Revocació de sentència en el sentit de reintegrar la seva capacitat i es deixi sense efecte la curatela; proves pericials i la seva valoració judicial (5000136/2019)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000271/2020 ORIGEN: 5000136/2019 - 00

NIG: 5300542120190000957

PARTS:

Apel·lant : Sra. Daza

Advocat : Sr. Ribes

Part : MINISTERI FISCAL

SENTÈNCIA 157-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 25 de març de 2019, la senyora Daza interposà demanda de reintegració total de la seva capacitat, quina havia estat modificada per Sentència d'aquesta Sala Civil de data 6 de març de 2014. L'esmentada resolució la declarava incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic i establia la necessitat de complementar la seva capacitat per mitjà d'una curadoria. Per Aute de la Batllia de data 10 de febrer de 2015, confirmat per aquesta Sala en data 3 de setembre de 2015 es va nomenar a la Direcció del Departament de Benestar del Ministeri de Salut i Benestar del M.I. Govern d'Andorra, com a curadora de la senyora Daza.

Segon.- El dia 11 d'abril de 2019, l'Hble. Batlle d'instància va dictar Providència per la que suspenia la tramitació del procediment fins a l'acreditació per part de la senyora Daza de l'obtenció de l'autorització judicial per poder exercitar l'acció de reintegració, tal i com exigeix l'article 8 de la Llei 15/2004, qualificada d'incapacitació i organismes tutelars.

L'Aute que conté l'esmentada autorització judicial data del 27 de maig de 2019 i consta referenciat en la Providència de data 25 de juny de 2019, per la que l'Hble. Batlle d'instància ordena la continuació del procés.

Tercer.- La representació processal del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut del M.I. Govern d'Andorra, en la seva qualitat de curador de la senyora Daza, en data 19 de juliol de 2019 contestà a la demanda articulada de contrari, tot manifestant que en cas d'acreditar-se la persistència de les causes que van motivar la incapacitació de la senyora Daza i la necessitat de curadoria per complementar la seva capacitat, s'oposava a la mateixa.

Quart.- El Magnífic Ministeri Fiscal, el dia 5 de juliol de 2019 evacuà la contesta a la demanda i proposició de proves, tot oposant-se a la pretensió de la senyora Daza, de no acreditar-se la seva procedència.

Cinquè.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents, i després d'evacuats els respectius tràmits de conclusions, en data 25 de maig de 2020, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda de reintegració de la capacitat presentada per part de la senyora Daza.

Segon.- No efectuar una especial condemna en costes".

Sisè.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la senyora Daza i, en mèrits de l'argumentació continguda en el seu escrit de conclusions, sol·licita la seva íntegra revocació, demanant que aquesta Sala declari que ha recuperat la plena capacitat i deixi sense efecte la curatela en el seu dia imposada.

Setè.- El Magnífic Ministeri Fiscal en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació considera que la prova practicada a la instància ha acreditat que les causes per les que la senyora Daza fou declarada incapaç per autogovernar-se en l'àmbit econòmic persisteixen i, doncs, la pertinència de mantenir les mesures tuïtives existents sobre la seva persona.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat per la senyora Daza és obtenir la revocació de la Sentència d'instància, la reintegració de la seva la capacitat i que es deixi sense efecte la curatela imposada.

Els greuges en què la part apel·lant fonamenta aquestes peticions són, d'una banda, que l'òrgan jurisdiccional d'instància no ha valorat degudament la prova practicada per quant no fa cap referència en la seva resolució al resultat de l'exploració judicial efectuada a la senyora Daza i, d'altra banda, que es té en compte el resultat de l'informe pericial que li fou realitzat i que es fonamenta només en l'opinió subjectiva del perit mèdic, sense que aquest professional sustenti la seva valoració en cap prova objectiva que li permeti determinar si la senyora Daza disposa de plena capacitat d'autogovern del seu patrimoni.

Segon.- L'article 8 de la Llei 15/2004 preveu la reintegració de la capacitat en cas de desaparició de la causa que la va determinar, i també la modificació de l'extensió i els límits -en el sentit de ser ampliats o reduïts- de la incapacitació declarada per Sentència, així com el procediment adequat a l'efecte, tot remetent-se a l'article 4 de l'esmentada Llei. Per la seva banda, el seu article 9 estableix el contingut de la sentència que ha de recaure en aquest procediment.

