Recurs d'apel·lació sobre embargament preventiu d'una unitat immobiliària per deute comunitari

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: Sra. Herrera

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sra. Vaquero

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sr. Ferrer

Advocat: Sra. Mena

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Mesura cautelar d'embargament preventiu de la unitat immobiliària en cas de reclamació d'un deute comunitari.

AUTE 000136/2024

Andorra la Vella, 18 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia oposició a la petició d'injunció de data 22-03-2022, per escrit de data del registre 21-10-2022, la representació processal de la ORG_0 va formular demanda en reclamació de quantitat contra la Sra. Herrera , demanant la seva condemna a pagar :

- la quantitat provisional de 983,85.-euros descrita en el procediment d'injunció,

- la quantitat de 1.081,57.-euros corresponent a la previsió 2022 i als comptes pendents,

- els interessos sobre la quantitat principal finalment deguda corresponents al tipus interbancari en vigor per als préstecs doncs l'EURIBOR més un 1%,

- el recàrrec de penalitat del 20% del principal finalment degut,

- la quantitat de 209.-euros corresponent segons acta als honoraris de l'administrador de la comunitat per a la tramitació de les demandes judicials.

- l'actualització del pagament de totes les despeses comunitàries degudes fins a la data i a vèncer fins a la liquidació del deute, de moment indeterminades, però les quals seran objectivament calculables en el moment de la liquidació del deute, acreditades si s'escau en període d'execució de sentència (tal i com es preveu a l'article 34.13 de la LPH), augmentades dels interessos legals anteriorment esmentats , així i com augmentats dels corresponents recàrrecs, segons es preveu a l'article 22 dels Estatuts,

- les despeses i costes processals, incloent els honoraris d'advocat i de procurador i taxes judicials.

Ensems, va formular demanda de mesures cautelars (embargament preventiu dels béns i drets de la Sra. Herrera ).

2.- Per Aute de data 06-11-2023, rectificat d'ofici el 09-11-2023, la Sra. Batlle va decidir :

"Únic.- Donar lloc a la petició formulada per altressí dic a la demanda formulada per la representació processal de la ORG_0 i travar embargament preventiu sobre l'apartament 0 0 situat a l'edifici CP III, propietat de La Sra. Herrera, a fi de garantir la suma reclamada de principal de 3.383,21.-euros més aquella altra suma de 845,80.-euros que s'assenyala prudencialment com a interessos i costes."

3.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Herrera .

Demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda de mesures cautelars, amb imposició de les costes de la instància a la part adversa, inclosos honoraris d'advocat i procurador i taxes, si escau.

Subsidiàriament, en cas que es mantingui la mesura cautelar acordada, demana que es requereixi Ia Comunitat per tal que presti caució en una quantia no inferior al 25% de Ia quantia litigiosa, o es revoqui l'Aute en el sentit de no efectuar imposició de les costes processals i es revoqui igualment el pronunciament sobre Ia quantitat prudencial per a cobrir interessos i costes atès que es tracta d'un pronunciament extra petita.

Exposa que no concorren els requisits necessaris per a l'adopció de la mesura cautelar d'embargament preventiu interessada d'advers i fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova, una vulneració de les normes processals i una infracció de la Llei en primera instància.

Argumenta que tot el conflicte prové de l'AG del 21-09-2016 decidint el canvi de presidenta i de secretari-administrador que va ser declarada nul·la i que per tant els que es creuen president i secretari-administrador no ho són i les juntes següents del 2017 al 2021 no són legals, ni tampoc les accions judicials entaulades per la CP ; que la situació actual obeeix a l'incompliment de les sentències judicials de nul·litat de les juntes del 2016 i 2017 per part de les persones que ocupen els llocs de president i administrador sense estar-hi legitimats a l'efecte, i que la Sra. Herrera i els propietaris en la mateixa situació només busquen restablir l'ordre democràtic, econòmic i jurídic de Ia CP.

En treu la conclusió que no existeix ni títol vàlid ni aparença de bon dret donada la impugnació de la Junta de data 29-10-2021 i l'eventual declaració de nul·litat de la Junta que va aprovar la liquidació de deutes ara reclamats, i que s'hauria de considerar que existeix prejudicialitat civil al respecte, i que és per això també que havia formulat una excepció processal de manca de capacitat per ser part de la Comunitat.

