Conflicte de competència (TSJ 019/23)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000019/2023

PARTS :

Srs. Durán i Hoyos

Procurador : Sr. Gutierrez Advocat : Sr. Nuñez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

AUTE 00001/2023

Andorra la Vella, el 6 de desembre del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per un conflicte negatiu de competència promogut d'ofici per l'Hble. Batllia. Ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- el dia 16-3-2023, la representació processal dels Srs. Hoyos i Durán formulava demanda de filiació contra el Sr. Escolano, sol·licitant es dictés Sentència atribuint la paternitat de la Srta. Girona al Sr. Hoyos amb els pronunciaments escaients resultants d'aquesta nova situació.

2.- Per Providència de 17-3-2023 es designava per a conèixer del present procés, al batlle titular de la secció civil núm. 5, el qual dictava Aute el 21- 3-2023, declarant la seva incompetència per a conèixer de la demanda articulada, procedint a l'arxiu de les actuacions, tot i remetent-les a la Presidència per tal de ser atribuïdes al Tribunal corresponent.

3.- Per Providència de 29-3-2023 es designava el Batlle titular de la secció núm. 7, el qual per Providència de 19-4-2023, convidava les parts per tal que es pronunciessin respecte un possible conflicte de competències, en considerar al seu torn, que no gaudia de competència objectiva per conèixer de l'assumpte articulat pels demandants.

4.- Després d'escoltar el Ministeri Fiscal i la representació processal dels Srs. Hoyos i Durán, per Aute de 3-10-2023 es decidia:

"Primer.- Promoure d'ofici un conflicte negatiu de competència prop del Ple del Tribunal Superior de Justícia per tal que determini quina secció civil és competent -la general o especialitzada- per resoldre la qüestió enjudiciada.

Segon.- Abstenir-se aquest Tribunal de continuar coneixent del present afer fins a la resolució definitiva per part del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

Tercer.- No efectuar especial condemna en costes processals.

Quart.- Donar trasllat respectiu dels escrits de dates 27 d'abril i 4 de maig del 2023 a la part agent i al Ministeri Fiscal, per al seu coneixement i als efectes escaients."

5.- Per Providència de 30-10-2023 el President d'aquest Tribunal admetia a tràmit la qüestió de conflicte de competència plantejada el 23-10-2023, designant Magistrat ponent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El conflicte de competència és aquella situació en que dos Batllies o Tribunals es consideren competents (conflicte positiu) o incompetents (conflicte negatiu) per a conèixer d'un determinat assumpte. Per a superar aquesta dificultat, la Llei Qualificada de la Justícia, en el seu Títol IV preveu d'una part que l'ordre jurisdiccional penal té caràcter preferent, contemplant-se exclusivament el conflicte de competència entre els òrgans d'aquest ordre jurisdiccional que són definitivament resolts per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia (art. 62); respecte dels restants conflictes de competència que poden produir-se entre els altres òrgans jurisdiccionals, preveu que són resolts definitivament pel Tribunal Superior de Justícia (art. 63), en formació plenària (art. 66 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials).

Segon.- El conflicte de competència que es planteja en el present supòsit, intervé entre dues seccions civils de la Batllia d'Andorra (especialitzada i general o ordinària respectivament) que front d'una acció en demanda de filiació respecte de la Srta. Girona (en realitat es tracta d'una acció en impugnació i reclamació de paternitat) neguen la seva competència pròpia, atribuint-la a l'altra secció. Concretament la secció especialitzada declarava la seva incompetència i la Secció ordinària de la Batllia, en no poder-ho fer al seu torn, promovia la present qüestió de conflicte de competència.

Tercer.- Per a resoldre la controvèrsia que en aquesta alçada es suscita s'ha de recordar que segons les previsions de l'art. 50 de la Llei Qualificada de la Justícia, apartats 3 i 4:

"2. La Batllia queda estructurada en la Secció Civil General, la Secció Civil Especialitzada, la Secció Administrativa, la Secció de Menors, la Secció d'Instrucció General i la Secció d'Instrucció Especialitzada.

