Interdicte d'obra nova: procedència (A166/02)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE de 26 de febrer de 2003

Interdicte d'obra nova: procedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes civils núm. B-1148-4/2001, instats per la Sra. Suárez contra la mercantil "Seco" sobre demanda d'interdicte d'obra nova, en data 20 de setembre de 2002 l'Hble. Batlle va dictar un AUTE en què va decidir autoritzar a la defenent "la construcció d'un mur de contenció a la base de la paret lateral dreta de "l'HOTEL FONT" i de la voravia de la carretera general segons la documentació que obra en autes elaborada per l'enginyer Sr. Mena"

II.- Disconforme l'agent amb l'Aute anterior, va interposar contra ell aquest recurs d'apel·lació el qual va ser admès en aquest Tribunal a un sol efecte i ha estat substanciat d'acord amb les disposicions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Aute apel·lat, dictat en el marc del judici interdictal d'obra nova que està en tramitació, no fa altra cosa que autoritzar la construcció d'un mur de contenció a la base de la paret lateral dreta de l'Hotel de l'agent i de la voravia de la carretera general perquè segons els escrits de l'enginyer de camins director de l'obra de la defenent de 4 de juliol, 30 d'agost i 10 de setembre de 2002, existeix perill imminent d'esfondrament de l'edifici de l'agent i de la voravia de la carretera general contigua per raó del descalçament de les bases d'aquell edifici; cosa que l'agent reconeix en l'escrit de 2 de setembre de 2002 en què fa present la situació precària en què es troba el seu immoble del qual diu que ja no s'atreveix a fer-ne ús com ho ressenyen els VIST quinzè i setzè de l'Aute objecte de recurs segons el qual el mur autoritzat ha de ser construït "segons la documentació que obra en autes elaborada per l'enginyer Sr. Mena" (ja esmentat).

I l'Aute manifesta en el seu primer ATÈS que "... aquesta Batllia no pot admetre el comportament processal de la part agent, que s'oposa sistemàticament a les solucions tècniques de la contra part, evadint el debat i sense aportar solucions alternatives. És més, aquest jutjador entén que és d'aplicació aquí el principi de la bona fe que imposa al causant inicial de la immixtió (o sigui "Seco") de reparar els danys derivats de la pertorbació de la propietat aliena però també a la víctima (la Sra. ENTITY_4) de realitzar tots els actes necessaris per tal de limitar els seus propis danys però també de facilitar les obligacions que recauen ara en la contrapart".

II.- Un cop examinades les actuacions (i en particular pel que aquí interessa, l'acta d'inspecció ocular realitzada pel Batlle el 16 de setembre passat; la proposta tècnica subsegüent per a la construcció del mur de l'Enginyer de Camins ja indicat; l'escrit de l'actora de 18 de setembre amb el document a ell adjuntat, i l'informe complementari del mateix enginyer de 20 de setembre) aquest Tribunal considera que escau confirmar plenament les apreciacions del Batlle referents a l'actitud negativa, quan no obstructiva de l'agent, pel que fa al recolzament del seu edifici amb la construcció del mur que l'Aute autoritza construir a l'altra part, ja que l'aital mur, lluny de provocar "les múltiples lesions" als seus interessos (com pretén el recurs), no te altra finalitat que reforçar l'immoble de l'agent que es troba en una situació de perill imminent d'esfondrament i que cal reforçar en benefici seu per evitar danys i perills greus a persones i coses; i no és aquest el moment ni el procediment de plantejar les reclamacions i exigències de l'escrit de recurs les quals podran ser objecte, en el seu cas, del judici declaratiu corresponent; i no és cert que l'Aute impugnat l'hagi posat en la situació d'indefensió que al·lega; i com que tampoc és possible fer referència a l'Aute de la Batllia de 24 de gener de 2002 perquè no és objecte del present recurs, caldrà desestimar aquest.

III.- En desestimar-se l'apel·lació, les costes que ha produït s'hauran d'imposar a la recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar aquest recurs d'apel·lació; confirmar l'Aute apel·lat; i imposar les costes a la recurrent (amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador de l'altra part).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.