INCIDENT DE NUL·LITAT. Dret a la doble instància. No es vulnera quan s'examina una qüestió ja articulada en la instància i s'han pogut formular les al·legacions corresponents. (2000083/2019)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000083/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000029/2021

AUTE 31-2021

PARTS:

Demandant incidental: Plaza

Representant: Sr. Bueno

Advocada: Sra. Vendrell

Demandat incidental: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Izquierdo

Advocat: Ídem

Demandat incidental: Villegas

Representant: Sr. Andrade

Advocat: Sr. Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat formulat a les actuacions número 2000083/2019, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d'aquesta Sala núm. 57-2021, de 6 de setembre, va desestimar el recurs d'apel·lació formulat per l'entitat Plaza contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'11 de gener de 2021 i va declarar que les resolucions impugnades del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de 27 d'agost i 29 d'octubre de 2019 eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de l'entitat Plaza ha formulat un incident de nul·litat contra l'esmentada sentència, per vulneració del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 del text constitucional, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle no es va pronunciar sobre la qüestió de fons, de manera que l'objecte del recurs d'apel·lació no podia ser un altre que la impugnació del pronunciament sobre l'admissibilitat de la demanda.

La Sala, en resoldre el recurs d'apel·lació, no podia examinar la qüestió de fons, que no havia estat tractada per la Batllia. En conseqüència, era necessari retornar les actuacions al Tribunal de Batlles, per tal de respectar el principi de la doble instància, a fi de que aquest òrgan jurisdiccional emetés un pronunciament de fons sobre les qüestions plantejades en el procés.

3.- Les respectives representacions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i de la Villegas s'han oposat a la demanda incidental i han sol·licitat que es desestimi la mateixa, ja que no s'ha produït cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, que proclama l'article 10 del text constitucional.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Segon.- En aquest cas, com s'ha exposat en els antecedents, la sentència dictada en primera instància pel Tribunal de Batlles va desestimar la demanda articulada per la part agent, ja que el recurs interposat per ella en via administrativa era inadmissible.

La sentència d'aquesta Sala ara impugnada va considerar que, tot i que el recurs administratiu era efectivament improcedent, la demanda era admissible ja que no s'havia fet en el seu moment la pertinent indicació dels recursos pertinents, com estableix el Codi de l'Administració.

Aquesta conclusió va fer necessari examinar la qüestió de fons que s'havia plantejat en la demanda, i que també s'havia abordat en el marc del recurs d'apel·lació, relativa a la legalitat de l'adjudicació del concurs litigiós.

Tercer.- Com ja ha declarat aquesta Sala en l'aute núm. 9-2020, de 16 de juliol, aquest iter processal no comporta cap vulneració del dret que reconeix l'article 10 de la Constitució. La previsió legal d'una doble instància comporta que les pretensions de les parts siguin examinades per dos tribunals diferents, en instàncies consecutives, però no suposa que cadascun d'aquests òrgans jurisdiccionals s'hagin de pronunciar sobre totes i cada una de les qüestions plantejades pels litigants. Així, en el cas de que el tribunal de primera instància hagi estimat una excepció processal oposada pel demandat, i la seva decisió sigui revocada per l'òrgan d'apel·lació, res s'oposa a que aquest darrer passi a examinar el fons de la qüestió litigiosa, si existeixen ja els elements de judici necessaris per a fer-ho, tal com, per altra part, és una pràctica constant d'aquesta Sala.

Amb això no es produeix cap indefensió del demandant, que ha pogut articular les seves al·legacions tant en la primera instància com en la segona sobre el contingut d'aquestes excepcions i també sobre la qüestió de fons.

D'altra banda, la solució contrària podria suposar un pelegrinatge processal entre les diverses instàncies, en el cas que el tribunal d'apel·lació anés revocant successivament les decisions de la instància sobre les diverses excepcions articulades pel demandat i s'haguessen de retornar les actuacions a la Batllia en cada cas. No cal dir que això contradiria frontalment el principi d'economia processal i suposaria una prolongació indefinida del procés.

Quart.- Aquest mateix criteri va ser seguit en la sentència d'aquesta Sala de 21 de novembre de 2019 i en l'aute de 21 de febrer de 2020, que va desestimar l'incident de nul·litat formulat contra l'anterior, el qual es fonamentava també en una hipotètica vulneració del principi de la doble instància.

