incident de nul.litat (0214/10)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC- 214/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 4 de febrer de 2011 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència d'aquesta Sala de data 30 de novembre del 2010 va decidir estimar el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la Sra. Ribes contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2010, que REVOQUEM íntegrament, mantenint les mesures paternofilials aprovades en mèrits de la Sentència de data 31 de gener del 2001, en el marc dels autes del judici civil registrat amb el número B- 1709-6/2000 subsegüent al conveni regulador subscrit per les parts litigants el dia 17 de gener del 2010, sense fer especial pronunciament sobre les costes dels dos recursos formulats contra ella.

II.- Contra l'esmentada resolució formula incident de nul·litat d'actuacions la representació processal del Sr. Alfaro per entendre que aquesta vulnera els drets constitucionals recollits a l'article 10 de la Constitució andorrana que emparen el seu mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.-L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el que s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.

En el cas present la representació processal del Sr. Alfaro formula incident de nul·litat contra la Sentència d'aquesta Sala de data 30 de novembre del 2010 entenent, com a primer motiu de greuge contra la mateixa, que aquesta resolució ha vulnerat l'article 10 de la Constitució andorrana que garanteix el dret del seu mandant a un procés degut, a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en dret i a la valoració correcta de la prova, degut al fet que ha presumit que la filla comú dels litigants requeria com a mínim la suma de 600 euRibes per satisfer les seves necessitats vitals, que el salari que cobrava el Sr. Alfaro era més elevat del que acreditava documentalment i que els guanys del citat senyor eren igualment més elevats del que manifestava, raó per la qual considerava procedent mantenir l'import de la pensió que el promotor de l'incident havia d'abonar a favor de la seva filla en la suma de 300 euRibes mensuals, que era la que s'establia al conveni signat per les parts en data 17 de gener del 2001 i que va ser homologat per la Sentència de data 31 de gener del 2001.

Ateses aquestes manifestacions, posar de relleu, en primer lloc, que e1s Tribuna1s disposen de potestat per valorar d'acord amb el criteri de la sana crítica els diferents elements probatoris que li aporten les parts i que l'article 10 de la Constitució reconeix a tota persona el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei i no pas a que es valorin les proves segons el criteri de la part que les proposa, ja que el que no es pot admetre és que es pretengui convertir l'incident de nul·litat en una nova instància, o que s'entengui que s'ha vulnerat un dret constitucional quan no s'estimen les pretensions d'una de les parts.

II.- Pel que fa a la presumpció de que la quantitat mínima que una menor de tretze anys d'edat precisa per atendre les seves necessitats vitals s'ha de situar al voltant dels sis-cents euRibes mensuals, es tracta d'un criteri que la jurisprudència dels Tribunals andorrans ha mantingut en els darrers temps tenint en compte el cost actual de la vida i d'acord amb l'experiència vital que se'ls hi pressuposa, sense que considerem precís que aquestes despeses s'acreditin documentalment, excepte en el supòsit que es defensi que aquestes són superiors a les habituals.

En relació a la valoració de les proves aportades pel Sr. Alfaro respecte al seu salari i els seus guanys, la conclusió de la Sentència d'aquesta Sala de la qual es demana la nul·litat deriva de la valoració conjunta de la prova d'acord amb el criteri de la sana crítica que s'ha examinat de manera detallada i complerta. Pel que fa al seu salari, la deducció d'aquesta Sala de que aquest és presumiblement superior als que declara es fonamenta en un criteri lògic, ateses les circumstàncies que envolten la relació laboral del Sr. Alfaro. En relació a altres ingressos que pugui percebre, és cert que del document aportat al foli 190 de les actuacions es dedueix que a partir de l'any 2005 el titular dels negocis "A.T.M.", "L.O.", "S.B.M." "E.D.B." i "E.D.B. 2" és el Sr. Romeu i que el mateix cal dir respecte "E.D.B. 111" a partir de l'any 2006, i no pas el Sr. Alfaro, com es diu per error en la resolució de la qual es demana la nul·litat. No obstant, això no obsta perquè segueixi sent veritat que el darrer és propietari dels negocis "B.T.T.S." i "T.S." des de l'any 2004 i 2005 respectivament (foli 190) i també del negoci "P.V." (foli 192), raó per la qual no es pot considerar que els seus ingressos es limitin al salari que percep.

III.- Argumenta igualment la part que promou l'incident que la sentència d'aquesta Sala no estima la seva petició de que s'estableixi que les despeses de desplaçament de la filla dels litigants des de Granada al Principat hauran de ser sufragades pels dos progenitors i en el supòsit de que es facin amb avió les pagarà aquell que ho decideixi, mentre que al conveni signat pels esposos s'acordava que si la nena viatjava en avió les despeses anirien a càrrec del seu pare si així ho decidia aquest, mentre que res es manifestava respecte del cas que aquesta es desplacés per un altre mitjà de transport, entenent que en tot cas aquest s'hauria d'examinar en el marc d'un incident d'execució de Sentència, però que l'Aute de data 16 de juliol del 2008 va desestimar aquesta petició entenent que aquestes qüestions s'havien de resoldre en un procediment contenciós i no pas en un incident de modificació de mesures familiars.

Per tal de donar resposta als arguments esmentats cal posar de relleu que en l'escrit presentat pel Sr. Alfaro en data 12 de març del 2008 que resol l'Aute esmentat el que es sol·licitava era que es reduís la pensió que el citat senyor havia de pagar en benefici de la seva filla a 150 euRibes i que, atès el temps transcorregut des de que es va signar el conveni entre les parts, es declarés igualment que les despeses de viatge de la menor per tal que pogués estar en companyia del seu pare fossin sufragades per meitats igua1s entre e1s progenitors, pronunciaments que com posa de re11eu l'Hble. Batlle s'havien de tramitar en un procediment contenciós. A la primera d'aquestes peticions ja s'ha donat resposta en aquest procediments i, pel que fa a la segona, més que un pronunciament es demanava un aclariment del que es va pactar al conveni que no procedia resoldre en aquesta instància i en tot cas si el citat conveni no resolia qui havia de pagar les despeses de desplaçament de la nena cal considerar que ho havien de fer per meitat i ni el temps transcorregut des del moment de signatura del conveni ni el canvi de circumstàncies que al·legava el Sr. Alfaro podien comportar la modificació d'una mesura que no s'havia pres.

Per que fa a la petició del promotor de l'incident de que es fixi l'obligació de la Sra. Ribes de posar-se en contacte amb el Sr. Alfaro o agafar el telèfon quan aquest truca una vegada a la setmana, a saber cada dimecres a les 20.30, ni aquesta petició s'havia fet en el curs de l'incident promogut en el seu dia, ni es tracta d'una mesura que s'hagi de prendre en un procediment de modificació de mesura i, en tot cas, el progenitor que té la guarda i custòdia d'un menor ha de permetre al que no gaudeix de la mateixa que es posi en contacte amb ell i la forma i manera en què això s'ha de dur a terme és una qüestió que escapa a l'àmbit propi de una resolució judicial.

IV.- En desestimar-se l'incident correspon condemnar a la part que la promogut les costes que hagi generat en virtut del que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Alfaro contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 30 de novembre del 2010, imposant les costes generades per l'incident a la part que l'ha promogut.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.