COMERÇ. Nul·litat d'un nom comercial. Competència de la jurisdicció civil. RECURSOS ADMINISTRATIUS. No procedeix recurs administratiu contra les decisions del Registre de Comerç i Indústria (2000047/2017)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000047/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000053/2017

AUTE 6-2018

PARTS:

Apel·lants: Alcalá

Sr. Villalba

Representant: Sra. Valverde

Advocada: Sra. Codina

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Ricart

Advocada: Sra. Briones

Apel·lat: COMÚ DE X

Representant: Sr. Olmo

Advocada: Sra. Villegas

Apel·lat: Sr. Canales

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Alcalá i del Sr. Villalba va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, el COMÚ DE X i el Sr. Canales, en què sol·licitaven que es declarés la nul·litat de la inscripció al Registre de Comerç i Indústria del nom comercial B, del qual és titular el Sr. Canales.

2.- Per mitjà d'aute de 30 de maig de 2017, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va declarar la inadmissibilitat de la referida demanda, en base al caràcter genèric de la petició formulada pels agents davant del Govern i a la manca d'interposició del preceptiu recurs administratiu previ.

3.- Els demandants han interposat recurs d'apel·lació contra l'aute de la Batllia, en el qual al·leguen que:

El nom comercial B, registrat a nom del Sr. Canales, indueix a confusió amb el nom C, del qual és titular l'entitat Alcalá i que va ser registrat anteriorment.

No era preceptiu interposar un recurs administratiu previ, ja que l'article 126 bis, apartat c), del Codi de l'Administració n'exceptua els supòsits expressament previstos per una llei i, en aquest cas, l'article 33.1 de la Llei 12/2013, de 13 de juny, del comerç, disposa que les decisions del Registre de comerç i indústria sobre inscripció d'un nom comercial no poden ser recorregudes per via administrativa.

4.- Les respectives representacions del GOVERN D'ANDORRA, del COMÚ DE X i del Sr. Canales s'ha oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament l'aute impugnat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La demanda formulada pels agents és efectivament inadmissible pels dos motius que recull el Tribunal de Batlles.

En primer lloc, la sol·licitud que van presentar davant del Govern en data 13 d'abril de 2017 és extremadament genèrica. Es limita a plantejar la problemàtica de fons, respecte de la confusió que pot generar la convivència dels dos noms comercials en conflicte, però no conté cap petició concreta.

El Govern, davant d'aquesta circumstància, va requerir els sol·licitants per tal que poguessin esmenar aquest defecte en el termini de deu dies hàbils, mitjançant la formulació de les pretensions que es volien aconseguir.

Tanmateix, els interessats es van limitar a dir que "la motivació de la referida sol·licitud ... era posar en coneixement del Departament de Comerç del Govern d'Andorra la confusió existent entre el nom comercial C ... i el nom comercial B ... reservant-se la sol·licitant a la vista de les disposicions contingudes en l'article 33 de la vigent Llei 12/2013, del 13 de juny, del comerç, la possibilitat de demanar la nul·litat del nom comercial per la via jurisdiccional".

En conseqüència, els peticionaris es van limitar a posar en coneixement del Govern aquests fets i a reservar-se l'exercici de les accions judicials corresponents. En aquestes circumstàncies, no es pot considerar contrari a dret el fet de que l'Administració no adoptés cap decisió al respecte. La inexistència d'un decisió administrativa, ni tan sols presumpta, determina que no s'hagi obert la via judicial davant d'aquesta jurisdicció.

Segon.- En segon terme, davant de la decisió del Tribunal a quo, que ha tingut en compte que no s'havia formulat el preceptiu recurs administratiu previ, els recurrents addueixen que l'article 33 de la Llei 12/2013, del comerç, l'exclou expressament, quan afirma que:

"1. Tota decisió del Registre de Comerç i Indústria d'inscripció d'un nom comercial no pot ser recorreguda per via administrativa. Tota persona que justifiqui un interès legítim té accés directe a la via jurisdiccional i pot sol·licitar la nul·litat d'aquesta inscripció segons les disposicions d'aquesta Llei".

Aquest precepte no pot ser interpretat en el sentit que ho fa la part recurrent. És ben cert que el precepte esmentat impedeix la interposició d'un recurs en via administrativa contra les decisions del Registre sobre la inscripció d'un nom comercial, però no ho fa amb la finalitat de permetre l'accés directe a aquesta jurisdicció administrativa, cosa que trencaria, sense justificació aparent, la regla general que estableixen els articles 126 bis del Codi de l'Administració i 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En realitat, si s'exclou el recurs administratiu és perquè la via judicial que preveu l'article 33.1 de la Llei del comerç és precisament la via jurisdiccional civil, i és per això que resulta improcedent formular un recurs administratiu previ.

Es pretén evitar sens dubte la dualitat de jurisdiccions que existeix en d'altres ordenaments, en què les decisions del Registre administratiu amb competència en matèria de propietat industrial són impugnades davant la jurisdicció contenciosa administrativa, mentre que els litigis entre els titulars de les marques o dels noms comercials, sobre la nul·litat dels mateixos, s'atribueixen a la jurisdicció civil. En l'ordenament andorrà, la Llei del comerç, de la mateixa forma que fa la Llei de marques, atribueixen el monopoli en aquesta matèria als tribunals civils ja que, en darrera instància, es tracta d'un procés entre els particulars que són titulars de les respectives marques o noms comercials confrontats.

L'article 26 de la Llei de marques és més expressiu i concret, en la mesura en què atribueix taxativament a la jurisdicció civil els litigis en matèria de nul·litat dels registres de marques, però sens dubte s'ha d'interpretar en el mateix sentit el correlatiu article 33 de la Llei del comerç, que és plenament equiparable a l'anterior pel que fa als noms comercials.

És així com adquireix tot el seu sentit l'exclusió del recurs administratiu previ davant del Registre de Comerç i Indústria, que disposa l'article 33.1 de la Llei del comerç. Un cop resolt el procés per part dels tribunals civils, es notifica la decisió al Registre, per tal d'inscriure la decisió, com preveu l'article 33.5 de la mateixa Llei.

Per tot això, resulta clara la inadmissibilitat de la demanda interposada pels agents, que ha de ser plantejada davant de la jurisdicció civil, de manera que procedeix desestimar el recurs i confirmar l'aute apel·lat.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen l'entitat Alcalá i el Sr. Villalba contra l'aute dictat el 30 de maig de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.