AUTE INCIDENT DE NUL·LITAT. No es tracta d'una tercera instància. Es reprodueixen els mateixos arguments ja examinats. Constitucionalitat de la LQPPFP i no aplicació irretroactiva de la nova llei. (2000002/2016)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000002/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000063/2016

AUTE 06-2017

PARTS:

Apel·lant: SINDICAT X (X.)

Representant: Sr. Nuñez

Advocada: Sra. Yuste

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Cañete

Advocada: Sra. Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, dos de març de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000002/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del SINDICAT X. ha presentat un incident de nul·litat en data 3 de gener de 2017, contra la sentència de la Sala Administrativa de data 16 de desembre del 2016.

En la seva demanda, presenta els arguments següents:

-Existeixen dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat de la LQPPFP.

-L'aplicació de la nova llei es fa sobre una situació vella i comporta un efecte desfavorable per la Sra. Espada.

2.- El GOVERN D'ANDORRA ha contestat aquests arguments en la seva contesta de data 25 de gener de 2017:

-la llei té rang de llei qualificada atesa la modificació que fa de determinats articles de la Llei de Funció Pública, així com la modificació de les previsions de jubilació del Cos de Policia, ambdues lleis qualificades.

-la llei no és retroactiva: és l'aplicació immediata de la llei amb efectes pel futur.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, el X. es limita a reprendre els mateixos arguments que aquells continguts en el seu escrit d'apel·lació.

Aquests arguments han estat discutits i el Sindicat ha pogut presentar la seva defensa; per conseqüent, la sentència no ha lesionat el seu dret constitucional recollit a l'article 10 de la Constitució andorrana.

Tercer.- Sobre el fons, la llei té rang de llei qualificada atès que modifica una norma anterior del mateix caràcter i l'adopció d'una llei qualificada aporta garanties suplementàries al ciutadà. Aquest raonament és el fonament de les disposicions constitucionals que reserven a les lleis qualificades la regulació d'algunes matèries: la conseqüència lògica d'aquest anàlisi és que una llei ordinària no pot pronunciar-se sobre una matèria reservada a la llei qualificada. Però, el raonament "a contrario" no pot prosperar atès que podria justificar una disminució de les garanties del ciutadà.

En segon lloc, la llei no té un caràcter retroactiu. En efecte, la retroactivitat s'ha de distingir de l'aplicació immediata de la llei per les situacions futures, que és lo que preveu aquesta llei.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que promou la representació de la part agent contra la sentència dictada el 16 de desembre 2016. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.