Recurs d'apel·lació per excusa de càrrec tutelar per conductes antisocial

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Andrade

Advocat: Sr. Gálvez

Apel·lat: Sr. Araujo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Excusa càrrec tutelar.

AUTE 000206/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per aute de 18 de juliol del 2024 es decidia:

"únic: No donar lloc a la petició de la ORG_0 de cessament en el càrrec de tutor del Sr. Araujo".

2.- ORG_1 B (en endavant B) formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti Resolució en aquesta alçada revocant-la i en el seu lloc, declarant l'existència d'una causa d'excusa, segons l'art. 22 de la LQPF, per continuar el desenvolupament de les tasques de tutora o de provisió de suports del Sr. Araujo, als efectes de que el Tribunal "a quo" designi una nova persona o entitat encarregada de dites tasques.

3.- El Ministeri Fiscal s'ha adherit al recurs d'apel·lació articulat.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la B promou sol·licitud d'excusa respecte del càrrec tutelar que se li va assignar per Sentència de data 28 de gener del 2009, en relació amb el Sr. Araujo.

La resolució d'instància rebutja la petició articulada destacant que les mesures de suport eren d'autoritat en el sentit que la part instituïda en el càrrec tutelar no podien deslliurar-se'n, llevat de que es justifiqués que es trobava en una situació que feia inviable l'exercici adient de les seves funcions. Així considera que malgrat els problemes conductuals del Sr. Araujo, la B no justificava que l'exercici del seu càrrec esdevenia impossible, sense que el comportament agressiu i antisocial que el mateix podia haver mantingut cap als professionals de la fundació, permetés excusar-la del càrrec que tenia, destacant ensems que el seu comportament hauria evolucionat de manera positiva, i que els mateixos responsables de la Fundació admetien que ja no es produïen episodis complexos com amb anterioritat.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la B, sostenint que la mateixa s'havia dictat amb infracció de la Llei i la jurisprudència. Insisteix que la conducta del Sr. Araujo era antisocial, heteroagressiva, contrària als Estatuts de la Fundació i que en aquesta eventualitat resultava necessari que es nomenés altra persona o institució que li doni suport i alhora el mateix Sr. Araujo així ho havia demanat. Sostenia que era inviable obligar-los a assegurar les funcions tutelars del Sr. Araujo quan la seva actitud suposava un perill per als col·laboradors de la B i demés usuaris. Sostenia que la Sala ja s'havia pogut pronunciar respecte de la viabilitat de l'excusa plantejada quan la patologia del discapacitat no s'ajustava als Estatuts de la Fundació (TSJC-271/2021). Finalment atribuïa a la resolució dictada un error en la valoració de la prova.

Segon.- Si bé és cert que les funcions de protecció o suport s'han de configurar com d'autoritat en el sentit que constitueixen un deure per les persones que les tenen atribuïdes, l'art. 22 de la Llei Qualificada de la Persona i de la Família preveu el següent catàleg d'excuses per a l'exercici dels càrrecs en les institucions de protecció o de suport:

"a) Les persones que han complert setanta anys o que pateixen una malaltia o discapacitat greu de caràcter permanent.

b) Les persones que no tenen cap relació amb la persona posada en tutela o en curatela.

c) Les persones amb una ocupació professional que pugui afectar el bon exercici de les funcions de protecció o de suport.

d) Les persones que ho justifiquin per trobar-se en una situació que faci inviable l'exercici adient de les funcions de protecció o de suport".

L'òrgan "a quo", desestima la sol·licitud d'excusa articulada, en base a una interpretació restrictiva d'aquest supòsit de la Llei, entenent que les dificultats que podien sorgir en l'exercici del càrrec, només permetien el triomf d'una sol·licitud d'excusa quan les dificultats existents eren de tal intensitat que l'exercici del càrrec es veia impossibilitat, considerant que aquesta darrera situació no concorria en el supòsit examinat i que endemés, darrerament, el Sr. Araujo hauria reconduït la seva conducta personal.

Revisats els diferents elements que han estat produïts en les actuacions s'ha d'apreciar que quan s'introduïa la sol·licitud examinada, el Sr. Araujo presentava una problemàtica conductual greu derivada de la patologia que pateix. En aquest sentit amenaçava el personal de la ORG_0, arribant a produir-se alguna agressió (per aquests motius es va fins i tot cursar una denúncia com a mínim davant del servei de Policia); segueix els col·laboradors de l'associació pel carrer fora d'hores d'atenció al públic, envaint la seva intimitat i privacitat i té una actitud que ocasiona por als restants usuaris de la B, el què pertorba l'atenció deguda d'aquests darrers.

Encara que compartim amb l'òrgan "a quo" que no qualsevol motivació pot permetre alliberar la persona que desenvolupa les mesures de suport, quan els actes de la persona que en gaudeix són de naturalesa conductual greu i afecten la integritat física i moral dels qui tenen encarregades aquestes funcions, concorren elements que ens aboquen a considerar que la relació existent fa inviable el seu exercici adient (art. 22.d de la Llei). Així, tot i que darrerament i havent acceptat de prendre la medicació prescrita, la conducta del Sr. Araujo s'hagi pogut reconduir, no podem passar per alt que sempre s'ha mostrat reticent a seguir escrupolosament el seu tractament (de fet la insistència de la fundació sobre aquesta qüestió és el desencadenant dels episodis més greus que ha presentat), el que deixa entreveure, amb una alta probabilitat, que els mateixos conflictes es poden tornar a reproduir en el futur.

En aquesta eventualitat, compartim el criteri del Ministeri Fiscal quan sosté que l'exercici per part de la B de les funcions que té assignades en mèrits de la Sentència dictada resulta inviable, havent de donar-se lloc a l'excusa promoguda, si bé la Fundació s'haurà de mantenir en el seu càrrec, fins el moment que sigui substituïda per la Batllia i en els més breus terminis, per la persona que correspongui.

Tercer.- No ha de fer-se pronunciament respecte de les costes ocasionades atesa la naturalesa del present litigi.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per ORG_1 B contra l'Aute de 18 de juliol del 2024 que es revoca, donant-se lloc a l'excusa promoguda, si bé la Fundació s'haurà de mantenir en el seu càrrec, fins el moment que sigui substituïda per la persona que correspongui, en els més breus terminis.

SEGON.- No fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.