Desestimació d'apel·lació contra incident de recusació d'un batlle per supòsits d'interès i enemistat

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Anna Estragués Armengol Elsa Puig Muñoz

PARTS:

Apel·lant: Sr. Machado

Representant: Sr. Castillo

Advocat: Sr. Ferrer

Apel·lat: Sra. Girona

Advocat: Sra. Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

OBJECTE : Desestimació recurs d'apel·lació contra incident de recusació

AUTE 000220/2024

Andorra la Vella, el 13 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del procediment de mesures provisionals instades per la Sra. Girona, la representació del Sr. Machado va promoure el 22 d'octubre de 2024 la recusació del Batlle Hble. Sr. Gutierrez, President de la Batllia, en considerar que concorrien els supòsits previstos als apartats g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Després de l'informe del Batlle concernit, el Batlle més antic en el càrrec va desestimar l'incident de recusació, per mitjà d'aute de 31 d'octubre de 2024.

2.- La representació del Sr. Machado ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en el qual, en síntesi, insisteix en el fet que les resolucions contradictòries dictades pel Batlle recusat el porten a pensar que aquest té un interès directe o indirecte en la causa, o bé una amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les parts del procés.

3.- Es va admetre el recurs d'apel·lació i es va requerir el Tribunal a quo per tal que trametés a la Sala les actuacions seguides a la instància. Igualment es va donar trasllat a la part contrària per formular al·legacions, la qual ha evacuat el tràmit en el sentit de sol·licitar que es desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com resulta dels antecedents, és objecte d'aquest incident la recusació del Batlle Hble. Sr. Gutierrez, fonamentada en el fet que el Batlle recusat ha dictat unes resolucions contradictòries que condueixen a la part a pensar que aquell té un interès directe o indirecte en la causa, o bé una amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les parts del procés, i que, per aquesta causa, concorren els motius previstos als apartats g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

Aquestes causes de recusació es refereixen a les circumstàncies següents:

"g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant.

h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors".

Segon.- En termes generals, tal com ha declarat aquesta Tribunal de forma reiterada, i en la mesura en què la recusació d'un batlle o magistrat incideix en el dret fonamental al jutge predeterminat per la llei, que està garantit en l'article 10 de la Constitució, és obvi que l'aplicació de les causes determinants de la mateixa ha de ser objecte d'interpretació estricta.

La mateixa afectació al referit dret fonamental exigeix que la recusació es formuli de forma rigorosa, amb explicitació suficient dels motius que la justifiquen, així com dels concrets apartats de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia en què es fonamenta, sense que sigui suficient una invocació genèrica d'una sèrie dels supòsits continguts en aquell precepte, i sense acreditar la necessària connexió amb el procés en què es planteja l'incident.

En aquesta mateixa línia, l'aute del Tribunal Constitucional de 19 de desembre de 2023 (causa 2023-81-RE) ja va declarar que:

"3.4. És cert que, com va dir aquest Tribunal en la sentència del 14 de juliol del 2015 (causa 2015-10-RE) citada pel recurrent: "d'aquest concepte (la imparcialitat dels tribunals) deriva la confiança dels ciutadans en la justícia del seu país". Però també ho és que posar-la en dubte sense causa justificada produeix un efecte de signe contrari igualment nociu per a la confiança en la Justícia i en els òrgans en els quals es concreta el poder judicial. Per aquesta raó, en aquesta matèria cal procedir amb molta cura".

Igualment, la sentència del Tribunal Constitucional de 9 de setembre de 2019 (causa 2019-23-RE) afirma que:

"3.10. L'acció de recusar un jutge o tot un tribunal encarregats d'examinar les demandes de recusació, ha de fonamentar-se en motius seriosos (enumerats de manera restrictiva en l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia), els quals han de poder-se establir sense discussió possible si no vol allunyar-se de la finalitat constitucional que la sustenta. Recusar sense tenir proves precises i fonamentades, o recusar de manera genèrica i in futurum, no és conforme a l'objectiu major sustentat per l'equitat del procediment i la imparcialitat dels tribunals, establerts respectivament a l'article 10 de la Constitució".

Tercer.- En aquest cas, la part promotora de l'incident dedueix la concurrència dels motius de recusació que invoca del fet d'haver-se dictat dues resolucions que considera contradictòries. Tanmateix, com és ben evident, el fet d'haver-se dictat un acte desfavorable per a la part no és cap indici de l'existència d'un interès per part del Batlle, ni d'una enemistat manifesta amb la part. De fet, la pròpia part parla d'un "interès ocult", del qual no existeix cap constància ni cap indici. La discrepància de la part amb la resolució que el perjudica s'ha de vehicular a través de la interposició dels recursos corresponents, i no mitjançant una recusació basada en sospites infonamentades.

Més en concret, pel que fa al motiu que enuncia l'article 73.g) de la Llei qualificada de la Justícia, no es justifica en absolut l'existència de cap interès directe o indirecte del Batlle en el procés, l'objecte del qual és totalment aliè a la seva situació jurídica.

Finalment, quant al motiu que enuncia l'article 73.h) de la mateixa Llei, relatiu a "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", aquest Tribunal ha declarat en reiterades ocasions que l'apreciació d'aquesta causa exigeix la concurrència dels següents requisits:

a) En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

b) L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

c) L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

d) La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva.

En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats.

En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

Com és obvi, no s'acredita en aquest supòsit la concurrència de cap enemistat manifesta, ni dels requisits que la caracteritzen, de manera que es tracta d'una al·legació genèrica de la part, que ha de ser desestimada.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament l'aute impugnat.

Quart.- Les costes processals han de ser imposades a la part recurrent, d'acord amb l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECISIÓ

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Machado contra l'aute de la Presidència de la Batllia de 31 d'octubre de 2024, el qual es confirma en els seus propis termes.

SEGON.- Imposar al recurrent les costes causades en aquesta instància.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.