**** (0234/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-234/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El dia 25 de gener del 2007, aquest Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Toll contra la sentència del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de setembre del 2006, confirmant la mateixa en tots els seus extrems , sense fer especial imposició de costes de segona instància.

II.- Per escrit de data 8 de gener del 2007, la Sra. Toll va formular demanda d'incidents de nul·litat d'actuacions contra la referida resolució, manifestant que l'argumentació continguda a la sentencia, per una banda és errònia per ser contrari a l'article 42 de la LQJ i , per altra banda, no es troba mínimament motivada, el que suposa tal i com estableix la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l'existència d'una vulneració al dret constitucional a la jurisdicció en la seva basant de la fonamentaria en dret de les resolucions judicials per tal d'impedir qualsevol mena d'arbitrarietat d'aquelles.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Toll reprotxa a la sentència impugnada, de no haver contestat al seu argument relatiu al còmput del termini de prescripció de la seva acció laboral, ja que pretén la mateixa que dit termini s'havia de calcular en dies hàbils, el que fa que la data límit per a interposar la seva reclamació era el 5 octubre, i que per tant la seva demanda de data 22 de setembre del 2005 es va formular dins el termini fixat per la legislació laboral.

II.- La part recorrent fonamenta la seva argumentació en les disposicions de l'article 42 de la LQJ que especifica que: 1- Són feriats judicials i per tant inhàbils per a totes les actuacions judicials, tots els dies del mes d'agost i els compresos entre el 24 de desembre i el 6 de gener de cada any judicial; 2- son dies inhàbils tots els diumenges, dissabtes i els de festa nacional i tots els festius a efecte laborals, segons el calendari establert cada any pel Govern; 6- Sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies inhàbils, d'acord amb l'establert a l'apartat 2n d'aquest article.

III.- La Sra. Toll fa una confusió entre un termini processal establert per iniciar o continuar una acció judicial, regulat per les disposicions de l'article 42 de la LQJ, i un termini legal prefixat de prescripció extintiva, que origina l'extinció de drets i obligacions patrimonials de qualsevol naturalesa, pel transcurs del temps. El fonament de la prescripció extintiva és la seguretat jurídica en no deixar pendent abusivament el dret a reclamació. La seva utilitat es la pau jurídica i social i només pot ser interrompuda, tal i com el preveu el dret roma, per un reconeixement tàcit o exprés de la quantitat reclamada per part del deutor, o per una manifestació fefaent per part del creditor de la seva voluntat, en curs del termini de prescripció, d'exercir el seu dret. Aquest criteri de seguretat jurídica imposa que el còmput del termini de prescripció es faci de data a data, perquè el termini ha d'ésser igual per tothom, i no es pot fer variar la seva durada en funció del calendari de cada any; i així sempre ho ha fet la jurisprudència dels Tribunals andorrans, i particularment quan es tracta de la prescripció i caducitat del article 13 del antic Decret sobre el contracte de treball del dia 15 de gener de 1974, i de l'article 7 de la nova Llei laboral, que especifica que la reclamació d'indemnització per acomiadament te un termini de caducitat de 30 dies. Aquesta jurisprudència, conforme amb els principis de dret, esta establerta de manera tant ferm i continua, sense cap excepció, i tant clara, que l'argumentació de la Sra. Toll no mereix cap mes desenvolupament que la constatació que ha fet la sentència impugnada, com la de primera instància, de la prescripció de la demanda havent transcorregut el termini legal quan la mateixa fou formulada.

IV.- Dit això, el termini de prescripció va començar a córrer el dia 22 de juliol del 2005, i es va acabar el dia 22 d'agost del mateix any. Per tant, encara que es consideri que el dia 22 d'agost, no es pot fer cap actuació judicial, perquè els dies del mes d'agost son feriats judicials i per tant inhàbils, la demanda, per no estar prescrita, s'havia de presentar el primer dia hàbil següent el darrer dia inhàbil, es a dir el 1 de setembre. Atès que la Sra. Toll va formular la seva demanda el dia 22 de setembre del 2005, de tota les maneres, l'acció havia prescrit. Es això que diu la sentencia impugnada, i no altra cosa, contestant així a totes les pretensions de la part que va recórrer, amb un raonament mínim suficient del qual es pot despendre que la decisió no es arbitraria. En conseqüència no s'ha vulnerat cap dels drets fonamentals protegits i garantits per l'article 10 de la Constitució, ço que imposa desestimar el present incident de nul·litats d'actuacions i posar les costes processals de l'incident a càrrec de la part demandant.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar la demanda d'incident de nul·litat d'actuacions formulada per la Sra. Toll en contra de la sentència dictada per aquest Tribunal Superior el dia 25 de gener del 2007, en litigi oposant la Sra. Toll a la societat I.;

Condemnar a la Sra. Toll al pagament de les costes processals de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.