Argumenta d'altra banda que no és certa ni provada la situació delicada en que la CP diu que es troba sobre tot quan dita CP provoca despeses d'advocats i altres pel fet de no complir la decisió de nul·litat de la Junta.

Afegeix que l'afectació real de la unitat immobiliària per garantir els deutes comunitaris no guarda relació de proporcionalitat ni d'homogeneïtat amb un embargament preventiu de la finca tota vegada que, fins i tot en l'eventualitat que un propietari transmetés la seva propietat a un tercer, aquest quedaria vinculat a la unitat immobiliària i personalment al pagament dels eventuals deutes que poguessin existir en concepte de despeses comunitàries ; que no existeix periculum in mora doncs ella és solvent i ha consignat judicialment les despeses, amb la precisió que, a partir del 2020, no es podia consignar unes despeses que no es van aprovar degudament ni oferir-les a una CP que no respecta la legalitat i actua amb abús de dret.

D'altra banda, en relació a la decisió d'eximir la CP de prestar caució afirma que l'exercici d'un dret no pot penalitzar al seu titular, com sembla que està fent per la resolució adoptada, i que la Sra. Batlle s'ha fonamentat sobre un document de data 20-03-2023 que segons diu fixa el deute de la comunitat en 275.392,62.-euros, però que ha estat impugnat per ser un llistat que no acredita ni la data ni l'emissor, ni molt menys la veracitat de les dades que hi conté, reproduint-se en aquesta instància l'oposició a la seva admissió.

Sosté també que el pronunciament en el Fonament de Dret Cinquè respecte a una pretesa quantitat que assenyala prudencialment per cobrir interessos i costes, és ultra petita doncs aquest punt no ha estat objecte de petició per la part demandant.

Finalment, en relació a les costes sosté, d'una part, que el tribunal ha infringit l'article 17 del Codi de procediment civil doncs el pronunciament al respecte no es troba recollit en la part dispositiva de la resolució objecte de recurs, pel que s'hauria de considera no efectuada la imposició de costes, i d'altra part, que existeix una justa causa litigandi que justifica la no imposició de costes a aquesta part.

4.- La representació processal de Ia COMUNITAT DE PROPIETARIS DELS EDIFICIS CP l, II i III sol·licita la confirmació de l'Aute en tots els seus extrems, i la imposició al seu promotor de totes les despeses i costes processals amb inclusió dins d'elles dels honoraris de lletrats, perits i procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

Sosté de forma resumida que aquesta Sala ja va dictar 5 sentències en el marc dels recursos interposats per alguns dels propietaris dissidents en contra de l'Aute que havia donat lloc en primera instància a la mesura cautelar d'embargament de la unitat immobiliària, en el marc d'aquesta mateixa CP, per a garantir el pagament dels deutes comunitaris, decidint confirmar la decisió d'atorgament de la mesura cautelar.

Exposa en primer lloc que les assemblees declarades nul·les per raons formals es van tornar a celebrar efectuant les rectificacions indicades en les respectives sentències ; que la Junta actual de la CP i les Juntes successives d'ençà l'any 2016 tenen plena legitimació i que no es pot pretendre fer desaparèixer 4 anys de vida de la CP quan a més els propietaris dissidents mai van qüestionar-la fins al 2021, i que en data 21-10-2022 es va celebrar l'assemblea anual de la CP que va ratificar l'acta i els acords del 29-10-2021.

En segon lloc, sosté que des del 2016, un 20% dels propietaris no paga cap despesa i, a la vegada, l'obliga cada any a contractar saigs, lletrats, etc. per defensar-se davant dels Tribunals andorrans, no queden diners i la situació és eminentment gravíssima ; que existeixen altres formes de resoldre els conflictes que fer xantatge amb els diners ; que durant la vista oral cap oposició ni discussió va realitzar la part defenent sobre l'homogeneïtat entre la mesura cautelar interessada i la tutela jurisdiccional sol·licitada i sí que existeix aquesta homogeneïtat ; que el perill en la mora esta constituït donat l'impagament de les despeses, els dipòsits efectuats de manera aleatòria i sense oferiment i el bloqueig del normal funcionament de la CP per una minoria des de 6 anys, que van acabar amb el fons de reserva ; que existeix aparença de bon dret i que cap procediment ni cap al·legació ha presentat la part defenent per justificar el fet de no pagar la despesa comunitària.

