Insolvència (TSJC 450/14)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000450/2014 ORIGEN: 2900068/2014

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de març del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 18-11-2014, en el marc dels Autes núm. B-0918-7/2014 i B- 0811-5/2014, la Sra. Olmo presentà una sol·licitud de benefici de justícia gratuïta, per tal que se li designés un lletrat d'ofici.

II.- En data 27-11-2014, l'Hble. Batlle va dictar Aute, decidint denegar la petició formulada per la Sra. Olmo.

III.- En data 12-12-2014, la Sra. Olmo va interposar un recurs d'apel·lació.

Demana la revocació de l'Aute i que s'estimi la seva petició d'insolvència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per denegar-li el benefici de justícia gratuïta, l'Hble. Batlle va considerar que no quedava acreditat la insuficiència de recursos econòmics, perquè d'una banda percep un salari de 1.545.-euros mensuals i perquè d'altra banda va treure del seu compte de manera no justificada la suma 8.000.-euros en juny del 2014.

II.- La recurrent manifesta substancialment que: 1) no és cert que té un salari de 1.545.-euros, ja que aquesta quantitat correspon al salari brut; 2) no percep regularment la pensió de 200.-euros i aquest import no correspon al que hauria de pagar el Sr. Espada i 3) el reintegrament de 8.000.-euros correspon a un import que la CASS li va haver de pagar per decisió judicial, i va servir a finançar la seva vida amb la seva filla desprès d'haver viscut en un centre d'acollida, i per reembossar les persones que li havien prestat diners.

III.- Són d'aplicació al present cas les disposicions anteriors a la Llei 28/2014 del 24 de juliol. L'article 99 de la Llei Qualificada de la Justícia dels 2 i 3-09-1993 disposa que "per tal de garantir a tothom el dret a la defensa i assistència d'ofici a qui ho sol·liciti o, en el procés penal, es negui a designar-lo. La defensa d'ofici, que tindrà caràcter gratuït per aquells que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència declarada per un Batlle, anirà a càrrec de l'Estat." i l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials del 21-12-1993 quin precisa que "l'acreditació de pobresa o insolvència serà declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent de la secció de Tribunal de Batlles que conegui l'afer, el qual podrà ordenar la pràctica de proves d'ofici destinades a aclarir la situació econòmica del sol·licitant."

Altrament, no existeix cap criteri legal per a determinar la situació d'insolvència citada en els esmentats articles.

Pertoca doncs als tribunals determinar si la persona sol·licitant es troba en una situació econòmica que no li permet pagar els honoraris d'un lletrat.

Al respecte, s'han de prendre en consideració primerament els ingressos i les despeses, i el que cal tenir en compte són les despeses de lloguer, llum i telèfon i també les generals de menjar i roba, així com els elements de patrimoni.

En un altre ordre d'idees, sense perjudici de la possibilitat pel Batlle d'ordenar la pràctica de proves d'ofici per aclarir la situació econòmica del sol·licitant, pertoca al que sol·licita el benefici de justícia gratuïta de justificar la realitat dels elements que declara en la seva sol·licitud i d'exposar la seva situació de manera exhaustiva.

IV.- Aplicant aquestes consideracions al cas d'autes, el recurs ha de ser acollit, ja que desprès de l'examen de la seva sol·licitud i sobretot dels documents presentats així com del resultat de la seva compareixença davant de l'Hble. Batlle en data 24-11-2014, considerem que la Sra. Olmo no pot fer front a les despeses que ha d'assumir, i en particular els honoraris d'un lletrat.

En efecte, pel que fa al salari, no percep l'import mensual de 1.545.- euros sinó el de 1.460.-euros.

No té cap patrimoni i només és titular d'un compte bancari amb un saldo creditor de 154,92.-euros al 13-11-2014.

Treballa com a dependenta. Esta casada amb el Sr. Espada però separada d'ell ja que s'està portant a terme el procés de separació matrimonial, i té una filla de 11 anys que conviu amb ella i la qual precisa un seguiment psicològic i una reeducació visual.

Pel que fa a la pensió que paga al pare, és cert que de l'extracte del seu compte bancari ressurt que entre el mes de maig i el mes de novembre del 2014, apareixen uns pagaments de 200.-euros en maig, agost, octubre i novembre, però cap en juny, ni en juliol, ni en setembre. Justifica haver sol·licitat la Batllia, en data 17-10-2013 i en data 03-04-2014, per tal que el Sr. C. respecti les seves obligacions al respecte. Queda així acreditada la seva afirmació segons la qual el pagament de dita pensió per part del Sr. C. és irregular.

A més d'irregulars, aquests pagaments són incomplerts puix pel que sembla la pensió és en realitat de 300.-euros.

Així les coses, no solament hem de constatar que tal incompliment provoca necessàriament un desequilibri en el pressupost mensual, però també que té conseqüències sobre la capacitat econòmica de la pròpia mare a beneficiar d'una assistència lletrada per la defensa dels seus interessos front al Sr. C.

Pel que fa a les despeses essencials, ha de fer front als imports mensuals de 418.-euros en concepte de lloguer, 80.-euros en concepte de despesa de telèfon, 73.-euros en concepte del menjador de la nena i 100.- euros d'activitats de la mateixa, 80.-euros de despeses mèdiques, i 400.- euros en concepte de despeses d'alimentació, neteja i vestimenta.

Pel que fa als 8.000.-euros, és cert que ressurt de l'extracte bancari adjuntat a la sol·licitud de justícia gratuïta que, en data 25-06-2014, va disposar de la suma de 8.000.-euros. En el marc de la compareixença per davant de l'Hble. Batlle, va explicar que havia utilitzat aquests diners per pagar a familiars i amics que li van ajudar degut al fet que va estar 2 anys sense treballar i de baixa laboral, així com per poder moblar el pis on viu degut a la seva separació.

De fet, queda acreditat que a partir del 01-03-2012 es va trobar de baixa mèdica a causa d'una forta depressió, i per Sentència de data 29-01- 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle, secció administrativa, va decidir anul·lar la decisió de la CASS atorgant l'alta mèdica en data 08-02-2013, i va declarar el dret de la Sra. Olmo a mantenir la seva situació d'incapacitat laboral fins al 01-11-2013, havent la CASS de regularitzar les quantitats corresponents en concepte de prestacions econòmiques.

Queda també acreditada la seva afirmació que va residir un temps al centre d'acollida de la dona maltractada, i que viu en el pis que arrenda en l'actualitat només des del mes de novembre del 2013.

Així, apareix que el fet d'haver retirat dit import del seu compte bancari no correspon a una voluntat d'engany o de dissimulació, sinó a la situació particular en la qual es trobava en aquest moment.

D'altra banda, dit import no correspon a cap ingrés regular sinó a un pagament puntual i fins i tot excepcional.

Per tant, aquest reintegrament no es significatiu de la realitat de la situació social i econòmica de la sol·licitant.

Finalment, per tot l'exposat, procedeix estimar el recurs i concedir el benefici de la justícia gratuïta a la Sra. Olmo.

V.- Tractant-se d'un cas de jurisdicció voluntària i compte tingut que s'estima el recurs, no escau efectuar cap imposició de costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Olmo contra l'Aute de data 27-11-2014 que revoquem en el sentit de concedir a aquesta darrera el benefici de la justícia gratuïta.

NO EFECTUAR cap imposició de costes.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.