Recusació de batlle (TSJC 443/13)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000443/2014 ORIGEN: 1600021/2010 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 24 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Araujo va formular escrit, de data 28-11-2014, en virtut del qual demanava que l’Hble. Batlle Sr. Varesc s’apartés del coneixement de les presents actuacions (Menors 0021-1/2010) i, subsidiàriament el recusava.

II.- L’Hble. Batlle va emetre informe, de data 12-12-2014, segons el qual no acceptava la causa de recusació formulada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que promou la recusació fonamenta la mateixa en la causa de l’article 73 LQJ, consistent en estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevulla de les parts.

Si s’analitzen les actuacions, de les mateixes ressurt que per Aute de processament del 28-08-2014 el Sr. S. es troba en situació de llibertat provisional condicionada a la prohibició d’entrar en contacte amb l’Hble. Batlle al qual recusa, així com de dues professionals de l’equip especialitzat de protecció a la infància. Per Aute de l’Hble. Batlle, que es recusa, del 18- 02-2013 es va atribuir la guarda i custòdia a la mare del menor E. i es va determinar un règim de visites sota supervisió. En el curs d’aquests contactes paterno-filials supervisats el Sr. S. es van realitzar conductes respecte del Batlle i de les treballadores socials que foren qualificades indiciàriament com a delicte d’amenaces condicionals de mort i d’injúries greus per l’Aute de processament dictat.

II.- La primera consideració és relativa a la competència d’aquest Tribunal així l’anterior article 75 LQJ determinava que el Tribunal Superior de Justícia seria informat pel Batlle o Magistrat que hagués decidit abstenir-se i resoldria sobre la seva procedència. En canvi, la nova redacció és diversa: “El president del Tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l’abstenció esmentada. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions quan aquestes no hagin estat acceptades per la Batllia o el Tribunal de Corts. Si la recusació s’adreça a un magistrat del Tribunal Superior, és resolta per una secció de tres membres de la qual no pot formar part la persona recusada”. Es pot observar que en la nova redacció es contempla un deure de comunicació del Batlle o Magistrat respecte del president del Tribunal del qual forma part i que afecta a les motivacions de l’abstenció. Però en la norma, a diferència de les previsions anteriors, no es preveu qui serà l’òrgan competent per a resoldre si s’ha d’entendre procedent l’abstenció plantejada o, per el contrari, s’ha d’ordenar al Batlle o Magistrat que continuï amb el coneixement de l’afer.

En canvi, en el present supòsit, atès que es tracta de garantir la imparcialitat subjectiva del jutjador, de manera que no existeixi cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en perjudicar-les o afavorir-les. I aquesta imparcialitat subjectiva s’ha de connectar amb l’exigència, establerta pel Tribunal de Europeu de Drets humans, que es precisa garantir també l’aparença de la independència subjectiva.

Aquesta Sala ja va tenir ocasió de posar de manifest que esdevé essencial per a la resolució de la present qüestió, tenir present que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans respecte de l’article 6 de la Convenció (Afer Delcourt, 17-01-1970, Afer De Cubber, 26-10-1984 o Afer Castillo Algar- 28-10-1998) ha reconegut que en una societat democràtica l’aparença d’imparcialitat es connecta íntimament amb la confiança que els Tribunals inspiren a la mateixa. I, en aquest sentit, s’ha afirmat que, en l’extrem que ens afecta, relatiu a la imparcialitat subjectiva, que es tradueix en que el Tribunal no ha de tenir prejudici o inclinació personal respecte de cap de les parts, però a més ha d’oferir garanties suficients per a excloure qualsevol dubte legítim al respecte (cfr. Fey c. Austria o Wettstein c. Suiza).

També aquesta Sala ha tingut ocasió d’indicar que l’eventual sospita que pugui recaure sobre el jutge ha d’anar més enllà de l’aparença i fonamentar-se en dades objectives (ATSJ 27-10-2011), a la vegada que el Tribunal Constitucional en sentència del 4-06-2012, ha manifestat que “per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives”.

Si aquestes consideracions les traslladem al present cas, es poden extreure les següents consideracions. En primer terme, encara que en el cos de l’escrit es manifesta que els Batlles hauran d’abstenir-se en el cas d’haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, per altressí, demanava que el Batlle s’abstingués i, si no ho feia, se’l recusava, ja que existeix una possible causa de recusació. En segon terme, concorren dades objectives que poden qüestionar l’aparença d’imparcialitat subjectiva. En efecte, ha restat acreditat que el Sr. S. es troba processat per Aute de 28-08- 2014 i que porta causa de les amenaces, insults o/i injúries proferides contra l’Hble. President de la Batllia. Si bé, es pot convenir amb el President de la Batllia que els integrants de la carrera judicial i que tenen el deure i l’honor d’impartir jurisdicció són perfectament capaços de separar aquestes desagradables actuacions de la seva funció jurisdiccional, que requereix necessàriament una exigència d’imparcialitat, no es pot desconèixer que les dades objectives, anteriorment referides, incideixen clarament en l’aparença d’imparcialitat, tota vegada que es podria qüestionar, des d’aquesta òptica, que el jutjador pogués actuar amb una certa animadversió envers el recusant, derivat dels fets anteriors, els qual, cal recordar-ho, han donat lloc al dictat d’un Aute de processament. Per tant, en ares a la salvaguarda de la imparcialitat, també, conforme a la doctrina del TEDH, des de l’òptica de l’aparença i quan concorren bases objectives que podrien qüestionar-la, s’ha de donar lloc a la recusació fonamentada en l’apartat f) de l’article 73 LQJ.

III.- No procedeix efectuar imposició de les costes processals relatives a la recusació.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR la recusació formulada pel Sr. Araujo contra l’Hble. Batlle Sr. Varesc en el marc de les actuacions M-0021-1/2010. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.