Incident de nul.litat (0345/08)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0345/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de febrer de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per Aute del dia 17 de desembre del 2009, aquesta Sala Civil va confirmar l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 4 de novembre del 2008, dictat en el marc del procediment de jurisdicció voluntària de la dissolució i liquidació judicial de la societat V. SA Contra aquesta resolució els clients de V. n° 21105 o 1105 i n°1553 han formulat incident de nul·litat d'actuacions, manifestant que la jurisdicció civil només pot dissoldre i liquidar una societat, conforme a dret en el marc d'un procediment concursal, que la liquidació de les carteres dels clients de V. fora d'un procediment concursal no correspon a la jurisdicció civil, sinó a la jurisdicció administrativa, i que per això, no tant sol l'atribució de la competència per decidir sobre la liquidació de carteres que realitza el Tribunal de Batlles i que confirma la Sala Civil del Tribunal Superior es contraria al jutge que predetermina la llei per resoldre aquestes qüestions, i en conseqüència vulnera el dret al judici degut, sinó que el procediment de liquidació entaulat deixa en indefensio a les parts interessades ja que no es respecten i no s'han respectat els principis mes elementals de defensa: bilateralitat, contradicció i audiència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és cert que la Llei de societat únicament preveu la dissolució judicial d'una societat en el marc d'un procediment concursal, ja que l'article 85 de la Llei del 18 d'octubre del 2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada preveu: 1) que les societats anònimes o de responsabilitat limitades de durada determinada es dissolen de ple dret, transcorregut el termini de durada pel qual es van constituir; 2) que en cas que, en compliment d'una Llei el capital de la societat hagi de quedar per sota del capital mínim exigit, la societat es dissol de ple dret sempre que no posi remei a aquesta situació, com alternativa a la seva dissolució, en el termini de 2 mesos a partir de la inscripció de la reducció del capital en el registre de Societats; que les societats anònimes i de responsabilitat limitada també es dissolen de ple dret quan se'n procedeix a liquidar el patrimoni en un procediment concursal, precisant que res no impedeix que el Batlle pugui declarar la dissolució de la societat abans d'aquest moment i en el procediment concursal; 3) que la Junta general pot acordar, en qualsevol moment la dissolució de la societat, amb els requisits que s'estableixen per a la modificació dels estatuts. L'article 86 estableix el procediment que s'ha de seguir en matèria de dissolució de les societats fora d'un procediment concursal. En el present cas, la dissolució i liquidació de la societat V. fou originada per la revocació definitiva per part del MI Govern de l'autorització administrativa de V.. Aquesta situació atípica, es pot equiparar amb el cas previst en l'article 85.2 de la Llei de les societats, és a dir que revocada la seva autorització administrativa, el termini de durada de funcionament de V. s'ha acabat en mateix temps que la referida revocació i la societat es dissol de ple dret segons el procediment de dissolució establert en l'article 86 de la Llei que preveu que en cas que la junta general no adopti cap acord els administradors han d'instar la dissolució judicial de la societat. S'ha de posar de relleu que la dissolució i liquidació de V. a conseqüència de la revocació de la seva autorització administrativa, no correspon a cap de les situacions previstes en un procediment concursal ja que: la dissolució és obligatòria i no pot haver-hi cap arranjament judicial, cap continuació de l'explotació del negoci, cap suspensió de les accions individuals dels clients, cap estat de crèdits, atès que els clients de V. no són creditors d'aquesta entitat, sinó que romanen i sempre han romanat propietaris de les quantitats dipositades i que llur acció és una acció en reivindicació dels seus béns propis i no una acció contra el patrimoni de V., i per tant, no es pot proposar cap concordat.

II.- Ara bé, els clients que han formulat el present incident consideren que si s'ha de liquidar les carteres dels clients fora d'un procediment concursal, aquesta liquidació no correspon a la jurisdicció civil, sinó a la jurisdicció administrativa. És cert que l'article 18 de la Llei de règim disciplinari del sistema financer disposa que les infraccions molt greus es sancionen amb...c) restricció temporal o definitiva de l'àmbit d'actuació de l'entitat i/o nomenament d'administradors provisionals, o revocació de l'autorització i conseqüent anomenament dels liquidadors. L'article 9.3 de la mateixa Llei precisa que quan la sanció determini el nomenament d'administradors provisionals o liquidadors, la Comissió Superior de Finances ha de precisar en la resolució l'abast de llur competència i de la seva actuació. Nogensmenys s'ha de posar de relleu que la sanció determinada per la Comissió Superior de Finances només és una proposta que ha de ser confirmada pel MI Govern, i en el present cas, el MI Govern no ha nomenat cap administrador o liquidadors de V. sinó que va transmetre a la BATLLIA amb missió de nomenar els administradors per a que procedeixin a la liquidació de la societat. I aquest procediment és el correcte, ja que en cap de les seves disposicions la Llei de règim disciplinari del sistema financer, preveu un procediment de liquidació. La liquidació, en ella mateixa, d'una societat mercantil, encara que sigui a conseqüència d'una sanció administrativa, és una operació de dret civil que no és de la competència de la jurisdicció administrativa, exclusivament limitada al que preveu l'article 1 de la Llei de la jurisdicció administrativa.

III.- En conseqüència el procediment seguit per a la dissolució i liquidació de la societat V. fou el correcte i entaulat davant de la jurisdicció competent, i per tant no s'han vulnerat cap dels drets fonamentals i particularment el dret a un procés degut davant el tribunal que predetermina la llei. Ara bé, i per ésser complet, s'ha també de posar de manifest, que cap dels avui recurrents ha interposat recurs contra l'Aute de dissolució de V. que fou publicat al BOPA el dia 6 de març del 2008.

IV.- La desestimació dels presents incidents de nul·litat d'actuacions determina la condemna en costes de les parts que l'han formulat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar els incidents de nul·litat d'actuacions presentats pels clients de V. n° 2105 o 1105 i 1553;

Condemnar a les referits clients al pagament de les costes dels incidents.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.