INCIDENT DE NUL·LITAT (1000042/2018)

Aute

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000018/2020 ORIGEN.- 1000042/2018 - 00

NIG: 5300545320180000114

AUTE 05-2021

PARTS:

Demandant incidental: ORG_0

Representant: Sr. Almansa

Advocat: Sr. Gutierrez

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Narváez

Advocada: Sra. Luís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, 19 de febrer de 2021

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número TSJA- 0000018/2020, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 42-2020, de 18 de desembre del 2020, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència nº 32/2020, del 19/05/2020 el Tribunal de Batlles, que havia desestimat la demanda interposada contra la resolució de Comissió Tècnica Tributària núm. 239860/2018, de 31/07/2018, que confirmà la Resolució del Ministre de Finances, de 02/05/2018, per la qual es va imposar a la part agent una sanció de 30.836,56 euros, per la comissió d'una infracció de falsa declaració tipificada a l'article 247.1 de a Llei 5/2004 del Codi de Duana, amb defraudació de drets, per haver declarat tres vehicles amb el règim d'admissió temporal per exposició malgrat eren per posar al consum.

2.- La representació de la part agent ha formulat incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència esmentada d'aquesta Sala, en considerar que ha tingut lloc una vulneració del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. Així, a la demanda incidental s'afirma que la sentència d'aquest Tribunal és incongruent i està mancada de motivació, compte tingut que considera aplicable l'art. 247.3 del Codi de Duana, quan la part agent considera que no resulta d'aplicació, tot afegint que la sanció imposada és desproporcionada, i no aplica el límit màxim regulat a l'art. 131 de la Llei de Bases de l'Ordenament Tributari -que estableix un topall per fixar la sanció del 150% sobre l'import defraudat-, sense que així ho hagi entès el Tribunal.

A l'últim, la part agent considera que el Codi de Duanes és una norma arcaica i és contrària a la Constitució del Principat per resultar desproporcionada.

3.- La representació de Govern s'ha oposat a les pretensions de l'agent, en considerar que no s'ha produït cap vulneració de l'article 10 de la Constitució, i que les argumentacions que s'articulen en l'incident no fan més que reproduir les que ja van ser objecte d'examen en la sentència impugnada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, la part agent no fa sinó replantejar les qüestions que ja van ser resoltes en la sentència impugnada. Ara bé, que el recurrent estigui disconforme amb el contingut de la sentència no suposa, evidentment, que s'hagi vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, ja que el text constitucional no garanteix que s'obtingui un pronunciament favorable a les respectives pretensions de les parts, sinó que aquestes siguin examinades i resoltes conforme a dret, en sentit estimatori o desestimatori.

Convé insistir en el fet de què l'article 18 bis, apartat 3r., de la Llei transitòria de procediments judicials només contempla l'incident de nul·litat d'actuacions per als supòsits en què la persona afectada per la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció "no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment". En conseqüència, resulta clara la improcedència d'aquest incident, atès que l'interessat es limita a reproduir les argumentacions que ja van ser objecte de la sentència que va posar terme al procés.

A l'últim, cal recordar que al cas que ens ocupa no resulta d'aplicació el règim de les infraccions i sancions regulat a la Llei de Bases de l'Ordenament Tributari, sinó que cal aplicar la Llei 5/2004 del Codi de Duana per ser la norma especial, norma que no es pot qualificar d'arcaica -de fet, cap argument ofereix l'incident de nul·litat per justificar aquest qualificatiu-, ni tampoc d'inconstitucional (la part agent considera les sancions que es fixen són desproporcionades).

És cert que les sancions que estableix el Codi de Duanes poden resultar més elevades que les recollides a la Llei de Bases de l'Ordenament Tributari, però d'això no es pot concloure, sense més, que siguin desproporcionades. De fet, ha estat el legislador qui ha volgut que així sigui per l'especial protecció que es vol oferir al règim duaner, que és especial, front el règim tributari general.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions que planteja la representació processal de ORG_0 contra la sentència núm. 42-2020, dictada per aquesta Sala el 18 de desembre del 2020. Sense costes.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.