Execució de sentència: procedència (A002/03)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

AUTE de 19 de juny de 2003

Execució de sentència: procedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En tràmit d'execució de la Sentència ferma de l'Hble. Batllia Episcopal de data 2 de setembre de 1982 (confirmada pel Jutge Delegat d'apel·lacions el 27 d'octubre de 1986 i pel M.I. Tribunal Superior de la Mitra l'11 de març de 1988), el 13 de novembre de 2002 l'Hble. Batlle va dictar un Aute en què va decidir:

"Procedir a l'execució de la Sentència de l'Hble. Batllia Episcopal de data 2 de setembre de 1982, confirmada per les Sentències del Jutjat d'Apel·lacions dels Principat d'Andorra i del M.I. Tribunal Superior de la Mitra de dates 27 d'octubre de 1986 i de 11 de març de 1998."

"Requerir al Sr. Cañete per tal que en el termini màxim de QUINZE (15) DIES assenyali a aquesta Batllia una Notaria per tal de procedir a escripturar al seu favor la porció de terreny de la finca «els BOIGOTS i BRICAL» de Sispony. La Batllia es substituirà aleshores en el nom i lloc del defenent per tal de complir el manament judicial."

II.- Disconforme la Sra. Tejera amb l'Aute anterior, va interposar contra ell aquest recurs d'apel·lació, el qual va ser admès a un sol efecte i ha estat tramitat en aquest Tribunal d'acord amb les prescripcions legals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté

FONAMENTS DE DRET

I.- L'Aute de la Batllia objecte d'aquest recurs no fa més que executar la disposició de l'apartat A de la decisió de la Sentència ferma de l'Hble. Batllia Episcopal de 2 de setembre de 1982 pel que fa a aquell tros de terra anomenat Lo Bohigot "situat en el terme del poble de Sispony, línia recta des del cirerer gros a la cantonada del Brecal de casa Cintet, confrontant a solixent amb terra dita Brecal del Cintet; a migdia amb restant terra de Francisco A.; a ponent amb Camí de Sispony i al nord amb camí, terra del Joanet i terra del Cintet". Així consta a la Sentència esmentada (la seva part dispositiva i el seu I Resultant); i el Sr. Cañete ha sol·licitat aquesta execució tal com li va assenyalar aquesta Sala en la Sentència d'11 de gener de 2001 en resoldre en apel·lació un litigi entre les mateixes parts.

II.- Els motius d'oposició a l'execució esmentada que addueix l'executada Sra. Tejera, no tenen cap consistència:

no hi ha dubte possible que la Sentència que el Sr. Cañete demana executar és la dictada per l'antiga Batllia Episcopal de 2 de setembre de 1982 confirmada pel jutge d'apel·lacions el 27 d'octubre de 1986 i pel Tribunal de la Mitra l'11 de març de 1988. El fet que el Sr. Cañete demani l'execució d'aquesta darrera, confirmatòria de les dues anteriors, no obscureix l'evidència que l'execució que es sol·licita és de la primera sentència confirmada per les altres dos.

que l'instant de l'execució està subrogat en els drets que tenia el Sr. Cano sobre aquesta finca, ho va dir i repetir aquesta Sala en les dues Sentències d'11 de gener de 2001 que posaren fi a les apel·lacions núms. 112 i 113 de 2000 seguides entre les mateixes parts actuals; i la Sra. Tejera per tant no pot ara raonablement posar-ho en dubte perquè allà se li va explicar de manera ben clara.

és incert i inexacte que l'atorgament de l'escriptura de retrovenda a què està obligada l'executada a favor de l'instant de l'execució estigui condicionada a la determinació prèvia d'un preu pels interessats o per perits en defecte d'acord entre ells; ja que el preu està fixat i determinat en la quantitat de sis-centes vuitanta pessetes (680 Ptes) en la mateixa executòria (4,09 Euros actuals) i resulta temerari l'intent de l'actora de voler confondre al Tribunal amb el que la mateixa executòria va determinar per una altra finca (l'anomenada Barrè).

I, finalment el dret de què la Sra. Tejera es cregui assistida per a "lluir i quitar" aquesta finca, hauria de ser-li reconegut pel Sr. Cañete o, en altre cas, per una Sentència ferma en què se li reconegui i declari aquest dret; sentència amb què actualment no compte; i aquell eventual dret no exercit ni declarat per cap sentència ferma no pot impedir lògicament l'executivitat de la que sí és ferma de 2 de setembre de 1982 que aquí s'executa.

III.- La temeritat palesada per l'executada en els motius d'oposició a l'execució obligaria a imposar-li totes les costes si no fossin ja preceptives.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació, CONFIRMAR l'Aute apel·lat i IMPOSAR a la recurrent les costes del recurs incloent-hi els honoraris dels professionals de l'altra part.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.