Menor-Guarda menor i aliments TSJC 0297/13

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-297/13

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 15 d’abril del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5-11-1998 es va dictar Aute que atribuïa la guarda i custòdia del menor Benítez a la seva mare.

La mare va presentar escrit, de data 21-11-2012, en el qual indicava que el menor vivia amb el pare i que no tenia constància de la seva localització.

En data 17-07-2013 es va constatar que el menor vivia amb la seva àvia paterna i que aquesta estava d’acord.

El Mgfc. Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 22-07-2013, en el que interessa que s’atorgui la guarda i custòdia provisional del menor a la seva àvia paterna i que els progenitors contribuïssin a les despeses generades pel menor en l’import de 300 euros mensuals.

II.-L’Hble. Batlle va dictar Aute, de data 24-07- 2013, amb la següent part decisòria: “DECIDEIX: “Primer.- Suspendre sine die l’Aute de data 5 de novembre de 1998 dictat el marc de la causa civil número B-1511-7/1997 per l’Hble. Batlle Sra. S.B.M.

Segon.- Atorgar la guarda i custòdia provisional del menor Benítez a la seva àvia paterna Sra. Canales.

Tercer.- Respecte les pensions, vist les necessitats pel desenvolupament del menor i la situació econòmica actual dels progenitors, s’escau acordar una pensió a càrrec dels Srs. Ruiz i Caro i en benefici del menor d’un import de 300.- euros al mes, respectivament, pagadora a la Sra. Canales dins dels cinc primers dies de cada mes, així com el pagament de la totalitat de les despeses extraordinàries per meitats cadascun d’ells.

Quart.- Oficiar al Serveis Socials del M.I. Govern d’Andorra perquè duguin a terme un seguiment del menor prop del lloc de residència de l’avia paterna.

Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal”.

III.- La representació processal de la Sra. Calatayud, mare del menor, ha interposat recurs contra l’Aute d’instància i, en data de registre 29-11-2013, va articular el seu escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la resolució judicial d’instància.

Pel contrari, el Ministeri Fiscal, per informe de data de registre 23-12-2013, interessava la confirmació de la resolució recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que fonamenta el recurs interposat la representació processal de la mare del menor són els que segueixen. En primer terme, entén, després de referir els incompliments del pare del menor en el pagament de la pensió i les condemnes penals al respecte, que l’Hble. Batlle ha fixat l’import de la pensió sense valorar la capacitat econòmica dels progenitors i les necessitats del menor. Quant als ingressos i la situació patrimonial del pare manifesta que aquest treballa per compte de l’àvia paterna i percep 1.250.- euros nets, però no existeix a les actuacions cap justificant sobre la seva situació patrimonial, la qual cosa porta a pensar que el seu salari sigui superior. Quant a la situació econòmica de la recurrent, assenyala que percep uns 1000.- euros mensuals, però que té a càrrec seu un fill de 13 anys, en Varesc, el seu germà Morell, i que té unes despeses que xifra en 100.- euros mensuals de telefon, 300.- euros de contribució a les despeses del menor Varesc i altres despeses d’aliments, préstecs conjunts per import de 425.- euros mensuals i ortodòncia per import de 192.- euros bimensuals. Pel que es refereix a les necessitats del menor, la decisió del Batlle de determinar-les en 600 euros esdevé arbitrària i no resta provat que el menor estudiï o treballi. Per tot el que s’ha exposat, sol·licita la revocació parcial de l’Aute dictat i que es fixi el 75% de la pensió a càrrec del pare, així com el 75 % de les despeses extraordinàries i la mare aboni 150.- euros mensuals i el 25% de les despeses extraordinàries.

II.- La resolució del present recurs exigeix atendre al deure de proporcionalitat que cal establir per a determinar les pensions d’aliments a favor dels menors. I aquest deure de proporcionalitat s’ha d’efectuar en funció de les possibilitats econòmiques dels progenitors i les necessitats del menor Yeray.

Com a qüestió prèvia s’ha de posar de relleu que l’incompliment del pagament de les pensions per part del pare o les condemnes penals que puguin haver recaigut, no constitueixen l’objecte de la present controvèrsia i, sens perjudici del que aquí es decideixi, assisteix a la mare el dret a exercir les seves legítimes pretensions, adreçades al cobrament d’aquelles pensions que han estat establertes, i a obtenir de l’Administració de Justícia una resposta fonamentada en dret, la qual cosa s’ha de portar a terme en procediments diferents al present, siguin en l’ordre jurisdiccional civil o penal, i en diferents fases: declarativa o executiva.