3. La Secció Civil General és competent per conèixer els processos civils que se segueixen pels procediments ordinari, abreujat i exequàtur, o per als quals les lleis no estableixin que s'ha de seguir per un procediment determinat. La Secció Civil Especialitzada és competent per conèixer els processos civils que se segueixen pels procediments especials d'acord amb les lleis aplicables. Les seccions civils també són competents per conèixer els processos que se segueixen pel procediment de jurisdicció voluntària".

S'infereix d'aquesta Disposició que acabem de transcriure que la competència objectiva de la secció civil especialitzada ho és exclusivament respecte d'aquells procediments que el legislador ha qualificat d'especials (segons l'art. 115.2 del CPC, es tracta "(d)el procediment d'injunció, el procediment de tutela sumària, el procediment d'arrendaments, el procediment laboral, el procediment de família, el procediment de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat, el procediment per a l'internament involuntari amb finalitat terapèutica i els altres procediments que puguin establir les lleis aplicables"), i la competència de la secció general o ordinària és residual i intervé respecte dels restants procediments que no entren en l'àmbit cognitiu de la jurisdicció civil especialitzada.

Quart.- Traslladant aquestes precisions al supòsit que centra el nostre anàlisi, observarem en primer terme com en cap moment els processos relatius a la persona es contemplen expressament en el catàleg taxat, "numerus clausus", de l'art. 115.2 del CPC que delimita la competència objectiva de la secció civil especialitzada, sense que tampoc es pugui considerar que tingui cabuda en l'àmbit material dels procediments especials tal i com es troben configurats.

Cinquè.- Per acabar ens referirem a l'aute de la Sala civil 87/2023 de 17- 7-2023, rotlle TSJC-56/2023 que en la resolució per la qual es promou el conflicte de competències s'esmenta per a destacar que les indicacions que allí es realitzaven no resulten extrapolables al supòsit que aquí ens ocupa. En efecte, allí el Batlle d'una secció civil especialitzada havia declinat la seva competència per a conèixer d'un procediment de jurisdicció voluntària relatiu a la provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat, considerant que el procediment de jurisdicció voluntària era competència exclusiva de la Batllia civil general. En aquesta eventualitat, la Sala civil d'aquest Tribunal precisava:

"l'article 50.4 de la LQJ disposa són les competents les seccions civils general coneixen d'aquella procediments ordinari, abreujat i exequàtur i també d'aquells assumptes que les lleis no li atribueixen un procediment determinat. Per contra, les seccions civils especialitzades per conèixer aquells procediments especials d'acord amb les lleis aplicables.

I això és el que s'esdevé en el cas present. Resulta que existeix 1) un procediment a seguir (la jurisdicció voluntària) que engloba dins l'article 431-1 tot un seguit de "matèries o qüestions" (en paraules del legislador) que són diverses i que engloben matèries pròpies de l'especialització, com altres de civil general; 2) un dels procediments especials recollits en l'article 115.2 del CPC és precisament el que aquí ens ocupa com és el de provisió de mesures de suport per a l'exercici de la capacitat.

Aleshores, cal fer una interpretació i aplicació matisada per no perdre de vista la voluntat del legislador d'especialitzar les Batllies en funció de les matèries que han de resoldre. Així, si una de les matèries sotmeses al procediment de jurisdicció voluntària es correspon a una o unes determinades Batllies especialitzades, és a aquestes a les que s'ha de repartir (pel torn establert entre elles) per part de la presidència de la Batllia".

Aquesta solució però no permet en el supòsit que s'examina atribuir la competència a la secció especialitzada atès que 1) la matèria abordada no es troba expressament contemplada en els procediments especials previstos en l'art. 115.2 del CPC i 2) tampoc s'encabeix en cap dels supòsits que vertebren l'àmbit material dels procediments especials tal i com es troben configurats.

Cinquè.- En atenció a tot el què hem exposat, escaurà declarar la competència de la Batlle de la secció civil general per a conèixer de la demanda articulada pels Srs. Hoyos i Durán.

No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

1.- DECLARAR la competència de la secció civil general de la Batllia número 7 per a conèixer de la demanda articulada pels Srs. Hoyos i Durán.

2.- No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades.

3.- Notificar aquesta resolució a ambdues parts. Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, ho pronunciem, manem i signem.