Immisions - Excepcions dilatòria incompetència (0187/09)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0187/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Carnero va interposar demanda, de data 28-01-2009, envers la Sra. Bermudez i la mercantil Suárez, en virtut de la qual i, entre altres pretensions, demanava que s'ordenés a Suárez "suspendre la seva activitat mentre no realitzi totes les obres necessàries per no produir les obres de soroll superiors al que permet la normativa vigent en aquesta matèria; o que, subsidiàriament, cessi immediatament en les immissions de soroll superiors a la normativa vigent, i en particular, que es declari que l`activitat que es porta a terme en aquest local, mentre sigui susceptible de crear aquelles immissions de soroll sigui a porta tancada, amb advertiment que en cas que no cessi en aquestes immissions s'ordenarà la suspensió de la seva activitat".

La representació processal de la mercantil defenent va formular, en data 11-03-2009, excepció dilatòria de jurisdicció en relació a l'anterior pretensió.

II.- En data 5-06-2009 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha d'estimar i estima l'excepció dilatòria d'incompetència de la jurisdicció civil interposada per la representació processal de la societat mercantil ENTITY_6; imposar al defenent incidental les costes generades pel present procediment incidental, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 21-09-09 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 30-10- 2009, demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges que la recurrent articula contra la resolució d'instància són, en essència, els següents. En primer terme, entén que la resolució d'instància fonamenta l'èxit de l'excepció d'incompetència de la jurisdicció civil en dos arguments: un, que no s'empra cap criteri respecte del caire lesiu que les immissions signifiquen en el contingut dominical del titular del predi afectat i, dues, les mesures eliminatòries de la ingerència acústica conformen la sanció administrativa que es preveu en la normativa administrativa. Quant al primer extrem, manifesta que la lesivitat deriva del soroll que han de patir els habitants dels pisos llogats. Respecte del segon, no es sol·licita cap aplicació de la normativa administrativa: no es demana l'aplicació de cap sanció ni la revocació de la llicència.

Si es procedeix a l'anàlisi de les pretensions que exercita la part recurrent sí que s'ha de convenir amb la resolució d'instància en el fet que una activitat que gaudeix de la preceptiva llicència pot generar immissions, enteses aquestes com a aquelles ingerències que ocasionen pertorbacions de caire substancial i, sobretot, en el cas de les immissions acústiques. I cal afegir que la protecció de les immissions pot procedir tant de normes de caire administratiu, com de caire civil. En aquest darrer cas, la normativa civil protegeix, en el si de les relacions de veïnatge i, per tant, com a límits en interès privat, les ingerències o pertorbacions que provenen dels predis veïns, atès que aquestes constitueixen un límit dels propietaris a poder gaudir de les seves finques sense aquests inconvenients, sempre que les referides ingerències siguin de tal entitat que impedeixin el gaudi normal i adequat de la finca.

Per tant, la normativa civil quan es produeixen les immissions, concedeix als propietaris i titulars de drets reals que es veuen afectats per les mateixes l'acció negatòria adreçada no solament a l'obtenció d'una reparació dels danys i perjudicis produïts, sinó també al cessament de l'activitat que genera les ingerències.

II.- Consegüentment amb les anteriors consideracions, la pretensió que exercita la part agent sol·licita la suspensió de l'activitat fins que no s'efectuïn les obres per a impedir que els sorolls superin la normativa vigent o, subsidiàriament, cessi immediatament en les immissions de soroll. La pretensió exercitada consisteix en demanar el cessament de l'activitat (suspensió) lesiva o en el cessament immediat dels sorolls.

El jutjador a quo considera que no empra l'agent cap criteri referent al caràcter lesiu de les immissions en relació al contingut dominical del titular del predi afectat. En canvi, aquesta Sala entén que sí s'ha concretat el caire lesiu en relació als drets dominicals afectats. En efecte, a la demanda principal la part agent va atribuir les immissions a l'activitat de serralleria industrial i va indicar que la unitat immobiliària més perjudicada és la del pis primer, porta primera. Afegeix que altres habitatges foren deixats pels seus llogaters, encara que es van tornar a llogar.

I, respecte de l'argument que les mesures que es demanen constitueixen la sanció a la ingerència acústica, cal posar de manifest que, encara que les mesures que pot adoptar l'Administració i la jurisdicció civil puguin ésser coincidents, s'ha de tenir present que l'Administració quan concedeix una autorització o llicència pel desenvolupament d'una activitat, pot a través de la seva funció d'inspecció constatar que es compleixen amb les exigències legals i reglamentàries pel desenvolupament de l'activitat, de manera que quan això no succeeix, com pot passar amb les ingerències acústiques, pot incoar l'expedient sancionador, el qual pot concloure amb l'adopció de les sancions previstes a la Llei de contaminació atmosfèrica i acústica, de 30- 12-1985, en el seus articles 31 a 37 i d'aquelles mesures necessàries o convenients per a prevenir, corregir o eliminar els efectes danyosos o les conseqüències lesives pels interessos públics o privats derivats de la comissió d'alguna infracció prevista a l'esmentada llei (cfr. art. 19 Reglament del control de la contaminació acústica, de 3-04-1996). Però això no obsta, que les persones que veuen afectats els seus drets per l'existència d'ingerències substancials que no respecten i limiten les raonables relacions de veïnatge, puguin articular l'acció negatòria per a sol·licitar el cessament de l'activitat damnosa i la indemnització dels danys generats, tota vegada que en aquests casos la producció d'una pertorbació d'entitat no esdevé respectuosa als límits que, en ares de la convivència i de la qualitat de vida digna, estableix l'ordenament jurídics als demés propietaris, precisament, en interès privat o dels altres propietaris, de forma que, actualment, el dret de propietat, malgrat ésser el dret real de contingut més ampli, resta un dret afectat de límits, tant de caire públic (urbanístics, forestals, agropecuaris, navegació àrea, explotació del subsòl,etc...), com privat, entre els quals es troben les immissions.

En consonància amb les anteriors consideracions, procedeix la revocació de la resolució d'instància.

III.- L'èxit del present recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X) i en la imposició a la part agent incidental de les costes derivades de la desestimació de l'excepció plantejada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat contra l'Aute, de data 5-06-2009, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria i declarar que s'ha de desestimar l'excepció dilatòria d'incompetència de la jurisdicció civil interposada per la representació processal de la mercantil ENTITY_6; imposar al defenent incidental les costes generades pel present procediment incidental, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.