Impugnació acord del Saig (7000328/2018)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000290/2020 ORIGEN: 7000328/2018 - 00

NIG: 5300542120150005137

PARTS:

Apel·lant : Ricart Procurador : Sra. Martin Advocat : Sr. Álvarez

Apel·lat : Sr. Izquierdo Procurador : Sra. Capellà Advocat : Sr. Bonet

AUTE 068-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 26 de febrer del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per sengles Acords de la Saig, senyora Tejera, de data 2 de febrer de 2018 (expedients RX-CV/18-001379 i RX-CV/18-001389) aquesta requeria a la societat Ricart per a què fes efectives les sumes de 1.763,04 EUR i 52.034,30EUR, respectivament, que havia d'abonar al senyor Izquierdo.

Segon.- En data 27 de juny de 2018, la representació processal de la societat Ricart impugnà l'Acord de la Saig, senyora Tejera de data 15 de juny de 2018, pel que resolia no donar lloc a les peticions que l'esmentada societat efectuava en el marc de l'execució dels mencionats expedients i que consistien en què s'efectués una compensació entre l'import que la mateixa havia estat condemnada a abonar al senyor Izquierdo i un crèdit que afirmava ostentar contra el mateix i, per la resta i fins a eixugar completament el deute, que se li permetés efectuar pagaments parcials a raó de 1.000 euros mensuals o, subsidiàriament, que l'embargament de les quantitats líquides en poder de tercers (clients de l'empresa), no fos superior al 25%.

En el mateix, sol·licitava també que es decretés la suspensió immediata de la decisió de la Saig i es comprometia a continuar abonant la suma mensual de 1.000 EUR per a què es lliurés al senyor Izquierdo com a pagament a compte del seu crèdit.

Tercer.- Per Providència de data 28 de juny de 2018, l'Hble. Batlle d'instància incoà la impugnació de l'Acord pres pel Saig en data 15 de juny de 2018, a tramitar pel procediment d'incident d'execució de sentència, tot acordant també la suspensió provisional de l'execució a càrrec del Saig, en mèrits del contingut de l'article 40 de la Llei del Saig.

Quart.- En data 7 de setembre de 2018, la representació processal del senyor Izquierdo contestà l'escrit d'impugnació abans referit, oposant-se a les pretensions de l'agent incidental i sol·licitant també que s'aixequés parcialment la suspensió travada sobre el procediment d'execució i que s'acordés lliurar al senyor Izquierdo els 1.000 EUR que cada mes entregava la societat Ricart, i qualsevol altra que la Saig pogués rebre de la referida societat.

Cinquè.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i, prèvia evacuació dels respectius escrit de conclusions, en data 10 d'agost de 2020, l'Hble. Batlle d'instància dictava Aute, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"DECIDEIX:

Primer.- Desestimar la impugnació de l'Acord de la Saig Sra. Tejera pres en data 15 de juny de 2018, tot deixant sense efecte la suspensió de l'execució a càrrec de la referida Saig amb referència EX-CV/18-0011389-G.

Segon.- Acordar la represa immediata de l'execució forçosa sobre els béns i drets de la societat executada, i en particular les diligències interessades per la part executant als escrits obrant en peça separada en els presents autes.

Tercer.- Condemnar a la part executada al pagament de les costes judicials causades a la part executant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador que s'acreditaran en període d'execució de la present resolució judicial."

Sisè.- No conforme l'agent incidental amb el contingut de l'Aute suara referit, en data 20 de novembre de 2020 interposa recurs d'apel·lació contra el mateix, tot interessant la seva revocació, que s'estimi la impugnació per ell efectuada i la imposició de costes.

Setè.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Izquierdo s'oposa al recurs interposat i sol·licita la confirmació de l'Aute impugnat i la imposició de les costes judicials de segona instància a la societat recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'Aute impugnat resol, desestimant-la, la impugnació que la representació processal de la societat Ricart efectuà de l'Acord de la Saig, senyora Tejera, de data 15 de juny de 2018.

Al respecte, la Saig explicava en el seu Acord que no formava part de les seves competències valorar la pretesa compensació que no era objecte de les execucions que li foren encomanades, i denegava les altres dues peticions en considerar que no s'havia efectuat una proposta seriosa de pagament proporcional a la realitat d'aquell moment de la situació del negoci de la societat executada.

Per la seva banda, l'Aute recorregut donant resposta també a l'argument consistent en què la Saig amb la seva decisió havia vulnerat el contingut de l'article 5 de la Llei 44/2014 d'embargaments, va concloure que l'embargament fou correctament acordat, que la part executada no va acreditar la realitat econòmica que proclamava, que aquesta pretenia una cancel·lació del deute inexistent i, en tot cas, que si la mateixa s'hagués trobat en situació de col·lapse per l'embargament impugnat, s'hauria vist obligada a iniciar un procediment concursal, però no ho va haver de fer.

Segon.- Contra aquesta resolució s'alça la part recurrent, que fa valer que s'ha acreditat que l'Acord de la Saig vulnerava els preceptes legals continguts en la Llei de l'embargament i, en especial, el seu article 5, donat que en tenir els comptes bancaris bloquejats i tots els imports de les factures pels treballs realitzats també embargats, l'empresa no podia continuar funcionant -adquirir nous productes, matèria prima, abonar les nòmines als treballadors ...-. Considerava també que aquest extrem es trobava confirmat pel fet de què finalment la Saig li va acceptar retenir el 25% de la facturació, com -segons ell- mostra l'Acord d'1 d'octubre de 2018, així com pel fet de què la Saig en data 12 de novembre de 2011 (no el dia 2 com es diu en les conclusions d'apel·lació) hauria decidit acabar amb el procés d'execució, demanant el seu arxiu.

