Litispendència-requisits-aixecament del vel (012/12)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-012/12

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'abril de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de juliol del 2011 la representació processal del Sr. Palomo va formular demanda contra la societat "Cañete" sol·licitant que es declarés que el seu mandant era el legítim propietari de les unitats immobiliàries números 35, 36, 37 i 38, que es

corresponien amb les portes 16, 17, 18, i 19 de l'escala B, planta primera de l'XXXX, que es condemnés a la defenent a passar i estar per la declaració de domini a favor del Sr. Palomo, a fer les inscripcions públiques precises i a portar a terme totes aquelles altres declaracions i condemnes que fossin necessàries, inherents i coherents per l'efectivitat de l'anterior pronunciament, condemnant igualment a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Cañete" va comparèixer en data 19 de setembre del 2011 plantejant l'excepció prèvia de litispendència extensiu a cosa jutjada i manca de legitimació passiva de la seva mandant.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute en data 18 de novembre del 2011 estimant l'excepció dilatòria de litispendència oposada per la representació processal de la societat "Cañete" a la demanda instada pel Sr. Palomo, procedint a l'arxiu de les actuacions i imposant al Sr. C. les costes de l'incident.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palomo i, en virtut dels arguments que exposa a les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant l'excepció dilatòria formulada per la representació processal de la societat "Cañete" i imposant a aquesta entitat les costes de l'incident.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com posa de relleu encertadament la resolució d'instància, per tal que pugui triomfar una excepció dilatòria de litispendència la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha estat constant en exigir que es donin tres pressupòsits: que existeixi identitat subjectiva entre el procediment en curs i un altre pendent de resolució, que es doni igualment identitat objectiva en relació al petitum de la demanda entre un i altre i que la causa de demanar, o causa petendi, sigui també la mateixa en els dos casos.

En el cas present i pel que fa a la identitat subjectiva entre el procediment en curs i aquell altre respecte del qual la defenent al·lega litispendència, cal destacar que la demanda que dóna origen al present procediment ha estat formulada per la representació processal del Sr. Palomo contra la societat "Cañete", mentre que el número 251-3/03 respecte del qual s'al·lega litispendència es va iniciar mitjançant una demanda plantejada per "Pera" contra el Sr. Palomo, presentant aquest darrer demanda reconvencional contra la primera, de tal manera que, en principi, pot semblar que no hi ha identitat subjectiva entre un i altre procediment, com defensa el recurrent.

II.- No obstant, la qüestió és bastant més complexa. De les manifestacions efectuades per la societat "Cañete" al contestar a la demanda formulada pel Sr. C., que aquest no nega en el curs del procediment, resulta que l'any 1990 "Pera" va proposar a uns inversionistes la participació en un negoci consistent en la recerca i adquisició d'uns certificats d'inversió permutables pel dret de propietat sobre diferents unitats immobiliàries, col·laboració que es va estructurar mitjançant la fórmula de compte en participació, sent un dels comptepartíceps el Sr. C. Consta igualment que va ser la societat "Pera" qui va adquirir els citats immobles, com es deriva del contracte signat en data 3 de març del 1990 i protocol·litzat en escriptura pública el dia 25 de novembre del 1992 (foli 341 i ss) en el que consta que aquesta societat d'una part i els Srs. Palomo, Roda i Mercader d'un altre van acordar que la primera tenia el coneixement, informació i accés necessari per realitzar una operació comercial consistent en la compra parcial o total dels Edificis R. i G., a on es troben els immobles que el Sr. Palomo pretén que siguin declarats de la seva propietat, i que havia de negociar i efectuar la compra amb els diners que li havien aportat els comptepartíceps, que havien estat ingressats en un compte de dita societat, com resulta dels pactes primer i tercer de l'esmentat contracte, de tal manera que els immobles ressenyats eren propietat de "Pera", ja que al Principat s'ha d'estar al principi de titularitat formal, sense perjudici dels pactes als què van arribar les parts per distribuir els beneficis de la col·laboració endegada.