En tercer lloc, sosté que el fet que el tribunal de primera instància decideixi que no ha de prestar caució està legalment previst i que s'ha de prendre en compte que la CP no té més tresoreria.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Apareix útil precisar que, mitjançant una sèrie de 6 autes de data 05-12-2023, aquesta Sala ja es va pronunciar sobre la problemàtica que planteja el present recurs relatiu al pronunciament d'una mesura cautelar d'embargament preventiu de la unitat immobiliària en cas de reclamació d'un deute comunitari, i en el marc de la persistent conflictivitat que caracteritza el funcionament de la CP D'ENCAMP des de fa anys.

Vam desestimar els recursos dels propietaris en contra dels Autes de data 01-12-2022 de la Batllia número 1 donant lloc a tal mesura cautelar, que vam confirmar íntegrament.

És just anteriorment a dites sentències de la Sala, sia en data 27-11-2023, que es va formular el present recurs d'apel·lació.

Si bé la problemàtica és idèntica, escau contestar als arguments que es presenten en el cas del present recurs.

Segon.- Qüestions processals

Pel que fa a la qüestió de la manca de legitimació activa de la Comunitat de propietaris, ja vam indicar en les nostres precedents resolucions :

"Efectivament, ens trobem sense dubte davant d'una qüestió de legitimació ad causam, la qual no ha de ser resolta durant l'audiència prèvia de conformitat amb l'article 153.1 CPC ("Totes les qüestions que puguin impedir la continuació i la finalització del procés mitjançant una sentència sobre el fons d'aquest procés, i que hagin estat objecte de les excepcions processals oportunes a la contesta, s'examinen i es resolen a l'audiència prèvia.").".

Per tant, només podem confirmar la motivació de l'Aute impugnat segons la qual :

"La manca de legitimació esdevé una qüestió de fons, que haurà de ser examinada a la resolució que recaigui al terme del procés.".

Pel que fa a la qüestió de la capacitat processal i a la qüestió del defecte legal en la forma de proposar la demanda, fem nostra la motivació de la Sra. Batlle doncs és clar que, d'una part, la capacitat processal de la CP es fonamenta sobre les decisions adoptades en el decurs de la junta de propietaris del 29-10-21 que va liquidar el deute i decidir entaular l'acció judicial corresponent, atribuint les necessàries facultats al president i/o l'administrador per a atorgar poders apud acta, i d'altra part, la part demandant va aclarir la seva petició sense que la part defenent hagi patit cap indefensió.

Tercer.- Principis legals d'aplicació per a decidir a petició de la Comunitat de propietaris d'una mesura cautelar d'embargament d'una unitat immobiliària d'un copropietari moros

En primer lloc, hem de recordar, el que es diu en l'exposició de motius de la LPH que :

"El no compliment del deure de contribuir a les despeses comunitàries introdueix un element pertorbador en la convivència veïnal i fa que entre els propietaris neixi una impotència i resignació que destrueix moltes de les seves energies i possibilitats de progrés col·lectiu. D'aquí ve la necessitat d'un procediment especial i ràpid de reclamació dels deutes comunitaris i la possibilitat de fer pública la relació dels propietaris que no estiguin al corrent del pagament.".

És així que l'article 13 de dita Llei disposa que cada propietari ha de contribuir a les despeses generals, que els deutes a favor de la comunitat derivats de l'obligació de contribuir al sosteniment de les despeses generals corresponents a les quotes impagades tenen la consideració de crèdits preferents.

També disposa que la unitat immobiliària queda legalment afectada al compliment de l'obligació en relació als deutes pendents amb la Comunitat.

L'article 33 disposa que les obligacions econòmiques a què es refereixen els articles 13 i 14 han de ser complertes pel propietari de la unitat immobiliària en el temps i la forma que determini la Junta de Propietaris i que, en cas contrari, el president o l'administrador secretari pot exigir judicialment els deutes contrets pels propietaris morosos dels comptes aprovats per la Junta de Propietaris d'acord amb el procediment d'injunció que regula la Llei del Codi de procediment civil.

