Suspensió de les visites d'uns avis i família extensa d'un menor i de la intervenció del psicòleg intervinent acordades cautelarment. Requisits (2000011/2019)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Srs. Vilar, Duque, Alfaro i Benitez

Representant: Sra. Sandoval

Advocat: Sra. Sarabia

Apel·lat: Sr. Marcos

Representant: Sra. Morell

Advocat: Sra. Escolano

PART : MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000181/2021 ORIGEN: 2000011/2019 - 00

NIG: 5300542120180003482

OBJECTE: Suspensió de les visites d'uns avis i família extensa d'un menor i de la intervenció del psicòleg intervinent acordades cautelarment, requisits.

AUTE 246-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de 13-1-2021 el Tribunal de Batlles decidia:

"Primer.- Suspendre sine die les visites dels menors amb la pèrit psicòloga Sra. Bernat, sense perjudici del que s'estableixi a la resolució que posi fi al present procediment.

Segon.- Mantenir la desestimació de la mesura cautelar decretada per Aute de data 25 de febrer de 2019 fins que els menors expressin la seva voluntat de retrobar-se amb la família materna.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal."

2.- Contra aquesta resolució, la representació processal dels Srs. Vilar, Duque, Alfaro i Benitez formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de 28- 6-2021 interessa la seva revocació i en el seu lloc, en mèrits de l'Aute d'aquesta Sala de 25-7-2019, s'estableixin unes visites supervisades entre els menors i la família extensa sense condicions i sense necessitat de la intervenció de cap pèrit psicòleg, essent suficient la intervenció en les visites supervisades del STF. Subsidiàriament sol·licita que s'acordi la necessitat que el seguiment psicològic dels menors Nuñez i Jover, avui interromput, s'iniciï immediatament. En tots els supòsits interessa que les costes siguin imposades al pare dels menors.

3.- El Ministeri Fiscal i la representació processal del Sr. Marcos s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegra confirmació de la resolució dictada pel Tribunal de Batlles. Tanmateix aquest darrer sol·licita que les costes derivades del recurs siguin imposades a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal dels recurrents s'alça contra la decisió adoptada per l'òrgan judicial d'instància fonamentant-se en els següents motius de recurs.

Destaca en primer lloc, que la suspensió indefinida del seguiment psicològic si bé es recolzava en les conclusions de la psicòloga designada, els negava de fet tot contacte amb els menors fins que recaigués decisió definitiva i obviava que el procediment principal, es trobava suspès a causa de la querella articulada pel Sr. Marcos contra el Sr. Benitez, de manera que el contacte que es reclamava podria veure's impedit durant anys.

D'altra part indica que els paràmetres dels contactes amb els nens ja havien estat clarament establerts per la Sala en la Resolució dictada el 25-7-2019. Insistia en el fet que els menors estaven alienats pel seu progenitor i que la negativa a veure la seva família extensa no era personal, sinó que derivava de l'animadversió del seu pare envers els avui recurrents. Finalment argüia que la decisió dictada per la Sala quan preveia uns contactes amb els recurrents, ja valorava el benefici dels menors i que a partir del moment en què el tribunal "a quo" ara els negava efectuava una interpretació inadequada de les proves obrant en les actuacions.

El Ministeri Fiscal s'ha oposat al triomf del recurs articulat sostenint que el fet que no s'hagués executat el règim de visites tal com aquesta Sala l'havia contemplat derivava de l'estat emocional dels menors que calia preservar en mèrits del seu interès prevalent.

Quant al Sr. Marcos destaca que la decisió adoptada s'ajustava a les conclusions del perit Sra. Bernat destacant que els menors patien en ser sotmesos a seguiment psicològic per assolir unes visites que ara per ara rebutjaven enèrgicament. En tal situació considera que l'interès superior del menor justificava la decisió assolida i que aquesta situació havia de perdurar fins que els mateixos sol·licitessin poder tenir contacte amb la seva família materna.

Segon.- La present és la segona ocasió en què ens pronunciem sobre la petició dels Srs. Vilar, Duque, Alfaro i Benitez de mantenir contactes amb els seus nets i nebots Nuñez i Jover. En efecte per Aute de 25-7-2019 (rotlle TSJC-139/2019) estimant el recurs d'apel·lació que s'articulava contra la resolució del Tribunal de Batlles de data 25-2-2018, disposàvem el nomenament immediat d'un psicòleg judicial amb la finalitat de normalitzar el recel que els menors mantenien a tot contacte amb la seva família materna extensa, tot disposant que una volta aquesta fita assolida i en tot cas, com a més tard per tot, a partir de la data d'inici del curs escolar següent (setembre del 2019), els avui recurrents podrien gaudir, amb caràcter de mínims, de trobades de dues hores de duració dues vegades al mes que tindrien lloc a Andorra, els divendres alterns a la sortida de l'escola, amb les prevencions que en la resolució indicada s'emetien.

