Sinistre d'aigua relació de causalitat (349-11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-349/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 de gener del 2010 la representació processal de la companyia “X SA” va formular demanda contra la societat “C SL”, contra la mercantil “E SA” i contra la companyia “Y SA”, malgrat posteriorment va desistir de la demanda interposada contra aquesta darrera entitat, en reclamació de la suma de 10.349,59 euros, import de la reparació del danys que van patir els pisos 2n 2ª, 1er 1ª, 1er 2ª i 1er 3ª de l’edifici “X”, de la Parròquia de Canillo, com a conseqüència d’una fuita d’aigua de la què entenia responsables a les defenents. Per aquesta raó, sol·licitava que se les condemnés solidàriament a abonar a la seva mandant la citada quantitat, més interesso i costes.

II.- La representació processal de la societat “E SA” va contestar a la demanda en data 11 de març del 2010, plantejant l’excepció de manca de legitimació ad causam de l’actora i, respecte del fons de la mateixa, negant tota responsabilitat de la seva mandant en la producció del sinistre d’autes, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra ella, imposant a l’adversa les costes del procediment.

III.- La representació processal de la societat “C SA” va contestar igualment a la demanda formulada contra ella en data 11 de març del 2010 formulant també excepció de manca de legitimació activa de l’agent i, respecte del fons, argumentant la seva manca de responsabilitat en la producció del sinistre d’autes, raó per la qual sol·licitava també la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant, imposant a l’adversa les costes del procediment.

IV.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de setembre del 2011 va decidir desestimar l’excepció de manca de legitimació activa plantejada per la societat “E SA” i, estimant la demanda formulada per l’entitat “X SA”, va condemnar solidàriament les societats “E SA” i “C SL” a pagar a l’agent l’import de 10.349,59 euros, més interessos i costes.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de “C SL” i, en virtut dels arguments que es recullen en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, desestimant íntegrament la demanda formulada contra la seva mandant i imposant a l’adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en el present litigi que en data 18 de desembre del 2008 es va produir un sinistre d’aigua a l’XXXX, que va provocar danys als pisos 2n 2ª, 1er 1ª, 1er 2ª i 1er 3ª d’aquest immoble per un import de 10.349,59 euros, que van ser abonats per l’agent com entitat asseguradora de l’immoble. Tampoc es discuteix que la fuita d’aigua es va produir com a conseqüència del trencament d’una peça localitzada en una caixa de registre situada en un armari de l’habitació principal del pis 3r 2ª del mencionat edifici i el consegüent mal funcionament d’una vàlvula integrada a la instal·lació general d’aigua del mateix, ni que aquesta instal·lació la va portar a terme la societat “E SA”, que havia estat contractada per l’empresa constructora del mateix, “C SL” per realitzar aquesta tasca.

Una vegada la companyia “X SA” va haver indemnitzat a la Comunitat de Propietaris pels danys que havien patit els immobles de referència (foli 132), va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la empresa constructora i contra la que, per encàrrec seu, va portar a terme la instal·lació de la xarxa d’aigua de l’edifici en reclamació de la suma que ella havia pagat a la seva assegurada.

II.- La citada demanda es fonamenta en els informes pericials que adjunta amb la mateixa elaborats pel pèrit Peña, que va constatar que la fuita d’aigua es va produir com a conseqüència del trencament d’una de les peces que es trobava dins d’una caixa de registre que integrava vàries vàlvules de obertura i tancament de la xarxa de la calefacció, de tal manera que una de elles patia pèrdues d’aigua, i pel pèrit Nogués, de l’empresa “D I”, que manifesta que no es podia determinar si la peça es va trencar per un defecte de fabricació de les pròpies vàlvules o per una mala manipulació de les mateixes. Per aquesta raó, la demandant considerava responsable de dita avaria a la societat “E” que va instal·lar la xarxa d’aigua de l’immoble i a l’entitat “C” que la va subcontractar per realitzar les feines de construcció de l’edifici, criteri que comparteix la Sentència d’instància que condemna a aquestes dues societats a abonar a l’agent l’import que reclamava l’agent.

III.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la societat “C” argumenta que el pèrit Nogués manifesta que no es pot determinar si el trencament de les peces va ser degut a defectes de fabricació o a una mala manipulació, encara que descarta que fos conseqüència de les glaçades (foli 172 en relació al 128), raó per la qual entén que era la part agent qui havia de provar que aquestes van ser mal instal·lades per l’empresa que ella havia subcontractat, cosa que no va fer, tenint en compte, a més a més, que aquestes es trobaven a l’abast dels propietaris de l’habitatge, tenint en compte, a més a més, que des de la recepció provisional de l’obra fins a la data del sinistre havia transcorregut un any i mig. No obstant, aquesta pretensió està també orfe de tota prova i la presumpció no pot ser altre que entendre que la causa de l’avaria no va ser l’actuació de tercers, ja que, com manifesten tant la Sra. Toll (foli 164 en relació al 120), com la Sra. Soriano (foli 161 en relació al 122), com la Sra. Pla (foli 167 en relació al 124) a l’edifici s’havien produït durant aquest temps com a mínim tres fuites d’aigua pel trencament de femelles a la instal·lació general de l’immoble, fet que, a més a més, havia de portar a l’empresa instal·ladora a ser encara més curosa en la custòdia de les peces que es van substituir per tal d’acreditar que no era ella la causant de l’avaria.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la societat “C SL” contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de setembre del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d’aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.