CASS. Incident d'execució, competència per a resoldre la discrepància entre les parts sobre l'execució de la sentència. (TSJA-IE-12/12)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0064-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-IN-02/13

A U T E 09-2013

PARTS:

Part: Sr. Hoyos

Representant: ídem

Advocat: Pérez

Part: CASS

Representant: Zurita

Advocat: Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M. I. Sr. Albert Andrés Pereira (ponent)

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-un de març del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, format pels magistrats esmentats.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 14 d'abril de 2011, confirmada per aquesta Sala en la sentència de 23 de gener de 2012, va anul·lar, entre d'altres extrems, la suspensió del pagament de les prestacions per incapacitat temporal que la CASS abonava al Sr. Hoyos.

2.- La resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 7 de maig de 2012 va acordar que procedia satisfer a l'interessat la suma de 37.483,49 euros, en concepte de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que havien de ser satisfetes en execució de les sentències abans esmentades.

3r.- El Sr. Hoyos va presentar un escrit en data 29 de juny de 2012, en el qual manifestava la seva oposició a l'acte emanat de la CASS i sol·licitava el pagament d'una quantitat addicional de 32.126,26 euros.

4t.- La Secció Administrativa de la Batllia, mitjançant providència de 12 de setembre de 2012, va considerar que la oposició de l'assegurat s'havia de tramitar com un incident d'execució de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i, en conseqüència, va trametre les actuacions a aquesta Sala per dictar la resolució corresponent.

5è.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha presentat escrit de contestació, en el qual sol·licita que es declari que han estat correctament executades, en període voluntari, les sentències de la Batllia de 14 d'abril de 2011 i d'aquesta Sala de 23 de gener de 2012.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Com a qüestió preliminar, resulta necessari examinar una qüestió d'ordre públic processal que, per la seva naturalesa, pot ser suscitada d'ofici per aquesta Sala, i que fa referència a la competència de la mateixa per resoldre la discrepància que s'ha produït entre les parts sobre la correcta execució de les sentències que van posar terme al procés.

Aquesta qüestió ha de ser abordada des d'un doble punt de vista. En primer lloc, convé assenyalar que la Jurisdicció administrativa s'organitza segons el principi de la doble instància. Això significa que, com a regla general, s'han de plantejar les pretensions de les parts davant de la Batllia i que, un cop resoltes per aquest òrgan jurisdiccional, es pot portar el coneixement de les mateixes davant d'aquesta Sala en via de recurs. Aquesta regla general només coneix algunes excepcions, que venen recollides en la Llei reguladora de la Jurisdicció i en lleis especials, com succeeix en el cas de determinats processos en matèria electoral.

En segon lloc, no es pot oblidar que l'execució de les sentències està atribuïda a la Batllia, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Aquesta competència implica conèixer en primera instància de totes les qüestions que plantegin les parts sobre la forma en què s'ha de dur a terme el compliment i l'execució de les sentències fermes.

Una interpretació combinada d'ambdós principis comporta que el Tribunal de primera instància, que està encarregat legalment de l'execució de les sentències, ha de resoldre en primer terme les qüestions incidentals suscitades entorn de la mateixa i, contra la seva decisió, es pot recórrer davant d'aquesta Sala per la via de l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. De fet, no es pot oblidar que l'incident d'execució que regula aquest precepte és en realitat una modalitat especial de recurs adreçat contra les resolucions que adopti la Batllia sobre l'execució de sentències i actes administratius, com resulta del seu mateix tenor literal, quan afirma que ha de seguir "els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat".

Segon.- En el cas que ara s'examina, la CASS va procedir a l'execució voluntària de les sentències de la Batllia de 14 d'abril de 2011 i d'aquesta Sala de 23 de gener de 2012. Davant de l'oposició que manifesta l'assegurat sobre la forma en què s'ha dut a terme aquesta execució voluntària, la Batllia ha de resoldre en primera instància aquestes discrepàncies, en exercici de la competència que li atribueix l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció per vetllar per l'execució de les sentències i els actes administratius. Com abans s'ha dit, contra la seva decisió es podrà interposar davant d'aquesta Sala l'incident que contempla l'article 110 de la pròpia llei.

En conseqüència, procedeix declarar la nul·litat de la providència de 12 de setembre de 2012 i retornar les actuacions a la Batllia, a fi de què es pronunciï sobre l'oposició formulada pel Sr. Hoyos.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

-Declarar la nul·litat de la providència dictada per la Batllia en data 12 de setembre de 2012 i retornar les actuacions a l'òrgan de procedència, a fi de què resolgui, en execució de sentència, les qüestions que planteja el Sr. Hoyos, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.

El Tribunal, La Secretària Judicial,