Accident-prescripció acció responsabilitat civil derivada del delicte (400/11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-400/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Galan va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Salcedo, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances, XXXX SA, en reclamació de la quantitat de 10.125,50 EUR en concepte de pagament del valor venal del vehicle de la seva propietat, danyat en l'accident que es va produir el dia 8 d'abril del 2002, més els interessos legals devengats, així com les costes judicials, incloses les despeses i honoraris d'advocat i procurador.

II.- El Sr. Salcedo i la companyia XXXX SA van plantejar les excepcions peremptòries d'incorrecta formulació de la demanda i de prescripció de l'acció. Sobre el fons del litigi les parts demandades van contestar que la suma que s'hauria de fixar a pagar a la part agent corresponent als danys soferts arran de l'accident d'autes, haurà de ser fixada en període d'execució de sentència, a la vista que aquesta part demanarà en el moment processal oportú, devent però assumir la suma que resulti per raó de l'informe pericial que resulti al 50%, en mèrits del repartiment de culpes.

III.- Per sentència de data 27 d'octubre del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda formulada per la part agent, per estimar l'excepció de prescripció de l'acció, absolent el Sr. Salcedo i la seva companyia XXXX SA de les pretensions de la Sra. Galan, amb imposició a la demandant de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Galan ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que un cop el Sr. Salcedo va esdevenir únic responsable de la producció de l'accident d'autes, essent condemnat i penat pels fets, s'ha de considerar aplicable l'acció "ex delicto" amb una prescripció de 30 anys a partir de la condemna penal.

II.- Són fets incontrovertibles: que en data 8 d'abril de 2002, el Sr. Salcedo que conduïa el vehicle marca Citroen, matrícula francesa XXXX, assegurat prop de la companyia Z representada al Principat per la companyia XXXX SA, procedent del centre comercial Punt de Trobada, va voler incorporar-se a la carretera general n°1 en direcció a la Seu D'Urgell, tallant el pas del vehicle marca Seat, matrícula espanyola XXXX, propietat de la Sra. ENTITY_4; que a conseqüència de la col·lisió que va resultar de la maniobra del Sr. Salcedo, el passatger del vehicle SEAT va patir lesions, i el mateix vehicle va quedar en sinistre total; que en el marc de la causa penal que es va instruir contra el Sr. Salcedo per la contravenció penal de danys per imprudència i pel delicte menor de lesions per imprudència greu, la jurisdicció penal, per Aute de data 30 de gener del 2007, va pronunciar el sobreseïment definitiu parcial únicament pel que respecta a la contravenció penal de danys per imprudència, en raó de la prescripció, i per sentència de data 20 de juny del 2007, va condemnar al Sr. Salcedo, com autor del delicte menor de lesions per imprudència greu, a la pena de 6 mesos de prohibició de conduir en territori andorrà, i multa de 1.000 EUR, i va indemnitzar el passatger ferit del seu perjudici personal.

III.- Prèviament s'ha de resoldre l'excepció de prescripció de l'acció.

És cert que quan l'acció de responsabilitat civil deriva d'un delicte penal, el termini de prescripció no és el termini anyal de la Llei Aquília, sinó el termini de prescripció general de 30 anys de l'Usatge omnes causae, ja que l'exercici de l'acció penal davant dels Tribunals penals suposa l'exercici conjunt de l'acció civil, llevat que s'hagi renunciat o reservat exercir-la acabat el procés penal. Per tant, si la sentència penal és condemnatòria, el Tribunal penal decidirà també sobre la responsabilitat civil, en canvi, si la sentència penal és absolutòria, el Tribunal no podrà condemnar a rescabalar els danys i perjudicis causats pel comportament danyós, i en aquell cas de sentència penal absolutòria o de sobreseïment de la causa penal, el perjudicat podrà reclamar la responsabilitat civil durant el termini de l'any de la Llei Aquília comptador des de la fermesa de la sentència absolutòria penal o de l'Aute de sobreseïment.

En el present cas, la demanda de la Sra. Galan en indemnització dels danys que va patir el seu vehicle a conseqüència de l'accident del dia 8 d'abril del 2002, deriva de la contravenció penal de danys per imprudència imputada al Sr. Salcedo, la qual fou declarada prescrita per Aute de data 30 de gener del 2007, que va decidir el sobreseïment definitiu parcial. Encara que la causa penal va seguir la seva tramitació pel delicte menor de lesions per imprudència, donant lloc a una sentència condemnatòria del Sr. Salcedo per aquest motiu, força és de constatar que l'acció penal fonament de la responsabilitat civil avui accionada per la Sra. Galan, va acabar-se per sobreseïment definitiu, sense cap condemnació de l'acusat. Per conseqüent, com ja s'ha dit més amunt, el termini de prescripció per a reclamar la responsabilitat civil derivada de la contravenció penal de danys per imprudència és el termini anyal de la Llei Aquília que s'ha de computar des de l'Aute definitiu de sobreseïment. A més a més, encara que es consideri que s'hagi d'esperar el dictamen de la sentència definitiva posant fi a la causa penal inicial, és a dir el dia 20 de juny del 2007, per iniciar la reclamació de responsabilitat civil, també la present acció hauria prescrit ja que la demanda fou presentada més d'un any després de la resolució final.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada, fent imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 d'octubre del 2011, en tots els seus extrems;

Imposar les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.