Establerta l’anterior consideració, les possibilitats econòmiques dels progenitors han restat conegudes per l’Hble. Batlle que ha dictat la resolució d’instància a la compareixença de 17-07-2013, en presència del Batlle de menors i del Ministeri Fiscal, tota vegada que de la mateixa s’extreu que el pare percep 1.250.- euros nets al mes i la mare uns 1000.- euros. Al respecte, la recurrent entén que no s’ha aportat cap justificant i que segurament obté més ingressos, però aquesta al·legació que efectua no es sustenta en cap mitjà probatori ni en altres indicis de capacitat econòmica que permetin al Tribunal arribar a la convicció que realment és així. Pel que es refereix als ingressos de la mare, en aquesta alçada s’han acompanyat documents que evidencien que es perceben aquests ingressos de 1000.- euros mensuals, a la vegada que s’indica que ha de suportar una sèrie de despeses que farien inassumible el pagament dels 300.- euros mensuals.

Des d’aquesta òptica, assevera que té unes despeses de telèfon mensuals de 100.- euros, uns préstecs de 425.- euros mensuals, la contribució a les despeses del menor Varesc, per import de 150.- euros, la contribució a les despeses d’aliments per import de 150.- euros i unes despeses d’ortodòncia per import de 192.- euros bimensuals.

En relació a aquestes despeses, que disminuirien la capacitat de fer front a la pensió de 300.- euros per part de la mare, s’ha d’indicar que la despesa de telèfon no esdevé prioritària respecte del deure legal d’aliments i més quan la mateixa pot ésser reduïda per part del titular de la línia, com així s’evidencia amb el consum del mes de setembre de 2013. I el mateix apareix amb la despesa d’ortodòncia, de 96 euros mensuals, tota vegada que no apareix ni es justifica durant quant de temps s’ha de produir aquesta despesa, de manera que la mateixa es pugui ponderar adequadament. En relació al préstec que indica com a conjunt, no s’acredita el moment en el qual fou perfeccionat i per quin motiu es va sol·licitar, ni tampoc el venciment del mateix.

Per últim, quant a les necessitats reals del menor, no resta tampoc provat que el menor presenti necessitats especials. Aleshores, s’ha d’entendre que les necessitats d’un menor de 17 anys, que no justifica despeses d’estudi ni de formació, són les relatives a habitatge, alimentació en sentit estricte, roba, previsió sanitària i lleure, però tenint en compte que les despeses que actualment no apareixen poden sorgir en el futur en ares al seu desenvolupament integral i formació, com les relatives a estudi o formació professional, es poden xifrar en un import de 600.- euros.

III.- Malgrat l’anterior afirmació, si bé les necessitats d’un menor d’edat, proper a la majoria d’edat, es poden determinar en aquest import de 600 euros, la contribució dels progenitors en forma de pensió d’aliments, s’ha de portar a terme en funció de la proporció en el binomi possibilitats econòmiques i necessitats del menor. I, en aquest sentit, el pare presenta un major nivell d’ingressos (1.250.- euros front als 1.000.- euros de la mare) i no acredita cap despesa que redueixi els mateixos, com sí que ho fa la mare, encara que s’han de valorar, com ha indicat aquest Tribunal com a existència de càrregues que minven els seus ingressos, però no en l’import que addueix, per les raons ja exposades, que comporten la preeminència de l’interès del menor front a l’existència de determinades despeses no acreditades en el seu concepte o durada. Per tant, per a mantenir aquesta proporcionalitat, si bé les despeses extraordinàries, en tant que imprevisibles o bé allunyades del caire habitual de les despeses que presenta el menor, han de seguir essent sufragades per meitat, sí procedeix disminuir la pensió d’aliments de la mare a l’import de 250.- euros i augmentar la del pare a 350.- euros mensuals.

IV.- L’èxit del recurs i l’especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals d’aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Calatayud contra l’Aute, de data 24-07-2013, i el revoquem únicament en el seu tercer pronunciament en el sentit d’establir una pensió d’aliments a càrrec del Sr. Caro per import de 350.- euros i a càrrec de la Sra. Calatayud per import de 250.- euros, amb el manteniment de la resta de pronunciaments. No s’escau efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.