De conformitat amb el contingut de la mencionada Llei, el Batlle d'instància va practicar les proves exigides per l'article 4 suara mencionat, com són l'exploració de la persona declarada incapacitada i l'examen medico-pericial de la mateixa, tot designant en aquest darrer cas a un dels perits interessats per la pròpia senyora Daza, i havent estat la mateixa prova sotmesa al principi de contradicció, en haver-hi pogut intervenir totes les parts.

Tercer.- Pel que fa a l'exploració de la senyora Daza, l'apel·lant critica que l'Hble. Batlle d'instància no s'hi refereixi de forma individualitzada en la seva resolució, tot i que la seva pràctica sigui legalment preceptiva.

Al respecte, cal aclarir que del fet que la pràctica de la prova sigui legalment obligatòria no se'n pot deduir que el jutjador tingui l'obligació de referir-s'hi de forma expressa en la seva resolució. De la mateixa manera, del fet que no s'hi refereixi de forma individualitzada no ha de voler dir que no hagi tingut en compte el seu resultat en la valoració de la prova efectuada.

Efectivament, de l'anàlisi de la resolució que ens ocupa es deriva que en el darrer paràgraf del seu Fonament de Dret III.- el Batlle d'instància efectua una valoració global de la prova practicada, en considerar que les conclusions pericials "es troben plenament fonamentades i no apareixen contrarestades per altra prova que permeti ficar en dubte les valoracions realitzades".

I certament de la lectura del resultat de l'exploració efectuada hom advera que la mateixa en res contradiu les conclusions pericials. De l'exploració no es deriva una millora de les seves capacitats, com pretén l'apel·lant, en el marc de la mateixa, la senyora Daza es limita a queixar-se del control que li comporta la curadoria imposada, per no poder fer el que vol.

Quart.- Pel que respecta a la pericial mèdica efectuada pel Dr. Arnau -per petició expressa de la senyora ENTITY_4- i a qui les diferents parts van poder sotmetre les qüestions que van considerar oportunes, posa de relleu que la senyora Daza té dificultats per gestionar les compres, que no pot multiplicar ni dividir, essent el deteriorament cognitiu que presenta actualment el que evita que pugui governar-se en l'àmbit econòmic, per haver agreujat la seva patologia prèvia.

En relació a les proves pericials i a la seva valoració judicial, cal recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, recollida entre altres en la Sentència de 30 de juliol de 2019, (TSJC-119/2019) i que es refereix a la nostra anterior resolució STJC271/15, en la que es deia que la prova pericial no és vinculant per al jutge, que la pot apreciar lliurement; que el dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet; que els perits il·lustren al jutge sobre les circumstàncies del cas, però aquest pot arribar a conclusions diverses; que el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i el motiu pel que estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; que sent evident que el jutge no pot incórrer en arbitrarietat, ha de motivar la seva resolució quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, quedant en canvi dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc no dona les raons del resultat al que arribi.

En tot cas, en mèrits de la nostra jurisprudència, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, i havent-ne d'efectuar una valoració conjunta amb la resta de les proves practicades.

I si traslladem la nostra mencionada jurisprudència al cas d'autes, ens adonem que l'opinió del perit no només es fonamenta en els coneixements adquirits durant la seva carrera professional, sinó també i sobretot en l'entrevista i reconeixement clínic i psiquiàtric efectuat en la persona de la senyora Daza, així com en la valoració de la documentació que li fou facilitada i que descriu en el seu informe.

Opinió mèdica que no és contradita per cap altre element probatori i que en canvi ve justificada pel propi deteriorament cognitiu que pateix la senyora Daza, segons ella mateixa reconeix, i que agreuja la seva patologia prèvia.

Cinquè.- Per poder reintegrar la capacitat a la senyora Daza, com ella pretén, caldria que s'hagués acreditat la desaparició de la causa que la va determinar. En canvi, de la prova practicada en la instància no es deriva aquest extrem, sinó ben al contrari l'empitjorament de la patologia inicial. En conseqüència procedeix desestimar la seva pretensió de reintegrament de la capacitat i, derivat de l'anterior, la de deixar sense efecte la curatela imposada, en continuar essent necessari complementar la seva capacitat per actes referits en la nostra anterior Sentència de data 6 de març de 2014 i que són els detallats als articles 42.1 i 57.2 de la llei 15/2004, més els de donar diners en préstec; és a dir, actes d'especial transcendència econòmica.

Sisè.- No procedeix efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 25 de maig de 2020, que confirmem íntegrament.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre les costes judicials ocasionades.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.