En seguiment de la nostra Resolució, l'òrgan judicial d'instància nomenava una psicòleg el 29-7-2019 (tractant-se de la Sra. ENTITY_13), que iniciava la seva intervenció l'1-8-2019 i el 6-9-2019 següent, presentava un primer informe, on destacava que els menors no es trobaven preparats psicològicament per mantenir contacte amb la família materna atès el sentiment d'animositat que tenien vers àvia i tiets que requeria un treball intens en l'àmbit emocional i cognitiu, referint que moltes de les seves percepcions eren errònies, distorsionades o incompletes amb una predisposició al canvi inexistent. En mèrits d'aquestes conclusions, la Batlle anul·lava la primera visita supervisada que havíem pogut fixar, ordenant continuar l'activitat psicològica amb la finalitat de normalitzar el recel que els menors mantenien amb la idea de tenir contacte amb la seva família materna.

Seguidament, la representació processal del Sr. Marcos interessava la suspensió indefinida de les visites prop de la psicòloga judicial nomenada, fins que no s'assegurés l'estabilitat emocional dels menors, sol·licitant tanmateix la remoció de la psicòloga nomenada, insistint en aquesta pretensió mitjançant escrit de data 24-9-2019. En aquest període, la psicòloga judicial intervinent emetia el 28-10-2019 un nou informe de seguiment, detallant la necessitat de seguir un treball terapèutic que permetés als nens discernir les raons del rebuig sever que manifestaven envers la seva família per branca materna i ajudar-los a gestionar el malestar emocional que exterioritzaven. Posava també en evidència que els raonaments de rebuig dels menors vers la família materna, estaven consolidats cognitivament de manera rígida, estable i resistent, dificultant el procés de normalització. Quant a la causa d'aquesta resistència l'atribuïa a la por, considerant diferents hipòtesis explicatives entre les quals una eventual exposició a estratègies d'interferència parental, recomanant per a descartar-la, una exploració psicològica exhaustiva dels menors i del progenitor. També considerava necessari descartar, que l'animadversió dels menors vers la família extensa sigui a causa d'haver estat víctimes de "maltractament, abús o negligència per part d'algun/s membre/s de la mateixa".

Posteriorment el 30-10-2019, la representació processal del Sr. Marcos formulava qüestió de prejudicialitat penal interessant la suspensió del procediment civil i l'execució de la nostra resolució, petició que fonamentava en la interposició d'una querella contra el Sr. Benitez per dos presumptes delictes majors d'abús sexual a menors de 14 anys per uns fets que segons relata haurien succeït l'estiu del 2018 a Espanya. En haver estat, aquesta admesa a tràmit, per Aute de 27-11-2019 es decidia la suspensió de la tramitació del procediment per a tots els intervinents i això fins que les actuacions penals es trobessin definitivament resoltes i alhora es suspenia parcialment el procediment d'execució, exclusivament en el que afectava el Sr. Benitez.

Entretemps, per Aute de 5-11-2019 es removia la psicòloga judicialment nomenada en un inici i es nomenava la psicòloga Sra. Bernat. Aquesta inicialment corroborava les conclusions de la Sra. Gaya (sentiments d'animadversió envers la figura materna destacant la inviabilitat d'iniciar els contactes previstos) tot destacant que la família materna no s'hauria posat en contacte amb la mateixa per a la realització del treball requerit. Aquestes mateixes conclusions es reproduïen en essència en el següent informe de gener del 2020 (presentat judicialment el dia 3 de febrer del 2020). En mèrits de les conclusions destacades en el mateix, per Aute de 4-3-2020 la Batlle suspenia temporalment fins al dia 1-7-2020 el seguiment psicològic dels menors Nuñez i Jover amb la psicòloga Sra. Bernat, fita aquesta darrera que es posposava fins al 1-9-2020 atesa la situació de baixa de la psicòloga intervinent.

En data 14-9-2020 intervé un nou informe de seguiment on després d'entrevistar-se amb la família materna, amb el pare i els menors, destacava que "la suspensió del seguiment psicològic ha permès una disminució de les alteracions psicològiques dels menors, per tant introduir novament l'element que els hi genera malestar i patiment, que és la família materna extensa i les trobades amb la perit sotasignat implicaria una regressió important en el seu benestar. Per tant es recomana que en el moment actual les visites psicològiques s'aturen, podent-se reprendre quan els menors expressin la seva voluntat de retrobar-se amb la família" i és en mèrits d'aquestes consideracions que el Tribunal de Batlles adoptava la decisió que avui es recorre en mèrits de la qual, es suspenia sine die, les visites dels menors amb la perita psicòloga, sense perjudici de la resolució que posi fi al procediment.

