Incompetència jurisdicció civil en el marc d'una reclamació de quantitat per negligència mèdica (254/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 254/08

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de març de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Machado va interposar demanda, de data 13-02-2008, envers el Sr. Giner, el Durán, la Toll, i la Castrillo, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant els demandats a satisfer a la demandant la suma de trenta mil dos-cents vuitanta-quatre euros amb trenta-un euros (30.284,31.-EUR), en concepte de despeses mediques, Incapacitat Total Transitòria, pretium doloris i perjudici de lleures, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda ; la suma en concepte de Incapacitat Parcial Permanent que serà determinat en el seu dia, a la vista del resultat del peritatge mèdic que s'efectuarà en període probatori; a raó de dos mil euros (2.000.-EUR) el punt; altres factures de despeses mèdiques i de tractaments per pal·liar el dolor; la suma corresponent al perjudici sofert en vistes a la seva jubilació com a conseqüència de la baixa laboral realitzada i a la totalitat de les costes judicials devengades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, taxes judicials i peritatges.

En data 5 de març del 2008, la representació processal del Durán i de la Castrillo va articular excepció dilatòria d'incompetència de la jurisdicció civil, sol·licitant que, en el seu dia, es dictés Aute estimant la referida excepció, amb imposició de costes a la demandant, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

En data 16 d'abril del 2008 la representació processal de la Sra. Machado va oposar-se a l'excepció dilatòria aixecada per l'adversa i va sol·licitar que es dictés Aute desestimant integrament les pretensions de l'adversa, condemnant-la al pagament de les costes processals incloses les despeses d'advocat i procurador del defenent incidental.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, de data 1-9-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha d'estimar i estima l'excepció dilatòria d'incompetència de la jurisdicció civil interposada per la representació processal del Durán i de la Castrillo, pel que respecta aquests dos demandats; apreciant d'ofici la mateixa pel que respecta als també demandats Sr. Giner i la Toll.".

III.- La part agent ha interposat recurs contra l'Aute dictat a la instància i, en data 21-10-2008, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual, i amb base en els arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució dictada a la instància; subsidiàriament i cas de que es confirmés l'Aute recorregut en la seva integritat, que s'estableixi expressament la competència de la jurisdicció administrativa per a conèixer la reclamació que seguidament s'interposaria contra el Durán, contra el Dr. Conde i les companyies asseguradores i també subsidiàriament i cas que es confirmés parcialment l'Aute recorregut, considerant-se que la jurisdicció civil només és competent per a conèixer la demanda contra el Dr. Conde i la seva asseguradora, que s'estableixi un criteri de preferència entre ambdues jurisdicció (la civil ja iniciada i l'administrativa que s'iniciaria seguidament.

Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 05-11-2008, segons el qual demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs que interposa la part agent són, en essència, els que segueixen. En primer terme, sustenta que la deficient desinfecció i esterilització d'un quiròfan és responsabilitat del personal sanitari. Afegeix que la responsabilitat deriva d'una relació contractual entre metge i pacient, així com entre el Centre sanitari i el pacient. En segon terme, defensa que correspon el coneixement a la jurisdicció civil perquè ni el Dr. Conde ni les asseguradores són administracions públiques ni parapúbliques, no es troba inclòs en cap dels supòsits previstos a l'article 39 LQJ i que la vis atractiva de la jurisdicció civil ha de comportar la seva atribució.

II.- Els motius o greuges adduïts per la part recurrent no poden triomfar per un doble ordre de raons. La primera, per quant els mateixos greuges que es reprodueixen en aquesta alçada són els mateixos que ja han estat al·legats i examinats per l'òrgan judicial a quo. I la segona perquè, en ares de donar compliment efectiu al dret a la jurisdicció (cfr. Art. 10 i 86 CA), existeixen raons de fons que motiven també el refús del recurs interposat.

Així, consta acreditat que en data 25-03-2002 fou practicada una intervenció quirúrgica pel Dr. Conde i que, una volta concedida l'alta hospitalària, es va manifestar una infecció d'estafilococs aureus. Atès que la part agent adreça la demanda contra el Dr. Conde, qui va realitzar la intervenció, el ORG_0 i les seves respectives asseguradores. Consta a les actuacions l'Aute dictat per la Batllia, en data 21-03-2006, confirmat pel Tribunal de Corts i en el que es confirma l'arxiu de les actuacions penals, que la infecció patida sol ser identificada com a infecció quirúrgica i que en el present cas existeix una relació de causa a efecte amb la intervenció practicada, però que l'aplicació dels protocols establerts no aconsegueix eradicar al 100% la possibilitat que la mateixa es produeixi.

Per consegüent, com assenyala el jutge a quo, la responsabilitat que fonamenta l'acció exercitada respecte del Servei Andorrà d'assistència sanitària i de la seva asseguradora es recolza en un inadequat servei públic,

com ho és el referent a l'assistència sanitària, prestat per una entitat parapública, segons resulta del que disposa la Llei de 23-12-1986 i de l'article 13 del Codi d'Administració. Per tant, la responsabilitat que es desprèn d'una manca de servei sanitari o, amb més precisió, d'un servei sanitari prestat de forma inadequada, que va motivar en el present cas la infecció, ha de ser contemplat com una hipòtesi de responsabilitat administrativa. En efecte, en consonància amb el que es preveu a l'article 39.3.d de la Llei Qualificada de la Justícia, esdevé una hipòtesi de responsabilitat que ha de ser coneguda per la jurisdicció contenciosa els danys que pateixen els particulars derivats de l'actuació de l'Administració o del seu personal.

III.- Establerta la responsabilitat administrativa del Servei d'assistència sanitària d'Andorra i de la seva asseguradora, s'ha de refusar també les peticions de la part recurrent, contingudes en els altressís del seu recurs. En primer lloc, perquè la Sala i el jutge a quo quan estima l'excepció el que fa és declarar la incompetència de la jurisdicció civil per a conèixer del present litigi, en congruència amb allò sol·licitat, però no declara la competència de la jurisdicció contenciosa en la seva part decisòria, sens perjudici que en els cos de la sentència es mantinguin els raonaments relatius a manifestar la competència de la jurisdicció contenciosa i no de la civil. I, en segon lloc, perquè aquesta Sala ha de convenir amb la resolució d'instància que permetre el coneixement de dues demandes de responsabilitat, emparada en els mateixos fets, dividiria la continència de la causa i podria generar resolucions judicials contradictòries, de manera que aquesta Sala entén, d'acord amb els arguments manifestats, que quan es demanda a l'Administració pública junt a particulars, el coneixement de la jurisdicció contenciosa s'hauria d'entendre a tots ells.

IV.- Malgrat la desestimació del recurs no s'escau efectuar imposició de les costes processals, atès que no existeix un criteri legal ni jurisprudencial respecte d'aquest extrem; ço que fa que constitueixi una circumstància excepcional que justifica la no imposició (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Machado contra l'Aute del Tribunal de Batlles, de data 28-07-2008, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.