Doncs bé, l'aute del Tribunal Constitucional de 3 de juny de 2020 (causa 2020-22-RE) no va admetre a tràmit el recurs d'empara interposat contra aquestes resolucions, en no apreciar cap vulneració del dret a la jurisdicció,

front als mateixos arguments que es fan valer en aquest cas. Com va dir llavors el Tribunal Constitucional:

"3.2. Pel que fa al dret a l'accés a la jurisdicció, reconegut per la Constitució, cal constatar que la societat recurrent ha tingut accés a les dues instàncies previstes legalment i que, fins i tot, ha tingut la possibilitat de plantejar un incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència dictada en apel·lació.

Cal, doncs, excloure que s'hagin vulnerat, des d'aquest punt de vista, els drets en la matèria reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

3.3. Pel que fa a l'al·legació de la societat recurrent d'acord amb la qual els arguments de les dues parts no haurien estat examinats en el decurs de les dues instàncies, aquest Tribunal ja ha tingut l'ocasió de pronunciar-se en relació amb la latitud de la qual disposen les jurisdiccions a aquest efecte.

3.4. A més, l'argument de la societat recurrent sobre el fet que la decisió dictada en apel·lació no li permet reprendre el procediment davant la primera instància, menysté simplement les normes de la doble instància que estableixen la cosa jutjada".

En el mateix sentit, l'aute del Tribunal Constitucional de 21 d'octubre de 2020 (causa 2020-57-RE) afirma que:

"D'altra banda, és indiscutible, i ho reconeix la mateixa part recurrent, que en el cas d'aquestes actuacions van tenir efecte dues instàncies -una davant el Tribunal de Batlles i una altra davant el Tribunal Superior de Justícia. Es van complir, per tant, les previsions legals que configuren els recursos i la segona instància. Va succeir, però, i és cert, una circumstància que pot sorprendre, però que en absolut és totalment excepcional: l'estimació en primera instància d'una defensa o excepció processal que possibilita que l'òrgan judicial no resolgui sobre el fons; les parts saben, tanmateix, que en segona instància no només es revisarà aquest pronunciament -revisio prioris instantiae- sinó que el Tribunal ad quem podrà entrar a conèixer de tot el litigi -novum iudicium. Aquesta realitat en la pràctica comporta alguns problemes concrets -susceptibles de ser temperats per la prudència de les parts i els seus defensors- però no contradiu cap disposició legal -matèria reservada a la jurisdicció ordinària-, ni molt menys el text constitucional, que seria competència d'aquest Tribunal. Per tant, ni el dret a la jurisdicció, ni el dret a la defensa han estat vulnerat".

En conclusió, no es pot considerar que hi hagi hagut en aquest cas cap vulneració de l'article 10 del text constitucional, ja que la part agent ha pogut articular tots els mecanismes de defensa contra la resolució administrativa impugnada i els fonaments en què es basa, d'acord amb les al·legacions que ha considerat convenients i que han estat reiterades en la primera i en la segona instància d'aquest procés.

Cinquè.- En aquest, s'afegeix una circumstància d'especial rellevància, com és que la pròpia part agent va sol·licitar a la Sala que es pronunciés sobre el fons del litigi. Així ressurt del recurs d'apel·lació formulat per la mateixa (foli 13 del rotlle d'apel·lació), on se sol·licita que "entrant a conèixer sobre el fons de la causa dictant sentència mitjançant la qual s'estimin en la seva totalitat les peticions contingudes em (sic) l'escrit de demanda presentat per aquesta part". Aquesta mateixa petició va ser reproduïda per l'apel·lant en l'acte de la vista oral.

En conseqüència, la promotora de l'incident contradiu els actes propis, ja que nega ara la possibilitat d'abordar l'examen de la qüestió de fons en aquesta instància, quan ella mateixa ho va sol·licitar expressament en el seu recurs d'apel·lació.

Procedeix, doncs, desestimar íntegrament aquest incident de nul·litat.

Sisè.- L'actuació processal de l'agent ha de ser considerada com a temerària als efectes de la imposició de les costes causades en aquest incident, ja que contradiu clarament la posició que va mantenir en el seu recurs d'apel·lació.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formula l'entitat Plaza contra la sentència núm. 57-2021, dictada per aquesta Sala el 6 de setembre de 2021.

2n.- Imposar a l'agent el pagament de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.