Tercer.- Ningú nega ja en aquesta alçada, que tota decisió que afecti menors d'edat s'ha de trobar presidida per la recerca del seu interès prevalent, noció aquesta ja en la nostra anterior resolució dictada en aquest procediment destacàvem que es tracta d'un "concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions públiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18) i que "(···) l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor. Recordarem que dintre d'aquest cànon d'enjudiciament, de manera recent hem pogut recordar que l'interès del menor exigeix donar-li l'oportunitat de ser judicialment escoltat tant amb relació al seu estat personal com respecte a les inquietuds o anhels fruit del procés en què es troba immers. Es tracta però d'un dret d'opinió en relació als seus interessos que no vincula els Tribunals, la decisió dels quals vindrà emparada per la recerca raonada del seu interès prevalent" -Aute 25-7- 2019 (TSJC-139/2019)-.

Quart.- En la nostra anterior resolució ja recordàvem que el dret de relació dels menors amb la seva família extensa es contemplava en l'art. 34.1 de la Llei 14/2019 i destacàvem que els contactes entre ells només es podien veure qüestionats, en cas de concórrer una justa causa que ho justifiques, descartant que la mala relació que entre els litigants existia, fos de natura suficient rellevant com per a impedir ni condicionar la seva instauració efectiva.

Aquesta necessitats al respecte dels contactes, els justificàvem essencialment amb l'àvia, raonant que aquesta figura "resulta especialment rellevant: tenen un rol fonamental de cohesió i transmissió de valors en la família, i són els agents de solidaritat per excel·lència en la societat civil en el context actual".

I va ser amb vocació a assegurar un desenvolupament emocional adequat dels menors que passa, en principi, per mantenir uns contactes mínimament harmònics amb la seva família extensa, que ens inclinàvem per a iniciar de manera immediata, uns contactes amb la família extensa, precedit d'un treball psicològic encaminat a fer desaparèixer el recel que presentaven, mesures que recordem el Tribunal Constitucional va admetre que s'ajustaven als cànons de constitucionalitat i interès dels menors (Aute d'11-11-2019 causa 2019-64-RE).

Per tal de dotar d'eficàcia aquesta Resolució, l'Òrgan judicial d'Instància nomenava una psicòleg amb l'encàrrec de normalitzar el recel que els menors exterioritzaven. No obstant, en execució de la tasca encarregada i una volta van sorgir les primeres dificultats derivades de la negativa absoluta dels infants per a tenir una qualsevol relació no tant sols amb la seva família sinó també amb la pròpia psicòloga, l'Òrgan judicial d'instància ha reduït paulatinament les visites dels menors amb el psicòleg nomenat fins a suspendre'ls definitivament, sense però prèviament verificar la causa en que la postura dels menors es sustenta realment, i ho ha fet en unes condicions que pels recurrents suposarà, en definitiva, una impossibilitat material de tot contacte durant un període de temps que s'albira llarg. En efecte, malgrat l'absència del contacte es faci dependre de la decisió definitiva que pugui recaure en el procediment ordinari iniciat o en la voluntat dels menors, no podem passar per alt que el primer s'ha suspès per prejudicialitat penal per una querella que en definitiva només concerneix un dels demandants i quan al segon criteri resulta impossible ara per concebre que els menors voluntàriament acceptaran mantenir contacte amb els demandants.

Cinquè.- En la situació concurrent, resultava imprescindible abans de suspendre el contacte dels menors amb els recurrents i el treball a través de psicòleg que vàrem dissenyar amb aquesta finalitat, determinar si el rebuig dels menors obeïa a motius reals, objectius, racionals i era fruit d'un procés de reflexió mínimament madur on es valoren les conseqüències que aquesta manca de contacte els podia comportar. I només quan existeixi el convenciment ple, que la relació familiar no pot ser reconduïda i que endemés el seu manteniment pot resultar objectivament perjudicial pels menors, la suspensió dels contactes entre ells esdevenia concebible.

