Incident d'execució (TSJC 203/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC.- 0000203/14 ORIGEN: 2000008/2011

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella,el 13 de gener del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Martin va instar l'execució forçosa de la sentència ferma de separació judicial de 12-07-2011 i demanava que es requerís al Sr. Ropero del pagament de les pensions d'aliments impagades des del mes d'agost de 2010 fins el mes de novembre de 2012 i les mensualitats que vagin vencent des del desembre de 2012 i fins a la liquidació del deute, així com el pagament de les despeses processals.

Segons escrit de 29-11-2012 el Sr. B.S. va efectuar les al·legacions que va tenir per convenient.

El Ministeri Fiscal va emetre informe en el que manifestava que l'obligació d'aliments neix amb la necessitat de l'alimentista i si no es presten, de forma voluntària, opera el límit de l'abonament des de la interposició de la demanda, de manera que no s'oposava a la reclamació formulada respecte de les pensions meritades a comptar del mes de febrer del 2011 inclòs.

II.- En data 19-03-2014 es va dictar Aute amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Primer.- Estimar parcialment la reclamació realitzada per la representació processal de la Sra. Martin, restant pendent de pagar al Sr. Ropero en concepte de pensions per aliments fins al mes de novembre de 2012 l'import de 1.418,75.-euros.

Segon.- Fer imposició de les costes processals ocasionades arran de la tramitació del present incident d'execució al Sr. Ropero, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Requerir als Srs. Martin, Ropero, perquè donin estricte compliment a la sentència de data 12 de juliol del 2011, advertint-los dels efectes legals en cas d'incompliment.

Quart.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal".

III.- La Sra. Martin va interposar recurs contra la resolució d'instància, però va desistir del mateix i per Aute d'aquesta Sala, de data 9-10-2014, es va donar lloc al mateix sense efectuar imposició de les costes processals.

El Sr. Ropero va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 17-07-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 15-04-2014, segons el qual s'oposava al recurs interposat i demanava la confirmació de l'Aute de 19-03-2014.

La Sra. Martin va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 23-10-2014, en virtut del qual demanava la desestimació del recurs interposat de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que promou l'incident d'execució fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, afirma que la part executant va reclamar les pensions des del mes d'agost de 2010 i fins el mes de novembre de 2012. Així, sustenta que a primera instància s'afirma que ha restat provat que es van pagar des de setembre de 2011 fins el novembre de 2012 pensions per import de 2.400 euros i que ha restat provat que no és des de 31 de juliol de 2011 que ha d'abonar una pensió de 250 euros mensuals. Afegeix que de l'extracte de compte aportat s'extreu que des del mes de desembre de 2011, però que les mensualitats anteriors foren ingressades a l'entitat X. com s'extreu de l'extracte bancari aportat de contrari amb l'escrit de 10-10-2013. També manifesta que el dia 12 de novembre de 2012 la executant va donar de baixa del Cens a la menor per traslladar la seva residència a República Dominicana, de manera que des del 19-09-2012 no ostentava la guarda i custòdia, ja que ho feia la família paterna.

Aquest primer motiu del recurs no pot ésser estimat. Ens trobem en seu d'execució d'una resolució judicial ferma que determina les mesures definitives de la crisi matrimonial i que estableix una pensió d'aliments a favor de la menor E. de 250 euros a càrrec del pare. Per tant, i sense perjudici dels possibles procediments de modificació de mesures per canvi substancial de circumstàncies que es poden interposar en ares a la guarda i custòdia, el progenitor no custodi, com és el cas del recurrent, ha de fer front a la pensió d'aliments establerta a favor de la menor, per tal que aquesta pugui gaudir de les diferents partides que integren el concepte d'aliments (alimentació en sentit estricte, roba, habitatge, subministres, educació, formació, previsió i lleure). Per consegüent, que la menor hagi marxat a República Dominicana (encara que després afirma la mare que ha tornat de nou a Andorra) no obsta al deure del pare d'abonar la pensió d'aliments que com a mesura definitiva ha establert la sentència, fins que la mateixa, si és el cas, sigui deixada sense efecte per una altra resolució judicial o es produeixen les causes d'extinció de la mateixa; extrems que no resten acreditats i que no s'han de ventilar a la fase d'execució en la qual ens trobem.

Així mateix, tampoc l'argument que abans de desembre de 2011 es van abonar les pensions per import de 250 euros en el compte de X. es pot acollir, de manera que s'ha de mantenir que el pagament de les pensions ha estat solament parcial. En efecte, del document que es troba als folis 171 i 172 de les actuacions, si bé des de desembre de 2011 apareix una transferència, sota el concepte de manutenció , per import de 250 euros, amb anterioritat apareixen transferències permanents per import de 75 euros al mes d'agost de 2011, de 150 euros al mes de setembre i de 250 euros a l'octubre i novembre, a la vegada que tampoc consta cap actualització de les mateixes amb l'IPC corresponent.

Per tant, el primer motiu es desestima.

II.- El segon dels motius del recurs s'adreça a combatre la imposició de les costes processals efectuada per la resolució d'instància. Respecte de l'existència d'una errada material en la imposició de les costes processals, per quant es diu que s'imposen a la part defenent incidental i aquesta és la Sra. Martin i no el Sr. B., aquesta errada material esdevé fàcilment superable, perquè en la part decisòria de la resolució no apareix cap errada material, sinó que les costes processals s'imposen al Sr. B.S. I si no es tractava d'una errada, com que l'incident ha estat acollit en part, per quant es reclamaven pensions anteriors a la fermesa de la sentència de separació, de forma que les costes processals s'han d'imposar a la part recorreguda.

La imposició de les costes processals en seu d'execució contenen una previsió a l'article 7 de l'Annex tercer del Decret de 4-02-1986, en el qual s'afirma que les costes de les diligències d'execució seran a càrrec de l'executat. Però si bé aquesta previsió pot abastar totes aquelles actuacions que comporten el despatx de l'execució i la realització forçosa dels béns del deutor executat, quan es formula un incident d'execució contra la providència d'execució, si l'incident és estimat en part, s'ha d'entendre que no correspon efectuar imposició de les costes a la part executada, sinó que cada part haurà de suportar les generades a la seva instància i les comunes per meitat, atès que no ens trobem en una hipòtesi de venciment objectiu previst al Codi 7,51,5.

Per tant, aquest segon motiu s'ha d'estimar, si bé no en el sentit d'imposar les costes processals a la part executant, però sí en el de revocar la condemna en costes processals de l'Aute d'instància, de manera que cada part haurà de pagar les costes generades a la seva instància i les comunes per meitat.

III.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat pel Sr. Ropero contra l'Aute de 19-03-2014 i revocar la seva part decisòria únicament en la imposició de les costes processals, de manera que no procedeix efectuar pronunciament de les costes processals de l'incident d'execució de manera que cada part haurà de pagar les costes generades a la seva instància i les comunes per meitat. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.