RECURS D’APEL.LACIÓ. No es pot interposar de forma separada contra les resolucions sobre acumulació d’actuacions.AD-080-2/98

Aute

AUTE 2001-24 DE 14 DE DESEMBRE DE 2001

RECURS D’APEL·LACIÓ. No es pot interposar de forma separada contra les resolucions sobre acumulació d’actuacions.

PROCÉS ADMINISTRATIU. Qüestió prejudicial penal.

Suspensió del procediment : requisits. COMUNS. Andorra la Vella.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- L’aute núm. 2001-19, de 3 d’abril de 2001, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va declarar inadmissible la sol·licitud d’acumulació al present procés dels que se segueixen en relació als mateixos fets a instància de la Comunitat de Propietaris de l’XXXX contra l’Hble. Comú d’Andorra la Vella i el M.I. Govern, registrats amb els núms. AD-149-2/97 i AD-148-2/97, ja que aquesta petició no s’havia efectuat en l’expedient més antic. D’altra banda, es va desestimar la sol·licitud d’alçament de la suspensió del tràmit d’aquestes actuacions, fins que es resolgués definitivament la causa penal que se segueix pels mateixos fets que constitueixen l’objecte del present procés.

2n.- La representació de la part actora va interposar recurs d’apel·lació, en manifestar-se disconforme amb els dos pronunciaments esmentats de l’aute del Tribunal de Batlles. Considera que concorren els pressupòsits legals de l’acumulació d’actuacions i, en segon lloc, que no cal mantenir la suspensió del procés, ja que la Jurisdicció penal no ha admès en definitiva a tràmit la querella presentada contra els responsables polítics d’obres de les Administracions comunal i general.

3r.- Es va donar trasllat del recurs a les demandades, que el van impugnar sol·licitant la confirmació íntegra de la resolució apel·lada.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, en el sistema de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal només són susceptibles de recurs d’apel·lació les sentències que hagin posat terme al procés en primera instància i els autes que, en estimar una excepció processal formulada per la part demandada o per qualsevol altre causa, facin impossible la continuació del procediment, segons es desprèn en aquest darrer cas dels articles 39 i 45 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Com és manifest, la decisió adoptada pel Tribunal a quo sobre l’acumulació d’actuacions no es pot incloure en cap dels supòsits abans esmentats, ja que es tracta d’una resolució de caràcter processal que no fa obstacle en sí mateixa a la continuació del procés. En conseqüència, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació pel que fa referència a aquesta concreta qüestió.

Segon.- L’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia disposa que l’existència d’una qüestió prejudicial penal, sempre que la seva resolució sigui imprescindible per a la resolució d’un judici civil o administratiu, comportarà la suspensió del procediment fins que aquella no hagi estat resolta per l’òrgan penal competent. D’altra banda, l’article 19 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials determina que la suspensió dels procediments civils o administratius procedeix a partir de l’admissió a tràmit de la querella o denúncia, o des del moment en què un òrgan judicial incoï sumari.

La determinació de si existeix una qüestió prejudicial devolutiva o excloent s’ha de fer en funció de les circumstàncies del cas, ja que això dependrà en definitiva de si la seva resolució és o no imprescindible per a la decisió del procés civil o administratiu en què aquella es planteja.

En el cas que ara s’examina, aquesta Sala ja va declarar, en l’aute núm. 11-99, de 22 de juny de 1999, que les presents actuacions se segueixen en relació als mateixos fets que són objecte d’un procés seguit davant els òrgans de la Jurisdicció penal, en què també és part el recurrent, i que en tots dos es pretén el rescabalament dels danys soferts pels interessats, per la qual cosa procedia la suspensió del primer fins que els tribunals penals dictessin resolució definitiva.

La posterior inadmisió de la querella presentada contra “els responsables polítics d’obres de les Administracions comunal i general” no altera substancialment les circumstàncies que van aconsellar la suspensió del tràmit d’aquest procediment. En efecte, la determinació dels fets que consideri provats en el seu moment la jurisdicció penal tindrà una influència evident en la resolució del present procés, ja que no resulta admissible que es pugui partir d’una relació de fets diferents pel que fa a la fixació de la responsabilitat penal i de l’administrativa i, en conseqüència, l’actuació dels tribunals penals resulta preferent, segons el vell principi le criminel tient le civil en état, que resulta també aplicable en l’àmbit de la jurisdicció administrativa, com es desprèn de l’article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.

En definitiva, la resolució de la causa penal resulta imprescindible per a la del procés administratiu, per la qual cosa és procedent mantenir la suspensió d’aquest darrer, tal com ha establert la resolució que ara s’impugna.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda:

- Desestimar el recurs d’apel·lació que formula la representació del Sr. Bermudez contra l’aute núm. 2001-19, de 3 d’abril de 2001, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el qual es confirma en tots els seus termes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.