En efecte, el foment de la relació entre uns menors i la seva família extensa no tan sols resulta desitjable per al desenvolupament de la personalitat dels primers, sinó que endemés aquí resultava especialment necessària en intervenir com a element estabilitzador en el procés de dol en què en A i en B es troben immersos d'ençà de la defunció de la seva mare. Per a la seva preservació, la intervenció dels poders públics resulta cabdal i ha de tenir per finalitat assegurar la preservació d'un espai de socialització adequada entre ells que afavoreixi l'estabilitat afectiva i personal dels menors, assegurant una deguda social i jurídica de la família (articles 13 i 14 de la Constitució) i al respecte de la vida privada i familiar de l'art. 8 del CEDH (vegeu per això les decisions del TEDH Kru?ki? c. Croacia, no10140/13 de 25 Novembre 2014 ; Nistor c. Romania, n 14565/05, § 71, 2 novembre 2010 ; Bronda c. Itàlia, 9 de juny 1998 on s'ha admès que la relació entre uns avis i uns menors integren el precepte esmentat del conveni), fins al punt que "selon les principes élaborés en la matière, des mesures aboutissant à briser les liens entre un enfant et sa famille ne peuvent être appliquées que dans des circonstances exceptionnelles" (Zhou c. Italie, no 33773/11, § 46, 21 janvier 2014 ; Clemeno et autres c. Italie, n 19537/03, § 60, 21 octobre 2008 i de manera més recent Manuello i Nevi C/ Itàlia 20-1-2015).

Aquesta activitat tendint a verificar les causes reals del refús dels menors a veure els recurrents, resultava especialment exigible aquí si es té en compte que la primera de les psicòlogues intervinents (concretament la Sra. ENTITY_13) malgrat constatar la impossibilitat de qualsevol contacte, indicava que calia sotmetre els menors a un treball terapèutic intens, atribuint com a hipòtesi explicativa de la seva postura, l'eventual ingerència de terceres persones. Si aquesta darrera precisió es cohonesta amb el fet que els recurrents varen ser els cuidadors referents dels menors en la darrera etapa de la vida de la mare dels menors i que la petició inicial que originava el present procediment, intervenia pocs mesos després de produir-se l'òbit de la mare, permeten legítimament qüestionar l'espontaneïtat del seu discurs.

En tot cas, l'actitud que els propis menors han tingut davant dels psicòlegs intervinents (especialment amb la Sra. ENTITY_13) escapen a tota racionalitat i lògica, adoptant un comportament que en ocasions es trobava presidit per una profunda agressivitat verbal envers els recurrents i de retruc cap a la psicòloga intervinent, amb exteriorització d'insults greus que aquí no reproduirem, indisciplina i manques de respecte que els portaven a abandonar la Sala sense autorització ···). D'altra part, des de la perspectiva del discurs que els menors han pogut tenir, els motius que han pogut avançar no tenen una naturalesa objectiva inqüestionable, fonamentant-se en percepcions subjectives mancades del necessari suport de fet que els sustenti. En aquest sentit, no han relatat un episodi concret suficientment teixit de detalls de la forma en què s'haurien produït els fets que reprotxen als seus familiars; el seu discurs s'ha anat modificant paulatinament (en un inici, l'animadversió que mantenen envers els seus avis i tiets de la branca materna, es centrava essencialment en la manca d'atenció a la mare, responsabilitzant-los d'alguna manera de la seva defunció i posteriorment aquest s'ha anat derivant cap a agressions verbals, físiques i fins i tot sexuals), amb el benentès que aquesta modificació intervé ja no al respecte dels elements perifèrics del seu discurs sinó dels elements centrals o estructurals el que obliga a valorar amb molta cautela les indicacions que han realitzat. Quant als arguments objectius que avançar a la psicòloga intervinent, aquests han estat de naturalesa econòmica (el cost que la seva intervenció suposava per al seu pare) i s'albiren impropis a uns menors que quan els realitzaven tenien 11 i 8 anys respectivament.

Tampoc podem deixar de destacar la postura que el propi Sr. Marcos ha adoptat front a l'eventualitat d'establir el contacte reclamat pels recurrents. En efecte davant de la Sra. Bernat (vegeu per això l'informe de setembre del 2000, foli 446) admet obertament la seva poca motivació per tal que en A i en B puguin veure els recurrents, qualificant-los de família destructiva, amb situacions d'alta agressivitat i conflictivitat, admetent que en cap cas ni obligaria ni tan sols intentaria convèncer els seus fills per a tenir cap mena de relació amb la família materna, deixant aquesta possibilitat a l'arbitri dels menors. Aquest comportament suposa delegar als nens una decisió que per la seva edat no els correspon i que eventualment pot arribar a dificultar la relació que es pretén establir, creant encara que sigui involuntàriament, un conflicte de lleialtats doncs en A i en B en definitiva són conscients del pensament del pare i de la seva postura front als contactes amb els recurrents.

