INCIDENT DE NUL·LITAT. No és una tercera instància.

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000095/2023 ORIGEN.- 2000027/2023 - 0

NIG: 5300545320230000049

AUTE 13-2024

PARTS:

Demandant incidental: Sra. Vélez

Representant: Sra. Escudero

Advocada: Sra. Martin

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Zapata

Advocada: Sra. Castrillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA-095/2023, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària (CTT), de data 3 de febrer del 2023 i referenciada amb número 361505/2023 (f. 32-34), que acordà desestimar el recurs administratiu interposat per la part agent contra la resolució de 20 de setembre del 2022, emesa pel director del Departament de Tributs i de Fronteres (f. 28-31). Mitjançant aquesta darrera resolució s'imposà a la part agent una sanció per infracció de defraudació lleu de l'impost sobre la renda de les persones físiques corresponent als exercicis 2018 i 2019 per import de 9.622,07EUR.

2.- En la sentència núm. 58/2023, el Tribunal unipersonal de la Batllia va estimar la demanda promoguda per la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, el Govern va interposar recurs d'apel·lació, que fou estimat per aquest Tribunal per sentència núm. 24/2024, del 22 d'abril.

4.- La part agent ha presentat incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta darrera sentència. Així, sosté que l'esmentada resolució:

Analitza la data de la posada en funcionament dels actius i la valoració dels mateixos quan el que es va impugnar és la sanció imposada pel Departament de Tributs i Finances.

Esmenta una jurisprudència que no és aplicable al present supòsit.

No és possible assimilar que la part agent obté rendes d'activitats econòmiques i que per tant és aplicable la disposició addicional segona de la LIRPF pel mer fet que les rendes del capital immobiliari es puguin calcular d'acord amb el previst en l'art. 16 de la LIRPF.

La DGT ja havia revisat anteriorment les amortitzacions declarades per la part agent, per la qual cosa no se la pot sancionar.

No es té en compte la presumpció de bona fe ni el principi de responsabilitat.

5.- D'altra banda, el Govern entén que:

L'incident de nul·litat s'ha plantejat com si es tractés d'una tercera instància.

No s'addueix cap argument que justifiqui una lesió d'un dret fonamental.

La sentència analitza convenientment la sanció imposada, i es troba degudament fonamentada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o una altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent al·lega que la sentència s'havia de pronunciar únicament sobre la sanció imposada, per la qual cosa, al seu judici cap consideració s'havia de fer en relació amb la data de la posada en funcionament dels actius i la valoració dels mateixos. Tanmateix, aquestes qüestions sí eren rellevants compte tingut que són la base per imposar la sanció, no només això, sinó que la pròpia liquidació és la que es parteix pel càlcul de la sanció imposada.

A més, la sentència 24-2024 analitza clarament els motius pels quals es considera que la sanció s'ha de mantenir.

Pel que fa la resta d'arguments que es plantegen a l'incident de nul·litat, no són sinó la reproducció de les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Ara bé, que la part agent estigui disconforme amb el contingut de la sentència, no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 quater, apartat 1r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que la interpretació que propugna la part agent no és compartida per aquest Tribunal Superior, com de forma raonada es va justificar a la sentència objecte de l'incident de nul·litat a la qual ens remetem.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que formula per la part agent contra la sentència núm. 24/2024, del 22 d'abril.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Contra aquest Aute es pot interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils comptats a partir del dia següent a la seva notificació.

Així per aquesta nostra resolució, ho acordem, manem i signem.