**** (0216/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-216/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 30 de març de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Romeu va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda d'embargament preventiu immediat i urgent dels béns i drets de la societat A2 I. per a garantir cautelarment, l'import de 5.424 EUR corresponents a havers laborals deguts per aquesta societat. Per Aute de data 24 d'agost del 2006, l'Hble Batlle no va donar lloc a la petició del Sr. Romeu.

II.- Per escrit de data 4 de setembre del 2006, el Sr. Romeu va formular reiteració de la referida demanda d'embargament preventiu, i subsidiàriament, incident de nul.litat d'actuacions contra l'Aute del dia 24 d'agost del 2006.

III.- Per Aute de data 18 de setembre del 2006, l'Hble Batlle no va donar lloc a les peticions formulades pel Sr. Romeu, i va emplaçar les parts a l'audiència del 9 d'octubre del 2006 pel tràmit de conciliació o contesta sobre el fons del litigi.

IV.- Contra ambdues resolucions el Sr. Romeu ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recorrent manifesta que la demanda d'embargament preventiu del 24 d'agost del 2006 reunia la circumstància exigida del periculum in mora, ja que la societat A2 I. no té béns immobles coneguts, i a la vista dels darrers extractes de comptes bancaris, no té establiment suficient per a respondre de la quantitat demandada; i existeix realment el perill de que dita societat faci desaparèixer els seus béns en perjudici de l'acreedor que és el Sr. Romeu.

II.- Respecte a l'existència d'un periculum in mora, únic motiu pel qual l'Aute de data 24 d'agost del 2006, no va donar lloc a la demanda presentada pel Sr. Romeu, s'ha de posar de manifest que l'article 2 del Decret del 1 de maig de 1922 que regula els procediments per als embargaments preventius, exigeix, per part de l'embargat, que el mateix no tingui béns immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que en el cas que tingui aquestes garanties, que hi hagi perill de que faci desaparèixer els seus béns en perjudici dels acreedors. Pertoca al qui formula una petició d'embargament preventiu, provar que la seva demanda compleix els requisits exigits per la normativa vigent.

III.- En el present cas, encara que la part deutora no tingui béns immobles coneguts, es tracta d'una societat andorrana que funciona des del mes de juliol del 2004, aparentment sense dificultat, malgrat un descobert bancari permanent a l'entorn de 20.000 EUR, i que segons el propi demandant a l'embargament, procura importants beneficis personals d'ordre material als 2 socis de la societat. No consta en autes, cap prova de l'existència d'incidents de pagaments, o de problemes amb les entitats bancàries que puguin deixar suposar que la situació de l'empresa sigui tant fràgil o endeutada que no pugui respondre del pagament de l'import reclamat de 5.424 EUR que, a més, no és massa important. S'ha també de constatar que no existeix cap mínima prova de que hi hagi perill de desaparició dels béns de la societat per part dels seus dirigents, de manera que l'únic risc existent no supera l'abstracte i general propi de tot procediment judicial. Per tant s'ha de confirmar l'Aute de data 24 d'agost del 2006, que ha fet una apreciació dels fets, ajustada al dret.

IV.- Pel que fa a la resolució del dia 18 de setembre del 2006, s'ha també de confirmar, atès que la demanda reiterada d'embargament preventiu formulada pel Sr. Romeu és del tot improcedent, ja que el dret processal vigent al principat, només preveu, en cas de desestimació d'una petició per part del jutge d'instància, el recurs d'apel·lació, i no la reiteració de la demanda ja rebutjada, sense que s'aporti cap element nou que modifiqui el litigi.

V.- La desestimació del recurs imposa posar les costes processals a càrrec de la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. ENTITY_4;

Confirmar els Autes de data 24 d'agost i 18 de setembre del 2006 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Romeu al pagament de les despeses processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.