L'article 34 disposava que es podia sol·licitar del batlle l'embargament preventiu de les unitats immobiliàries sense necessitat de prestar fiança. Però dita disposició no és vigent des del 30-04-2021 doncs ha quedat derogada pel CPC.

La voluntat del legislador és de tenir un procediment àgil i eficient per obtenir la condemna dels propietaris morosos i d'instituir la unitat immobiliària com a garantia legal per al cobrament del deute (article 13 LPH).

En segon lloc, quant a la natura i el règim de les mesures cautelars, és de recordar que el seu objecte essencial és assegurar de manera provisional alguns dels efectes característics de la resolució judicial definitiva i de la seva execució, per tal de garantir la viabilitat dels efectes de la resolució que es pronunciï definitivament sobre l'objecte d'un procés determinat, i evitar que les diverses circumstàncies que es poden produir durant el període necessari per a resoldre el litigi impedeixin la seva execució efectiva i arribin a vulnerar el dret fonamental a la tutela judicial efectiva de l'article 10 de la Constitució.

El capítol tercer del Títol VI relatiu a les activitats potestatives i prèvies a la demanda del codi de procediment civil (diligències preliminars, assegurament i anticipació de la prova, mesures cautelars) consagra nou articles a les mesures cautelars a través de les quals determina uns principis bàsics que són que :

- és el demandant que les pot sol·licitar al tribunal, sota la seva responsabilitat i per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que demana, evitant que situacions produïdes durant la tramitació del procés puguin impedir o dificultar aquesta tutela eventualment atorgada a través de la sentència estimatòria futura,

- són provisionals i susceptibles de modificació en qualsevol moment,

- són instrumentals i depenen del procés en el qual s'han adoptat, havent de guardar una relació d'homogeneïtat deguda amb la tutela jurisdiccional que se sol·licita en el procés del qual dimanen.

L'article 83 relatiu als pressupòsits de les mesures cautelars disposa que :

"1. L'adopció de les mesures cautelars pel tribunal resta condicionada a la justificació pel demandant de la concurrència del perill per la mora processal i de l'aparença de bon dret, i a la prestació d'una caució si escau.

2. El perill per la mora processal es fonamenta en la possibilitat, durant la substanciació del procés, que es puguin produir alteracions de la situació de fet o de dret existents en el moment de la interposició de la demanda que impedeixin o dificultin l'efectivitat de la tutela que es pugui atorgar en virtut d'una sentència estimatòria futura i eventual.

3. L'aparença de bon dret s'acredita tot aportant, juntament amb la sol·licitud de mesures cautelars, els documents justificatius o qualsevol altre mitjà de prova que permeti al tribunal valorar, de forma provisional i indiciària, que les peticions que es formulen a la demanda són procedents a l'efecte d'adoptar les mesures cautelars. En concret, per considerar acreditada l'aparença de bon dret el tribunal ha d'atorgar un valor especial als documents assenyalats a l'apartat 2 de l'article 260. No obstant això, la decisió del tribunal no predetermina en cap cas el contingut de la sentència que posi fi al procés.

4. El demandant ha de prestar una caució suficient i justificada degudament per respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar al patrimoni del demandat com a conseqüència de l'adopció de les mesures cautelars. La caució ha de ser com a mínim equivalent al vint-i-cinc per-cent de l'import total de la tutela judicial sol·licitada, en cas que aquesta tutela sigui dinerària; en cas que no ho sigui, el vint-i-cinc per cent s'aplica sobre l'equivalent econòmic de la tutela judicial sol·licitada. Tanmateix, el tribunal pot eximir el demandant de complir aquest requisit, o reduir l'abast de la caució, si les circumstàncies que concorren així ho justifiquen.

5. La caució es pot constituir amb un ingrés de diners en efectiu, mitjançant un aval solidari de durada indefinida emès per una entitat bancària o financera, o per qualsevol altre mitjà que, a criteri del tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata de la quantitat que n'és objecte.

6. El tribunal adopta les mesures cautelars de conformitat amb la sol·licitud del demandant, sempre que aquestes mesures no siguin susceptibles de substitució per una altra mesura igualment eficaç o més eficaç però menys onerosa o perjudicial per al demandat.

