Laboral - rebel·lia de l'empresari - prova (6000145/2019)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000082/2021 ORIGEN: 6000145/2019 - 00

NIG: 5300542120190000874

PARTS:

Apel·lant: Sra. Carretero

Advocat: Sr. Cepeda

Apel·lat: Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral- rebel·lia de l'empresari- prova

SENTÈNCIA 107-2021

Andorra la Vella, el 7 d'octubre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- Des de l'abril del 2017, la Sra. Carretero treballava com a assalariada pel compte de la societat Rius, qui la declarava a la CASS, i això fins al mes de maig del 2018.

II.- Després d'haver obtingut el benefici de justícia gratuïta el 07-06-2018, la Sra. Carretero, per escrit de data del registre 21-06-2018, va presentar demanda laboral en contra de la societat Rius, demanant la seva condemna a satisfer-li en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i d'havers laborals impagats, l'import total de 3.922,83.-euros, més els interessos, i les costes processals causades.

Però, per Aute del 19-09-2018, el Tribunal Unipersonal del Batlle, constatant que cap de les parts havia comparegut al tràmit de conciliació i/o contesta, va decidir tenir com a desistida a la demandant, i en conseqüent arxiu dels Autes (3000257/2018).

III.- Per escrit de data del registre 18-03-2019, la Sra. Carretero va presentar una nova demanda laboral en contra de la societat Rius, demanant aquesta vegada la seva condemna a satisfer-li, i només en concepte d'havers laborals impagats i preavís, l'import de 2.273,12.-euros, més els interessos legals, i les costes processals causades (Autes 6000145/19).

IV.- Per Aute del 06-06-2019 es va declarar a la societat demanda en rebel·lia processal i es va decidir prosseguir la tramitació dels autes.

V.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 01-10- 2020, decidint :

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la Sra. Carretero contra la societat Rius, i condemnar a aquesta darrera a satisfer la suma total bruta de 888,17.-euros en concepte d'havers salarials impagats, majorada dels interessos legals meritats des de la data en què havia de ser lliurada quitança el dia 8 de maig del 2018.

Segon.- Fer imposició a l'empresari del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament de dret de la present resolució judicial.".

VI.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Carretero. Demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a l'adversa al pagament de l'import de 2.273,12.-euros així com al pagament de la totalitat de les costes del judici tant de primera instància com de segona instància.

De forma resumida, els greuges que exposa són que malgrat reconèixer l'existència d'una relació laboral i que l'acomiadament s'ha realitzat contravenint les obligacions laborals, només se li reconeix el dret a percebre els havers laborals indeguts per un import de 888,17.-euros quan també s'havien de comptabilitzar el preavís, les vacances i el salari d'abril del 2018 per 1.100.-euros més els 7 dies del mes de maig ; que malgrat reconèixer que ella no podia fer un esforç probatori més important i que pertanyia a l'empresa acreditar que havia liquidat correctament els havers salarials, la sentència conclou que els havers salarials han de ser calculats sobre la base de 560.-euros ; que al mes de maig del 2017, va percebre un salari de 1.100.-euros i que al mes de d'agost del 2017 va ser declarat dues vegades l'import de 560.-euros ; que en realitat percebia la meitat del seu salari en negre ; que al mes de maig del 2018, la demandada no va presentar cap mena de declaració de salari, quan en realitat ella va treballar ; que era a la part adversa sobre qui pesava l'obligació probatòria de la realitat de la seva declaració a la CASS ; que si la adversa no hagués optat per la rebel·lia processal, hauria tingut que aportar el llibre d'hores efectuades, i ara ella es veu perjudicada per l'obstrucció de la demandada quan l'empresa es veu recompensada en la seva actitud de desinterès, i finalment que la prova del que ha realment cobrat és superior a allò que la adversa declara a la CASS és una tasca probatòria que es impossible realitzar si l'adversa no aporta els elements probatoris que l'obliga la Llei a tenir a disposició del treballador.

VII.- La societat Rius segueix en rebel·lia processal.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Escau per començar recordar la Doctrina en relació a les conseqüències de la rebel·lia processal.

Recordàvem en la nostra Sentència del 27-11-2014 (105/14) que :

"malgrat el defenent havia estat declarat en rebel·lia, això no exonerava a l'agent de la càrrega de la prova, encara que no l'obligués a un esforç probatori que no es donaria dintre d'una relació processal normalment integrada i constituïda, en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria.".

I més recentment (TSJSC 413/18 del 26-02-2019) vam confirmar la síntesi que s'havia fet en la Sentència de data 30-11-2017 (TSJC-142/2017) : "Cal reiterar la doctrina dels tribunals andorrans (la darrera la recull la STJC 220/2017) relatiu a que el fonament sobre la rebel·lia processal en el dret romà, no equival en dret andorrà vigent, a l?aplanament i consegüent triomf del compareixent, per no regir l?aforisme que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual s?entenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la rebel·lia del defenent no implica, per si sola, el reconeixement que l?actor invoca, doncs si no justifica la seva acció, la demanda ha d?ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per l?agent, seguint així el nostre ordenament jurídic el sistema dels països llatins veïns, enfront del sistema germànic, en el qual s?estableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla d?acord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant.

