Execució forçosa sobre tribut residència passiva (A324/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-324/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, al 24 de març de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de març del 2010 va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de l'entitat "Ricart" contra el Sr. Téllez, condemnant a aquest darrer a pagar a l'agent la suma de 35.329,00 euros, juntament amb els interessos legals generats per dita quantitat des de la data en què la part defenent hagués hagut de contestar a la demanda, fent deducció de l'import de 6.500 euros corresponent al preu de venda del vehicle objecte del contracte de finançament d'autes i imposant a la defenent la totalitat de les costes judicials generades a la instància.

II.- Per escrit presentat en data 14 de juny del 2010 la representació processal de l'entitat "Ricart" va sol·licitar que s'executés la citada Sentència, procedint conseqüentment a travar embargament sobre tots els béns que poguessin aparèixer en favor del defenent, amb segrest de tots els vehicles i béns mobles o immobles de la seva titularitat i la seva subsegüent venda en pública subhasta, demanant igualment que s'embargués el dipòsit que el defenent va efectutar en el seu dia prop de l'INAF per tal d'obtenir la residència passiva al Principat. Mitjançant Altressí, l'agent sol·licitava igualment que se li volgués retornar la garantia bancària lliurada en el seu dia davant de la Batllia per tal de travar l'embargament preventiu que va sol·licitar.

IV.- Atès que el Sr. Téllez no va atendre el requeriment de pagament que se li va efectuar mitjançant Providència d'execució de data 15 de juny del 2010, el dia 21 de juny del mateix any es va procedir a travar embargament sobre el vehicle marca Mercedes Benz model CLS 350, matrícula XXXX propietat del citat senyor i, en data 20 de setembre, la part agent va sol·licitar que s'executés igualment la suma dipositada prop de l'Institut Nacional de Finances a favor del defenent.

V.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 d'octubre del 2010 va acordar no donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de l'entitat "Ricart", considerant que el dipòsit que, segons el parer de l'agent, havia efectuat el defenent per tal d'obtenir l'autorització de residència passiva al Principat, l'havia fet en realitat el Sr. Palomo en benefici del seu fill.

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat "Ricart" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Aute objecte del present recurs denega la petició de l'entitat "Ricart" de que s'executi la quantitat dipositada prop de l'Institut Nacional de Finances pel Sr. Palomo en favor del seu fill Téllez per tal de que aquest respongui dels seus deutes front aquesta societat, argumentant que aquesta suma no constitueix un bé o dret propietat de l'executat i que sigui susceptible d'execució forçosa en el marc de les presents actuacions. Pel contrari, la recurrent estima que aquest dipòsit fou consignat en garantia de les obligacions contretes pel Sr. Téllez, com ara les financeres que ell va assumir i no va complir, però aquest argument no es pot estimar.

II.- En efecte, d'acord amb allò que es manifesta a la notificació adreçada pel Sr. Pulido, Director del Servei de Policia del Principat, al Sr. Gibert, Director de l'Institut Andorrà de Finances, que consta a les actuacions, el Sr. Palomo de nacionalitat russa, en compliment d'allò que disposava l'article 8 de la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de residències passives de 28 de novembre del 1996, va dipositar a l'INAF en data 23 de setembre del 1997 la quantitat de vuit milions de pessetes per tal de garantir el compliment de les obligacions davant de l'Administració, obtenint així l'autorització de residència passiva al Principat per ell i per les persones de la seva família que depenien d'ell, dels quals un milió el va lliurar en benefici del seu fill Téllez.. D'altra banda, del passaport que consta al foli 8 de les actuacions es dedueix igualment que el Sr. Téllez va nàixer el 5 de febrer del 1985, raó per la qual en el moment en què el seu pare va efectuar el citat dipòsit tenia 12 anys i, per tant, d'acord amb el què disposava l'article 3 de la citada Llei era persona a càrrec seu, com precisa l'article 13.1 d) de la vigent Llei 17/2006 de 30 de novembre qualificada de residències passives, ja que era menor d'edat.

Tenint en compte aquestes circumstàncies, cal entendre la suma dipositada pel Sr. Palomo garantia el compliment de les obligacions davant de l'Administració de les persones de les quals ell havia de respondre i no pas de les obligacions que poguessin contraure els seus fills una vegada arribats a la majoria d'edat i havent assolit independència econòmica, de les quals evidentment no havia de respondre el seu pare. En aquest sentit, s'ha de destacar que de l'informe elaborat pel Sr. Valverde, suboficial del Departament de Policia d'Andorra, es desprèn que el Sr. Palomo va recuperar en el seu dia la suma que havia dipositat en favor de la seva esposa, arran del seu divorci, i posteriorment la que va lliurar en el de la seva filla Puig, que va donar de baixa voluntària, de tal manera que les quantitats dipositades li pertanyien a ell i sols garantien el compliment de les obligacions dels seus familiars envers l'Administració mentre estiguessin a càrrec seu. Pel contrari, no poden garantir les del Sr. Téllez que tenia vint-i-dos anys en el moment de contraure el deute amb la part agent i, d'acord amb el contracte de finançament aportat per l'agent com a document 2 de la demanda, no residia al mateix domicili del seu pare, reconeixent-li l'entitat prestamista plena capacitat per contractar i obligar-se, de tal manera que, com precisa l'article 13 de la Llei vigent de residències passives, no era persona a càrrec del seu progenitor, ja que no depenia ni personalment, ni econòmicament d'ell.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Ricart" contra l'Aute dictat en data 25 d'octubre del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.