anterior al mateix, perquè considera que no poden ser objecte d'una sentència en execució quan no han estat part el procés previ. Entén la part apel·lant que l'execució pretesa pel Batlle en relació a la sentència obtinguda pel Sr. Vilar, "sols pot aplicar-se als subjectes que van ser part, i no és oponible a tercers aliens al procés principal", no estan per tant d'acord amb el caràcter "erga omnes" que es vol donar a la referida sentència del Tribunal Constitucional i manifesten que la doctrina dels tribunals nega l'efecte "erga omnes" de la sentència que ara es pretèn executar.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que segons el què disposa l'apartat 4t de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments, respecte als recursos formulats contra l'aute que no admet o que resol un incident de nul·litat en primera instància, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia pot no admetre el recurs si considera motivadament que no té cap fonament, no vulnerant per tant la no admissió a tràmit del recurs d'apel·lació, el dret a l'accés a la justícia ni el dret a la defensa.

II.- CONSIDERANT: que la part apel·lant impugna l'aute de data 15 d'octubre de 2019 dictat pel Batlle que no admet les pretensions contingudes en l'escrit presentat pels recurrents contra tres resolucions dictades en el procediment urgent i preferent nº 0000039/18 amb uns arguments que a criteri de la Sala, no tenen cap fonament.

Així, els recurrents no van ser considerats parts demandades en el procediment urgent i preferent instat per la representació del Sr. Vilar per vulneració dels seus drets a la intimitat, a l'honor i al secret de les comunicacions perquè aquestes vulneracions provenien d'actuacions judicials i no de cap de les parts de la causa del Tribunal de Corts-6000173/16, el que, evidentment és així.

La demanda del Sr. Vilar tenia per objecte que es retirés d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els drets a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.

El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent d'aquell en què havia estat acordada vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.

És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.

D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.

Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. Vilar cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió que no concreta en què s`ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.

No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.

Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. Vilar és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16 i cap perjudici ni s'al·lega ni consta que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.

No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.

El recurs d'apel·lació, per tot el què s'ha exposat, no s'admet a tràmit.

III.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

1.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Espada, Macias i Plana contra l'aute de data 15 d'octubre del 2019 dictat pel Batlle en la causa 0000039/18.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-