La doctrina transcrita aplicada pels nostres tribunals impedeix el triomf de les pretensions no emparades en l?ordenament jurídic o que manquin del més mínim suport probatori, tot i la incompareixença del defenent rebel, però no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l?òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent no comparegut per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I. Tribunal Superior de 14 de setembre de 1995, la rebel·lia del demandat, no ha d?ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa d?entrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit d?obligar a l?agent a un esforç probatori que no es donaria dintre d?una relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria".

A més, és veritat que la peculiaritat de la matèria laboral implica certes regles específiques en matèria de prova doncs pertany a l'empresari provar que ha respectat certes obligacions que la llei posa al seu càrrec, i que per tant, el fet de trobar-se en posició de rebel·lia processal podria privar l'assalariat de les proves en qüestió.

Tot i així, la flexibilització de les regles de l'onus probandi que tal situació justifica, sempre l'empleat demandant té d'aportar com a mínim un principi de prova per permetre considerar com a plausible les seves al·legacions i per obligar l'empresari a aportar una prova destinada a combatre la presumpció que l'empleat ha pogut establir (veure per exemple la jurisprudència relativa a les hores extraordinàries).

Segon.- Dita això, aquestes consideracions no poden portar a la revocació de la sentència d'instància.

En efecte, s'ha d'explicar que el tribunal, constatant l'existència d'una relació laboral, ha considerat, justament en aplicació de les normes en cas de rebel·lia i pel fet que la manca de justificació del compliment de les obligacions al càrrec de l'empresa només podia perjudicar a aquesta, que s'havia de donar lloc a les pretensions de l'assalariada en concepte de salari dels mesos d'abril i maig, i en concepte de vacances.

Però, ho va fer en base a un salari mensual de 560.-euros i no pas de 1.100.-euros com ho pretenia la demandant. Tampoc va donar lloc a la pretensió en concepte de preavís.

Pel que fa a la qüestió del preavís hem de confirmar la resposta del tribunal que la demandant només podia demanar una indemnització per acomiadament improcedent. Tal resposta és conforme a la Llei i a la jurisprudència de la Sala segons la qual no es pot reclamar alhora el preavís i la indemnització per acomiadament.

Ara bé, la Sra. Carretero ja va presentar aquesta demanda al 2018 però la mateixa va resultar arxivada com a conseqüència de la seva no compareixença.

És de veure com aquesta problemàtica no té res a veure amb la de la rebel·lia de l'empresari i de la càrrega de la prova.

Pel que fa a la qüestió cabdal que queda per resoldre, és a dir la de l'import del salari, tampoc es pot considerar que és la situació de rebel·lia de l'empresari que ha portat a la desestimació de la demanda de fixar el salari en 1.100.-euros.

Efectivament, i en primer lloc, només podem constatar que l'esforç probatori de l'assalariada ha quedat molt limitat.

Concretament, va aportar en tot i per tot dos documents :

el seu extracte de punts de jubilació al febrer del 2019, que permet constatar que l'empresa la va declarar només fins al mes de maig del 2018,

el seu extracte de compte bancari pel període entre el XXXX i el 21-02-2019, és a dir un període posterior al període de cotització.

Va sol·licitar la pràctica de dos testificals, la del Sr. Sanz, qui va manifestar que no podia confirmar res doncs no havia sigut company de feina seu sinó un subministrador de mercaderia, i la de la Sra. Hoyos, que es va declarar impracticable.

Finalment, la Sra. Batlle va acceptar admetre per a millor proveir la prova proposada per l'actora en el seu escrit de conclusions i consistent en aportar per corda fluixa l'expedient obert arran de la seva primera demanda en el marc del qual només havia aportat el seu extracte de punts de jubilació al juliol del 2018.

És de precisar que el referit escrit de demanda, com en l'escrit de demanda del present judici, anunciava que es sol·licitaria unes testificals en la persona d'un Sr. Talavera i d'una Sra. Macias, però que no va sol·licitar dites proves suposadament destinades a demostrar que l'empresària havia acomiadat diverses persones el mateix dia.

Hom ha de constatar com aquests elements són insuficients quan, per exemple li era del tot possible aportar més elements per establir que cobrava part del salari en efectiu com ho pretenia.

D'altre banda, i en segon lloc, la recurrent invoca el fet que en dues ocasions s'ha cotitzat un import superior a l'import mensual de 560.-euros, però la Sala no pot ignorar com en l'Aute del 07-06-2018 que acorda el benefici de justícia gratuïta a la Sra. Carretero i adjuntat a l'escrit de demanda, es precisa que la mateixa va indicar en la seva petició que només percebia un sou de l'ordre de 560.-euros, el que correspon justament al total d'ingressos de 6.760.-euros ressortint de l'extracte de punts per període 05/2017-04/2018 que el Batlle ha tingut en compte per acordar-li el benefici de justícia gratuïta per la demanda laboral en contra de la societat Rius.

Tal afirmació feta en seu judicial no permet considerar ara que el salari no era de 560.-euros sinó del doble.

Tercer.- Així les coses el recurs s'ha de desestimar íntegrament i la sentència d'instància s'ha de confirmar.

Quart- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes a l'apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs de la Sra. Carretero contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-10-2020 que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a la Sra. Carretero les costes judicials de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.