Sisè.- En atenció a tot el que ha estat exposat i encara que de manera immediata els contactes pretesos no pugui establir-se, el caràcter evolutiu i canviant dels menors front als contactes amb el seu entorn familiar que hem pogut comprovar en nombroses ocasions, ens abocar a mantenir el treball necessari per a la instauració i posterior preservació d'uns contactes adequats amb els recurrents, el tot per evitar que en el futur els mateixos puguin veure's compromesos de manera irremeiable per la dificultat avui concurrent. Amb aquesta finalitat, revoquem la decisió recorreguda disposant en el seu lloc que els menors hauran d'iniciar un treball terapèutic orientat a determinar l'origen concret de l'animadversió que mantenen amb els recurrents, i descartades raons objectives que puguin impedir el contacte pretès, es treballi prop d'aquests les eines i mecanismes per a reconduir la situació concurrent i assolir el restabliment progressiu del contacte ja indicat en la nostra anterior resolució (Aute de 25-7-2019). En cas de què la realització d'aquest treball en el present procediment resulti inviable per no reconduir els menors i el seu progenitor la seva actitud front a la tasca encarregada -com fins ara ha estat el cas-, el Tribunal de Batlles haurà de derivar les presents actuacions, al Servei Social d'atenció primària per a descartar tota eventual situació de risc per als menors (art. 82 Llei 14/2019 Qualificada dels drets dels infants i els adolescents).

En cas de què la realització d'aquest treball en el present procediment resulti inviable per no reconduir els menors i el seu progenitor la seva actitud front a la tasca encarregada -com fins ara ha estat el cas-, el Tribunal de Batlles haurà de derivar les presents actuacions, al Servei Social d'atenció primària per a descartar tota eventual situació de risc per als menors (art. 82 Llei 14/2019 Qualificada dels drets dels infants i els adolescents).

Finalment i per a reconduir la situació entre els avui litigants, escau derivar-los al procediment de mediació judicial, modalitat alternativa de resolució de conflictes, havent l'òrgan jurisdiccional d'instància d'organitzar la primera sessió informativa (art. 36 i 37 de la llei 3/2018 de mediació).

Setè.- Atesa la naturalesa familiar dels interessos que s'examinen en el present procediment, no ha de fer-se especial pronunciament amb relació a les costes ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Vilar, Duque, Alfaro i Benitez contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 13-1-2021 que es revoca parcialment, remetent les parts litigants al procediment de mediació havent l'òrgan jurisdiccional d'instància d'organitzar la primera sessió informativa.

D'altra part disposem que els menors hauran d'iniciar un treball terapèutic orientat a determinar l'origen concret de l'animadversió que mantenen amb els recurrents, i descartades raons objectives que puguin impedir el contacte pretès, es treballi prop d'aquests les eines i mecanismes per a reconduir la situació concurrent i assolir el restabliment progressiu del contacte ja indicat en la nostra anterior resolució (Aute de 25-7-2019). En cas de què la realització d'aquest treball en el present procediment resulti inviable per no reconduir els menors i el seu progenitor la seva actitud front a la tasca encarregada -com fins ara ha estat el cas-, el Tribunal de Batlles haurà de derivar les presents actuacions, al Servei Social d'atenció primària per a descartar tota eventual situació de risc (art. 82 Llei 14/2019 Qualificada dels drets dels infants i els adolescents).

I sense fer especial pronunciament en relació amb les costes processals. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Vilar, Duque, Alfaro i Benitez contra l'Aute del Tribunal de Batlles de data 13-1-2021 que es revoca parcialment, remetent les parts litigants al procediment de mediació havent l'òrgan jurisdiccional d'instància d'organitzar la primera sessió informativa.

D'altra part disposem que els menors hauran d'iniciar un treball terapèutic orientat a determinar l'origen concret de l'animadversió que mantenen amb els recurrents, i descartades raons objectives que puguin impedir el contacte pretès, es treballi prop d'aquests les eines i mecanismes per a reconduir la situació concurrent i assolir el restabliment progressiu del contacte ja indicat en la nostra anterior resolució (Aute de 25-7-2019). En cas de què la realització d'aquest treball en el present procediment resulti inviable per no reconduir els menors i el seu progenitor la seva actitud front a la tasca encarregada -com fins ara ha estat el cas-, el Tribunal de Batlles haurà de derivar les presents actuacions, al Servei Social d'atenció primària per a descartar tota eventual situació de risc (art. 82 Llei 14/2019 Qualificada dels drets dels infants i els adolescents).

I sense fer especial pronunciament en relació amb les costes processals. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.