Altrament, una de les clàusules del contracte preveia la possibilitat de que "Pera" constituís una nova societat per l'execució del negoci objecte del compte en participació, de tal manera que en data 2 d'abril del 1990 es va crear "Cañete", aportant el capital social "Pera" (foli 348) i constant com a socis de la primera d'aquestes entitats la mateixa "Pera", la Sra. Rius i el Sr. Palomo (folis 86 a 91) i no es discuteix que "Pera" va crear la dita societat per separar la seva activitat comercial del negoci en compte en participació, mantenint la gestió de la mateixa i rebent aquesta la titularitat dels immobles que s'havien adquirit amb diners dels socis.

III.- En aquestes circumstàncies és cert que, com defensa el recurrent, "Cañete" gaudeix de plena personalitat jurídica, però també ho és que aquesta societat no és més que una ficció creada per "Pera" per tal de separar els resultats del negoci de compte en participació dels corresponents a la resta de les seves activitats mercantils, donant entrada en la mateixa als titulars del primer, que no aportaven res a la societat creada, per tal de garantir el compliment de les seves obligacions i mantenint ella la gestió de la mateixa.

Per aquestes raons, procedeix aixecar el vel de la societat "Cañete" i estimar que la veritable responsable de les activitats d'aquesta és "Pera", de tal manera que entre una i altre existeix identitat subjectiva, com de fet reconeix el recurrent, ja que, per un cantó, presenta la demanda que dóna origen al present procediment contra la darrera societat reclamant que se la reconegui com a propietari del citats immobles i, per un altre, formula demanda reconvencional contra "Pera" en el marc del procediment 251-3/03 sol·licitant que aquesta sigui condemnada a satisfer-li la suma de 130.341.096 ptes., saldo resultant de la liquidació del negoci de comptes en participació que els vinculava, i a fer-ho en part amb la transmissió i el lliurament dels apartaments ocupats per ell, que són els que reclama en el present procediment, en franca contradicció amb els arguments que ara defensa. Altrament, la recurrent en la demanda amb la què s'inicia aquest procediment confirma igualment aquesta conclusió, ja que qualifica a "Cañete" de "propietària" entre cometes dels citats immobles i afirma que va ser "una mena de receptora dels immobles" "donats o prestats pels seus socis", dels quals era "la prèvia titular dominical formal" i, al contestar a la demanda, que "la creació de la societat Cañete, tenia per objecte la cobertura fiduciària del repetit negoci promogut per Pera", raons totes elles que porten a entendre que "Cañete" no era més que una ficció creada per "Pera" i que la veritable titular de la primera era aquesta darrera de tal manera que existeix identitat subjectiva entre les parts d'aquest procediment i les de l'assenyalat amb el número 251-3/03.

IV.- Pel que fa a la identitat objectiva entre un i altre procediment, cal tenir en compte que en el present el Sr. Palomo reclama que es reconegui que és propietari d'uns determinats immobles, mentre que al procediment 251-3/03 el mateix senyor sol·licitava en la seva demanda reconvencional que se li entregués una determinada quantitat de diners més les citades unitats immobiliàries i en els dos casos la causa petendi era que aquestes ja eren seves, o haurien de ser-ho com a conseqüència de la liquidació d'un negoci de compte en participació.

Per totes aquestes raons, cal entendre que procedeix confirmar la decisió de l'Aute d'instància entenent que l'existència del procediment 251-3/03 comporta que s'hagi d'estimar l'excepció de litispendència, conclusió que ve reforçada pel fet que la Sentència d'aquesta Sala que ha posat fi a l'esmentat litigi ha decidit condemnar a "Pera" a transmetre al Sr. Palomo els apartaments que són objecte del present procediment, deixant aquest recurs sense contingut.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades per aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Palomo contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 18 de novembre del 2011 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.