PROCÉS CONTENCIÓS. Termini d’interposició de la demanda quan fineix el mes d’agost. Còmput de data a data. S’ha de presentar el següent dia hàbil. (1000049/2022)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000049/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000095/2022

AUTE 1-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Villalba

Representant: Sr. Varesc

Advocat: Sr. Ayuso

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sr. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000049/2022, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Villalba va interposar demanda contra l’acord adoptat pel Govern en data 13 de juliol de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució del director de l’Autoritat Financera Andorrana de 9 de maig de 2022, denegatòria de la sol·licitud d’autorització prèvia per a la creació d’una entitat financera d’inversió, amb la denominació M. SA.

2.- L’aute de 28 d’octubre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va refusar la demanda formulada pel Sr. Villalba, en considerar que s’havia presentat de forma extemporània.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentat aute de la Batllia, en el qual s’al·lega que:

La resolució de Govern es va notificar en data 13 de juliol de 2022 i la demanda es va presentar el 13 de setembre següent.

Atès que els dies del mes d’agost són inhàbils, segons l’article 41.bis.2 de la Llei qualificada de la Justícia, aquests dies s’han de excloure del còmput, d’acord amb l’article 42.2 de la mateixa Llei.

En conseqüència, si s’exclouen els dies d’agost del còmput del termini d’un mes que l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 fixa per a la presentació de la demanda, es conclou que la interposició d’aquesta el 13 de setembre de 2022 es va fer en temps hàbil.

4.- La representació del Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi l’aute impugnat, en base a les següents al·legacions:

Els dies del mes d’agost són inhàbils per a les actuacions judicials, però no per a la presentació de la demanda, que és un acte de part i que es pot fer al registre de la Batllia de guàrdia.

Els terminis per iniciar una acció són improrrogables i, un cop transcorreguts, suposen la pèrdua de la mateixa per caducitat, sense que la llei prevegi la seva interrupció o suspensió.

En conseqüència, el termini per interposar la demanda no podia ser posterior al dia 14 d’agost de 2022.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’aute recorregut del Tribunal de Batlles ha refusat l’admissió de la demanda formulada per la part agent, en considerar que s’havia presentat de forma extemporània. En aquest sentit, parteix de la data de notificació de l’acte administratiu impugnat, el 13 de juliol de 2022, i, atès que el termini d’un mes que preveu l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989 finia el 13 d’agost següent, i que els dies del mes d’agost són inhàbils, la presentació de la demanda s’havia de fer el següent dia hàbil, és a dir, l’1 de setembre de 2022, mentre que la part agent no la va interposar fins el 13 d’aquest mes i any.

La part agent defensa que, atès que tots els dies del mes d’agost són inhàbils, aquests han de ser exclosos del còmput, de manera que el termini d’un mes iniciat el 13 de juliol de 2022 no finiria fins al 13 de setembre següent.

La representació del Govern, per la seva part, defensa la inadmissibilitat de la demanda, però en base a un criteri diferent del que fonamenta la resolució de la Batllia. En la seva opinió, el mes d’agost és inhàbil per a les actuacions judicials, però no per a l’exercici d’una acció i per a la presentació de l’escrit corresponent, que es pot fer al registre de la Batllia de guàrdia. Es tracta d’un termini improrrogable, el transcurs del qual suposa la pèrdua de l’acció per caducitat, que no es pot interrompre o suspendre.

Segon.- S’ha de partir del fet indiscutit i indiscutible que el termini per a la presentació de la demanda era d’un mes comptat a partir del dia següent al 13 de juliol de 2022, data en què es va notificar la resolució administrativa impugnada, d’acord amb l’article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa de 1989, llavors aplicable.

Segons l’article 32 de la mateixa Llei, s’apliquen les normes del Codi de l’Administració sobre terminis als procediments seguits davant la jurisdicció administrativa.

En conseqüència, s’ha d’estar al que disposa l’article 131 del Codi de l’Administració, segons el qual:

“Els terminis es comptaran sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracti.

Sempre que no s’estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s’exclouran del còmput els dies festius.

Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent.

Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent”.

Aquest precepte distingeix clarament entre els terminis determinats en dies i aquells que ho són en mesos o en anys.

Quant als primers, llevat de disposició expressa en contrari, es compten en dies hàbils i s’exclouen del còmput els dies festius o inhàbils.

Pel que fa als segons, es compten de data a data, i, en el supòsit de que no hi hagi dia equivalent al de l’inici del còmput en el mes de venciment, o bé el darrer dia sigui festiu, el termini finalitza el primer dia del mes següent o el primer dia hàbil, segons el cas.

La regulació de la Llei qualificada de la Justícia, que invoca la part agent, ofereix un resultat equiparable. En efecte, el seu article 42.2 es refereix als terminis determinats en dies, i disposa que, llevat dels processos penals, s’exclouen del còmput els dies inhàbils. Per la seva part, l’article 42.3 regula els terminis determinats en mesos o en anys, els quals es compten de data a data, amb la mateixa previsió del Codi de l’Administració per quan no hi hagi dia equivalent al de l’inici del còmput en el mes de venciment, o bé el darrer dia del termini sigui festiu, supòsits en què aquest es perllonga al següent dia hàbil.

Tercer.- Aplicant la referida normativa, és clar que el termini d’interposició de la demanda es va iniciar en aquest cas el 14 de juliol de 2022 i que va finir el mateix dia del mes d’agost següent, atès que el termini s’ha de comptar de data a data.

Com que el dia final del termini era inhàbil, la presentació de la demanda s’havia d’haver fet el dia 1 de setembre, que era el següent dia hàbil, tal com afirma l’aute de la Batllia que és objecte d’aquest recurs.

El recurrent insisteix en què l’article 42.2 de la Llei qualificada de la Justícia determina que els dies inhàbils s’han d’excloure del còmput, i això el porta a afirmar que tot el mes d’agost no es pot tenir en compte, de manera que el termini d’interposició seria en realitat de dos mesos, des del 13 de juliol fins al 13 de setembre de 2022. Tanmateix, aquest argument no té en compte que la previsió de l’article 42.2 de la referida Llei, en el mateix sentit que el segon paràgraf de l’article 131 del Codi de l’Administració, s’estan referint als terminis que es determinen en dies, mentre que aquí es tracta d’un termini fixat en mesos, de manera que s’ha de computar de data a data, d’acord amb l’article 42.3 de la Llei qualificada de la Justícia i el tercer paràgraf de l’article 131 del Codi de l’Administració.

Per altra part, tampoc es poden acollir les al·legacions del Govern, ja que aquí es tracta d’un termini de caducitat, de naturalesa processal, subjecte a les previsions de la normativa corresponent. Els criteris recollits a l’aute 29- 2006, de 23 de novembre, que cita en defensa dels seus arguments, no són aplicables en aquest cas, ja que la referida resolució es referia a un termini determinat en dies naturals, mentre que aquí no es fixa en dies, sinó en mesos.

En conseqüència, aquests arguments condueixen a la desestimació del recurs de la part agent i a la confirmació de l’aute impugnat.

Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa el Sr. Villalba contra l’aute de 28 d’octubre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.