7. El demandat pot demanar al tribunal que adopti, en substitució de les mesures sol·licitades o adoptades, una mesura cautelar equivalent, o que accepti la prestació d'una caució suficient a criteri del tribunal per assegurar el compliment efectiu de la sentència estimatòria futura i eventual que es dicti. El tribunal resol aquesta sol·licitud tot valorant si les mesures cautelars sol·licitades o adoptades restringeixen o dificulten l'activitat patrimonial o econòmica del demandat de manera greu i desproporcionada respecte de l'assegurament que aquestes mesures poden representar per al demandant.".

L'article 84 dona una llista no exhaustiva sinó oberta i demostrativa de les mesures que es poden sol·licitar, precisant que poden consistir en qualsevol actuació, directa o indirecta, respecte dels béns i drets del demandat, essent el criteri cabdal que sigui adequada per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en virtut d'una sentència estimatòria futura i eventual.

En el seu punt 2. dit article 84 precisa que es pot sol·licitar com a mesura cautelar l'embargament preventiu de béns immobles per assegurar l'execució d'una sentència de condemna a lliurar una quantitat de diners, fruits, rendes o coses fungibles computables en metàl·lic, i també quan es tracti d'assegurar l'execució d'altres tipus de sentències de condemna, si no hi ha una altra mesura cautelar que tingui la mateixa eficàcia o una eficàcia superior, i alhora tingui una onerositat o comporti un perjudici menor per al demandat.

En tercer lloc, la Llei 44/2014 del 18 de desembre afegeix, quant a l'embargament d'un bé immoble, que potser preventiu com a mesura precautòria. Es tracta d'afectar el bé concernit a l'execució de la condemna dinerària, amb la conseqüència concreta que els notaris i la Cambra de Notaris han d'anotar i deixar constància de l'embargament practicat i d'abstenir-se d'autoritzar cap acte de gravamen o de disposició sense l'acord previ del Batlle.

Quart.- Pel que fa al present cas, cal en primer lloc, i sense entrar al fons del litigi relatiu al funcionament de la CP i de la regularitat de les Assemblees Generals, explicar que es constata que des del 2016, moment on es va procedir a un canvi de presidència i de secretari-administrador, existeix un conflicte en la Comunitat, ja que certs propietaris (que representen entre 20% i 30% de les quotes i que la part agent qualifica de minoria de dissidents), discuteixen la gestió duta a terme i han impugnat les deliberacions dels òrgans de deliberació, donant lloc a diversos plets ja resolts o pendents de resolució davant la jurisdicció d'instància, en particular l'AGO de data 29-10-2021 invocada per la CP en el present afer.

Del seu costat, el secretari-administrador, en funcions però la designació del qual està discutida, es nega a facilitar cap informació a qui no acrediti el seu títol de propietat.

El resultat de tot això és una situació de quasi bloqueig i, pel que ens interessa ara, la manca de pagament per part dels referits propietaris dels imports fixats en concepte de despeses comunitàries seguint el procediment de la LPH, i la consegüent introducció per la Comunitat d'una sèrie de reclamacions judicials per un total de 54.000.-euros en els casos que vam jutjar al 2023 i de 25.000.-euros en els 4 nous casos.

La Sra. Herrera i els altres propietaris, dels quals uns també demandats com a morosos, van conjuntament efectuar un dipòsit judicial en concepte de previsió de despeses, però sense cap oferiment sinó amb expressa condició que quedessin consignats fins a que recaigui resolució ferma sobre el litigi instat per ells mateixos. A partir del 2020, no es va realitzar cap més consignació.

Cinquè.- Fetes aquestes precisions legals i factuals, cal veure si ens han de portar a confirmar o no la decisió de la Sra. Batlle d'atorgar l'embargament de la unitat immobiliària d'autes.

Quant a la tutela que es sol·licita del tribunal, es tracta d'obtenir el pagament d'un deute comunitari.

Més precisament, el deute reclamat ho és en base al certificat del secretari-administrador, degudament aportat i admès com a prova, i en conseqüència de l'AGO del 29-10-2021 que, entre altres extrems, va acordar la liquidació del deute de la Sra. Herrera front a la CP.

És per tant en relació a aquesta petició que s'ha d'avaluar la utilitat i la homogeneïtat que presenta la mesura d'embargament.

D'aquest punt de vista, no hi ha dubte que l'embargament del bé immobiliari que ha generat el deute permet garantir l'execució efectiva d'una eventual condemna a pagar.

