Incident de nul·litat-sentència ferma (TSJC 355/14)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000355/2014 ORIGEN: 4001216/2013 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 7 d'abril del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència, de data 5 de febrer del 2015, en el Rotlle TSJC-355/14, en la qual establia: "DECIDEIX:

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Criado contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 19 de juny del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquest recurs a la part recurrent.".

II.- La Sra. Criado va formular, per escrit de data 20 de febrer del 2015, incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada per aquest Tribunal.

La representació processal del Sr. Alfaro va oposar-se a l'incident de nul·litat promogut i, per escrit de data 27 de febrer del 2015, va sol·licitar el refús del mateix i la imposició a la part promotora del mateix de les costes del procés.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'incident de nul·litat d'actuacions, introduït per la reforma de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials del 22 d'abril de 1999, es preveu a l'article 18 bis, tercer, com un instrument per demanar a l'òrgan judicial que va dictar una resolució ferma la seva anul·lació per considerar que aquesta vulnera el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, l'èxit o el refús del mateix exigeix examinar les al·legacions de l'instant de l'incident i posar-les en relació amb la resolució dictada per poder determinar si s'ha produït o no la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que es contempla a l'article 10 CA, en el qual s'estableix que :

"1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.

Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.

La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta".

II.- Així, si s'analitza l'escrit pel qual s'interposa l'incident de nul·litat, la part promotora del mateix demana que es procedeixi a decretar la nul·litat de la sentència d'aquesta Sala i de la que porta causa que és la sentència dictada per l'Hble. Unipersonal del Batlle de data 19 de juny del 2014. Pel que fa l'únic motiu o greuge en el qual es fonamenta l'incident de nul·litat, s'ha d'indicar que s'assenyala que la sentència d'instància viola els drets reconeguts en l'article 10.1 i 10.2 de la Constitució.

A criteri d'aquesta Sala el present incident no pot prosperar i les raons que fonamenten la nostra decisió són les següents. En primer terme, l'incident de l'article 18 bis esmentat, en el seu apartat 3, preveu que es pugui plantejar aquest incident per la part davant el jutge o Tribunal que hagi dictat la resolució quan no hagi de denunciar-lo anteriorment. Per tant, ara demana la sol·licitant que anul·lem una sentència d'instància quan ha pogut denunciar la violació en el recurs d'apel·lació i de fet ho va fer i se li va desestimar. Per aquesta raó ja no es pot estimar l'incident que demana.

En segon terme, i per reiterar el que ja varem dir en la nostra sentència davant la suposada vulneració d'aquells drets esmentats, constatem que la part pretenia que la contrària arrendadora aportés uns rebuts de pagament de les rendes que nega haver percebut, cosa que fa impossible aquella diligència de prova demanada, però es que a més ja dèiem que si realment la part arrendatària pagava la renda i la part arrendadora no li volia expedir el corresponent rebut, tenia altres mitjans per poder acreditar el pagament com la consignació judicial o fer-la per transferència bancària. Aleshores, en cap moment pot denunciar ni indefensió, ni desigualtat de tracte processal.

III.- Les consideracions anteriorment realitzades permeten concloure a aquesta Sala Civil que no s'ha produït cap vulneració del dret a la jurisdicció protegit per l'article 10 de la Constitució per part de la sentència ferma d'aquesta Sala del 5 de febrer del 2015, ni tampoc de la sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 19 de juny del 2014. Per consegüent, procedeix desestimar la pretensió d'anul·lació de la mateixa.

La desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions justifica plenament la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals generades arrel del mateix.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala el dia 5 de febrer del 2015. Imposem el pagament de les costes a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Contra aquest Aute no hi cap recurs. (article 18 bis.3 in fine de la Llei Transitòria de Procediments judicials).

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.