Tercer.- Del contingut de les actuacions que conformen el present incident d'execució es deriva que l'agent incidental i avui part recurrent no va impugnar ni els Autes d'execució previs -de dates 2 de febrer de 2018-, ni l'Aute d'embargament posterior -de data 10 d'abril de 2018 (foli 108)-. El que impugnava és l'Acord pel qual la Saig denegava les seves pretensions de limitar els pagaments mensuals a l'import de 1.000 EUR o, subsidiàriament, el percentatge de facturació que havia de ser objecte d'embargament, i que el recurrent proposava en compliment del que la Saig li havia informat en el revers de l'Acord d'embargament -que ja hem dit que no fou impugnat-, que no era altra cosa que el contingut dels apartats 3 i 2 de l'article 5 de la Llei d'embargament, que permeten al Saig i a l'executat arribar a un acord sobre l'ordre d'embargament dels béns i drets, sempre que el que proposi garanteixi el cobrament del deute amb la mateixa eficàcia que els altres béns i drets susceptibles d'embargament.

Proposta del deutor que, per voluntat expressa de la Llei, ha de garantir el cobrament amb eficàcia, per això hi poden haver els acords abans referits, però en cap cas empara que aquests puguin restar eficàcia als pagaments.

En aquest sentit ens hem pronunciat en l'Aute de data 21 de juliol de 2020 (89-2020): "En efecte, no podem obviar que el dret a la tutela judicial s'estén també a la fase executiva del procediment judicial, de tal manera que la persona que ha vist formalment reconegut el seu dret de crèdit mitjançant una resolució judicial n'ha d'obtenir la seva execució efectiva."

Quart.- La Saig i amb posterioritat la Batlle d'instància -amb l'Aute impugnat que confirma la resolució de la Saig-, donant compliment a les exigències de proporcionalitat de l'article 5 de la Llei d'embargament, va considerar que la proposta que efectuava la part executada, Ricart, no es trobava justificada, ni de cap manera es podia considerar proporcional a la realitat actual del negoci

Valoració de la proporcionalitat que resulta fins i tot d'aplicació a les actuacions posteriors de la Saig mitjançant les quals, d'una banda, aixeca els embargaments travats en entitats de crèdit o dipòsit (folis 33 i 34) i, d'altra banda, reté (per Acord de data 1 d'octubre de 2018) el 42 % de l'import que un dels clients de la societat executada, Vives, li havia d'abonar -i no el 25 % com afirma inexplicablement la part recurrent en el seu escrit de conclusions d'apel·lació-. Perquè el que es dedueix d'aquestes actuacions és que la Saig va adoptant les seves decisions en base al criteri de proporcionalitat previst a l'article 5 de la Llei d'embargament. En efecte, en no constar en autes cap prova acreditativa de la pretesa situació econòmica de la societat Ricart -que únicament a ella li corresponia aportar-, no considerant-se tampoc suficientment eficaços per liquidar el deute els pagaments proposats per la societat (pretenia pagar més de 52.000 EUR a raó de 1.000 EUR mensuals o a raó del 25 % d'una facturació pendent desconeguda, sense justificació), i no sent d'aplicació directa els articles 6 i 8 de la Llei d'embargament (que com ja vam posar de relleu en l'Aute abans referenciat i parcialment transcrit, són els que permeten la ponderació entre la satisfacció dels interessos dels creditors i el dret de la persona immersa en un procés d'execució), per quant la deutora és una societat, la Saig ha aplicat la ponderació que ha considerat raonable donada la situació. I la prova de què la mateixa ha estat correcta i ha pogut ser assumida per la societat deutora és que tot i haver-se li retingut, com hem dit abans, un 42 % de la quantitat percebuda per un creditor, i no un 25 % com ella pretenia, no li ha fet falta instar un procediment concursal.

Així doncs, de cap manera es pot considerar que la Saig hagi incomplert la Llei d'embargament, ni que l'Aute impugnat hagi emparat un tal incompliment inexistent.

Cinquè.- En qualsevol cas, no es pot perdre de vista que malgrat el 27 de juny de 2018, en el mateix escrit d'impugnació de l'Acord del Saig, la pròpia part executada es va comprometre a abonar mensualment 1.000 EUR a favor de la part, únicament els ha abonat en dues ocasions, en dates 5 i 23 de juliol de 2018, no havent-ne procedit a efectuar cap altre, i sense haver donat cap explicació al respecte.

Sisè.- Finalment, tot i ser cert que la Saig en data 12 de novembre de 2018 va comunicar a la Batllia l'acabament del procediment d'execució, acordant-ne el seu arxiu i comportant la cancel·lació total de l'import objecte d'execució, no és menys cert que tal i com posa de relleu l'Hble. Batlle d'instància en la resolució recorreguda, amb posterioritat i previ aclariment, va efectuar una altra comunicació tot precisant que s'havia procedit a l'arxiu parcial del procediment d'execució, únicament pel que respectava als honoraris d'advocat, procurador, taxes judicials i costes d'execució (expedient EX-CV/18-001379-G).

En conseqüència és evident que el procediment d'execució EX-CV/18- 001389-G, continua en curs, havent-ho de conèixer la part executada per quant no ha acabat de satisfer l'import adeutat.

Setè.- Conseqüència de l'anterior és la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de l'Aute objecte d'apel·lació.

Vuitè.- Atesa la desestimació del recurs, procedeix imposar les costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Ricart contra l'Aute de l'Hble. Batlle d'instància dictat en data 10 d'agost de 2020,que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-