De fet, les legislacions del nostre entorn també contenen una disposició específica que preveu l'afectació de la unitat immobiliària al pagament dels deutes comunitaris ("hypothèque légale" de l'article 19 de la Llei del 10-07-1965 a França i afectació real prevista per l'article 553-5 del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya).

Quant a l'aparença de bon dret, no es tracta de resoldre si el deute reclamat existeix sinó de dir si hi ha, en aquest estadi processal indicis suficients, en particular documentals, que permeten considerar l'existència d'un deute comunitari pendent.

En virtut dels ja citats articles 13 i 33 de la LPH, la qualitat de demandat com a propietari de la unitat immobiliària afectada al compliment de l'obligació en relació als deutes pendents amb la Comunitat, i la producció del certificat previst per l'article 260.2 c) del CPC, així com el fet que s'ha consignat pel mateix demandat un import en concepte de deute comunitari (encara que dit import és inferior al reclamat), són uns indicis suficients per a considerar una aparença del bon dret de la CP.

S'ha de recordar al respecte que:

"l'obligació de pagar les despeses comunitàries s'ha de configurar jurídicament com una obligació propter rem en la qual la condició de deutor s'assumeix des de l'adquisició del dret real com a conseqüència del negoci jurídic transmissiu del dret de propietat sobre l'apartament". TSJC 69/99 del 21-01-2000.

A més, la part defenent no al·lega cap argument per a rebatre la comptabilitat de la Comunitat ni la realitat de les despeses reclamades, sinó que insisteix en l'argument general que no es podria confiar en la gestió duta a terme pels nous responsables.

Aquests indicis no queden desvirtuats pel fet que l'AG en la que es va procedir a liquidar el deute està impugnada ni tampoc pel fet que la designació del secretari-administrador també està impugnada, doncs no podem prejutjar del resultat d'aquestes impugnacions, essent recordat a més que l'article 32.5 LPH disposa que la impugnació dels acords de la Junta no suspèn la seva execució, llevat que el Batlle, a instància del demandant i prèvia audiència de la Comunitat de propietaris, ho decideixi així amb caràcter cautelar en consideració a les circumstàncies del cas.

Quant al perill per la mora processal, considerem que sí que existeix la possibilitat que es puguin produir alteracions de la situació de fet o de dret existents que impedeixin o dificultin el cobrament del deute comunitari.

En efecte, l'actitud de la part defenent com a propietari, i dels altres propietaris en la mateixa dinàmica, demostra que no té la voluntat de pagar les despeses fins que les seves pretensions sobre el funcionament de la CP no hagin estat satisfetes. Però això comporta un important risc pel funcionament normal de la Comunitat, la tresoreria de la qual es veu necessàriament greument afectada.

No és acceptable l'argument del defenent que l'impagament de les despeses reclamades per uns propietaris, que representen quasi un terç de les quotes, no podria posar en perill la CP. Considerem al contrari que es tracta d'una proporció important i que, afegida a la durada de l'impagament, en particular per la impugnació sistemàtica de les AG que porta els propietaris en qüestió a mantenir llur refús de pagar, constitueix un situació cada vegada més perillosa.

Al respecte, si bé dita sentència es va dictar quan l'article 34 LPH era vigent, vam poder jutjar en la nostra resolució del 29-11-2007 (Rotlle 194/07) que en la matèria especial que constitueix la reclamació de deutes comunitaris, i per tal d'erradicar la morositat i facilitar el cobrament dels crèdits, propòsit de la LPH que segueix d'actualitat i no es veu afectat per l'entrada en vigor del CPC, que s'havia de suavitzar l'exigència en relació al periculum in mora.

D'altra banda, diu la part defenent que a partir del moment on la seva unitat immobiliària està afectada al pagament del deute no existiria cap perill de traspàs de la mateixa i que en tot cas la CP conserva la seva garantia en cas de venda.

Però això no impedeix que la situació financera de la CP esta patint del refús persistent, sistemàtic i assumit, de pagar de manera efectiva qualsevol import, i que el que necessita ara la CP és una garantia de poder cobrar, fins i tot en cas de contracte privat de compravenda de la unitat immobiliària, sobre tot quan, si bé l'article 13.2 LPH preveu que el deute a favor de la CP té la consideració de crèdit preferent, això és amb l'excepció dels crèdits salarials i de la CASS, el que impedeix que la CP tingui la certesa de cobrar el seu deute.

