recurs incident Nul·litat - in admissió recurs - Aplicació Sentència Tribunal Constitucional (0000039/2018)

Aute

Magistrats

Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Rotlle núm. TSJP 0000136/2019

Causa: Urgent i Preferent 41.1 CA 0000039/18

AUTE 26-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Raya

Magistrades: Sra. Marie Conte (Ponent)

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a cinc de febrer del dos mil vint.

Reunida la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Raya, i les magistrades Sra. Marie Conte i la Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 16 d'octubre del 2019 el Batlle va decidir: "no admetre les peticions contingudes en l'escrit presentat pel lletrat Sr. Carnero, en data 7 d'octubre proppassat, i això sense fer especial imposició en quant a costes processals", contra la providència de 26 de juliol del 2018, i dos autes de data 19 de setembre del 2019, per considerar que aquestes resolucions han vulnerat el seu dret a un procés degut, a la jurisdicció, a l'accés a la justícia, a la defensa i a una resolució fonamentada en dret.

Al·lega la part apel·lant que no poden ser part executada en un procediment del què no han estat part, fent oposició a dita execució per la qual se la va requerir per a què aportés "les còpies corresponents a aquells folis indicats a les diligències esteses en la mencionada causa" tot en relació a la causa del Tribunal de Corts-6000173/16 i de les intervencions telefòniques del Sr. Pombo.

L'aute dictat pel Batlle en data 16 d'octubre del 2019 no va admetre les peticions de l'interessat per considerar que no tenia cap fonament allò que pretenia, ja que, d'una banda, la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent, perquè la vulneració de drets fonamentals denunciada només podia estar generada per resolucions o omissions judicials i, d'altra banda, perquè les resolucions del Tribunal Constitucional produeixen efectes "erga omnes" i, per, tant, podien afectar a terceres persones sense ser parts en el procediment.

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada dels Srs. Canales, Durán, Carnero i Agullo, argumentant que se'ls està executant en el marc d'un procediment, sense haver-los donat la possibilitat de defensar-se, i a més, se'ls impedeix l'accés al mateix causant una evident indefensió, vulnerant així els drets a la jurisdicció, a la defensa i al procés degut.

Considera la part apel·lant que l'inadmissió ad limine de la seva demanda implica també la vulneració del dret d'accés a la justícia i del dret a la defensa en relació al principi d'igualtat.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que l'article 18 quater de la Llei Transitòria de Procediments judicials preveu en el seu apartat 4t que:

"Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no podran formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l'incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament (...).

Impugna la part recurrent l'aute dictat pel Batlle que no admet l'incident de nul·litat contra tres resolucions dictades en el procediment urgent i preferent nº 0000039/18, amb uns arguments que a criteri de la Sala, no tenen cap fonament.

Així, la part recurrent no va ser considerada part demandada en el procediment urgent i preferent instat per la representació del Sr. Pombo per vulneració dels seus drets a la intimitat, a l'honor i al secret de les comunicacions perquè aquestes vulneracions provenien d'actuacions judicials i no de cap de les parts de la causa Tribunal de Corts-6000173/16, el què, evidentment és així.

La demanda del Sr. C. tenia per objecte que es retiressin d'aquest procediment les intervencions de les seves comunicacions telefòniques, acordades en virtut d'una comissió rogatòria internacional sol·licitada pel Jutjat Central d'Instrucció nº 6 de l'Audiència Nacional d'Espanya, per considerar que la seva incorporació vulnerava els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions.

El Tribunal Constitucional va estimar la seva reclamació, considerant que efectivament la incorporació del resultat de la intervenció de comunicacions telefòniques a un procediment diferent de aquell en què havia estat acordada, vulnerava el dret al secret de las comunicacions i a la intimitat i va acordar que es procedís a la retirada del procediment seguit a Andorra de les intervencions telefòniques acordades en el procediment tramitat a Espanya.

És evident que la part recurrent no podia ser part demandada en el procediment urgent i preferent perquè les vulneracions de drets fonamentals al·legades no havien estat produïdes per una actuació seva.

D'altra banda, és lògic que si el Tribunal Constitucional va ordenar la retirada de les intervencions telefòniques afectant a la línia xxx del Sr. C. de la causa del Tribunal de Corts nº 6000173/16, totes les còpies dels CD's amb les conversacions gravades i de les seves transcripcions entregades a les parts d'aquest procediment siguin retornades, perquè si es van obtenir va ser perquè constituïen material probatori d'aquest procediment, de forma que, una vegada expulsat del procediment aquest material, hagi desaparegut la raó de la seva tinència per les parts i hagin de ser retornades.

En cap extralimitació ha incorregut el Batlle en reclamar les còpies de les intervencions telefòniques a les parts, perquè aquesta reclamació esdevé la conseqüència necessària i lògica de la resolució del Tribunal Constitucional.

Finalment, la devolució de les còpies de les conversacions telefòniques intervingudes al Sr. C. cap perjudici efectiu al·lega la part recurrent que li hagi causat, ni la Sala por arribar a identificar, ja que, més enllà d'una formal al·legació d'indefensió, no concreta en què s'ha vist perjudicada la part recurrent per haver de retornar les còpies de les gravacions i de les seves transcripcions.

No s'ha produït cap vulneració del dret de la part recurrent a obtenir una resolució fonamentada en dret, perquè totes les seves pretensions han obtingut una resposta pel Batlle raonada, raonable i ajustada a la legalitat.

Tampoc s'ha produït la vulneració del dret de defensa i al procés degut perquè la part recurrent no podia tenir la condició de part demandada en el procediment urgent i preferent, la devolució de les còpies de les intervencions telefòniques del Sr. C. és una conseqüència necessària de la seva expulsió de la causa del Tribunal de Corts 6000173/16 i cap perjudici consta ni al·lega la part recurrent, més enllà de la seva invocació formal, que se li hagi produït a la part recurrent per aquesta devolució.

No es pot oblidar tampoc que l'article 2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional estableix que les seves decisions, en l'exercici de les seves competències vinculen als poder públics i als particulars.

El recurs d'apel·lació, per tot el què s'ha exposat, no s'admet a tràmit.

II.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit el recurs d'apel·lació no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala competent del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

1.- NO ADMETRE A TRÀMIT el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada dels Srs. Canales, Durán, Carnero i Agullo contra l'aute de data 16 d'octubre del 2019 dictat pel Batlle en la causa núm. 0000039/18.

2.- Confirmar íntegrament dit aute.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.