Així les coses, i atenent les circumstàncies que acabem de descriure, i la necessitat urgent de garantir el pagament del deute, apareix que existeixen la homogeneïtat i la proporcionalitat legalment exigides doncs existeix un vincle directe entre l'embargament preventiu del pis i la satisfacció per part del defenent de les seves obligacions com a copropietari.

A més, la voluntat dels propietaris dissidents morosos de bloquejar tot pagament efectiu fa inviable tota altra mesura amb la mateixa eficàcia, i de tota manera la part defenent ha manifestat que no sol·licitava cap mesura equivalent.

Quant a la prestació d'una caució, com ho hem recordat anteriorment, l'article 34 LPH que dispensava la CP de prestar caució ha quedat derogat per l'article 83 del CPC, i juga ara el principi general segons el qual el Batlle ordena la prestació d'una caució "si escau".

El punt 4. del referit article 83 exposa com a principi que el demandant ha de prestar una caució però que el tribunal el pot eximir de complir aquest requisit, o reduir l'abast de la caució, si les circumstàncies que concorren així ho justifiquen.

És per tant segons les circumstàncies del cas que cal veure si tal precaució és oportuna i necessària per a respondre dels danys i perjudicis que es puguin ocasionar al patrimoni del demandat com a conseqüència de l'adopció de les mesures cautelars.

En el present cas, on ens trobem en l'especial matèria de la reclamació de deutes comunitaris que hem dit abans, la mesura d'embargament preventiu no comporta un risc important pel propietari i exigir una caució a la CP tindria com a conseqüència agreujar la situació de la seva tresoreria.

El tot sense perjudici de la possibilitat pel deutor moros proposar substituir l'embargament del pis per un altre bé que resulti menys gravòs pel seus interessos i que pugui cobrir el seu deute.

Sisè.- Quant al caràcter extra petita del pronunciament sobre Ia quantitat garantida per l'embargament, la Sra. Batlle ha decidit fixar una suma complementària assenyalada de manera prudencial per a cobrir interessos i costes.

L'article 83 CPC disposa que el tribunal adopta les mesures cautelars de conformitat amb la sol·licitud del demandant.

Justament, pel que fa a la demanda d'embargament preventiu, la CP demandant reclamava, que el mateix es dicti per garantir les sumes reclamades de principal, més els interessos legals, i les despeses i costes processals de l'embargament.

Així les coses no existeix cap incongruència en la decisió de la Sra. Batlle.

Setè.- Pel que fa a les costes de primera instància, és veritat que la condemna en costes de la part defenent motivada de manera detallada en el Fonament Sisè.- de la sentència no es troba recollit en la part dispositiva. Això no correspon a una correcta tècnica de redacció ni a l'article 17 del Codi de procediment civil segons el qual les sentències han d'incloure "una part dispositiva, que es correspon a la decisió en relació amb les peticions formulades per les parts, tot detallant amb precisió cadascun dels pronunciaments, i amb les costes processals que s'imposen d'ofici de conformitat amb les normes contingudes en aquesta Llei.".

Dit això, tal defecte no és suficient per considerar no efectuada Ia imposició de costes, quan la mateixa sí que ha estat motivada de forma clara, que tota decisió judicial ha de comportar una decisió sobre les costes i que aquesta Sala pot subsanar el defecte precisant que la resolució confirmada comporta la imposició de les costes de primera instància.

Quant al fons, la part apel·lant no precisa quina és precisament la justa causa litigandi que justificaria no imposar-li les costes i no adverem cap justa causa litigandi, devent per tant aplicar-se el principi legal del venciment tal com ho va fer el tribunal.

Vuitè.- Per consegüent, i per tot l'exposat, hem de confirmar la mesura cautelar d'embargament sense caució ordenada per la Sra. Batlle i desestimar íntegrament el recurs, tot i precisant que la Sra. Herrera està condemnada al pagament de les costes de primera instància.

Novè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la Sra. Herrera .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Herrera en contra de l'Aute de data 06-11-2023 que confirmem íntegrament, amb la precisió que la Sra. Herrera està condemnada al pagament de les costes de primera instància.

Segon.- Imposar a la Sra. Herrera les costes de segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.