Prestanoms (0259/06)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 259/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 21 de juliol del 2006 la representació processal de la Sra. Nogués va formular demanda d'embargament preventiu dels comptes i béns del Sr. Manso, així com contra el Sr. Somoza, titular administratiu del negoci "Bar Restaurant La G." i contra el Sr. Gomila, titular administratiu del negoci "La Granja-Pastisseria d.P." per tal de garantir el pagament de la suma de 62.367,29 euros, més interessos i costes, que entenia li eren degudes com a conseqüència per una part del reconeixement de deute signat entre la Sra. Nogués i el Sr. Manso, titular real dels citats negocis, en data 31 de juliol del 2002 i per l'altre de l'execució de l'aval bancari amb el què ella havia garantit un préstec obtingut en data 19 de juliol del 2004 pel Sr. Manso de l'entitat "Crèdit Andorrà S.A."

II.- L'Aute de l'Hble. Batlle de data 27 de setembre del 2006 no va donar lloc a la demanda d'embargament preventiu dels béns dels Srs. Somoza, titular administratiu del "Bar Restaurant La G." , i Gomila, titular administratiu del negoci "La Granja-Pastisseria d.P.", mentre que va decretar el dels béns del Sr. Manso suficients per garantir el pagament de la suma de 62.367,29 euros, més altres 11.226,11 euros, que s'assenyalaven prudencialment per a interessos i costes.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Nogués en data 17 de gener del 2007 i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que es decreti també l'embargament preventiu dels béns dels Srs. Somoza i Gomila per garantir la suma deguda pel Sr. Manso.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació de la Sra. Nogués contra la decisió de l'Hble. Batlle es fonamenta en el criteri que els béns dels Srs. Somoza i Gomila han de ser embargats també, juntament amb els del Sr. Manso, atès que en el document de reconeixement de deute aquest darrer manifestava que els diners que li van lliurar les Sres. Nogués i Vélez es van destinar a l'adquisició i muntatge dels dos negocis del Sr. Manso, referint-se en aquell acte als negocis "La Granja d.P." i el "Pub A." i que amb la venda d'aquest darrer el Sr. Manso va adquirir el negoci "Restaurant La G." i, per aquestes raons, considera que els titulars administratius dels citats negocis han de respondre solidàriament amb els seu titular real.

Ningú discuteix que la jurisprudència d'aquest Tribunal és reiterada en el sentit que dels deutes contrets dins de l'activitat pròpia i normal d'un negoci, inclosos els salaris dels seus empleats, responen solidàriament amb tots els seus béns tant els seus titulars reals, com els que ho són a efectes administratius, en virtut de l'aparença creada front a tercers i el respecte al principi de seguretat que presideix la circulació de béns, com posen de relleu la STSM de 22 de desembre del 1988 i les STSJA de 18 de desembre del 1997, 29 de juny del 2000 o 22 de juliol del 2004, entre moltes altres. No obstant, la mateixa decisió no és aplicable en el supòsit que el deute que es reclama derivi d'un préstec atorgat al titular real del negoci per tal d'adquirir-lo, ja que en aquest cas el deute no s'ha generat com a conseqüència de l'activitat pròpia del negoci, activitat en la què el prestanom pren part almenys formalment, ja que actua en nom seu encara que en interès del seu titular real, sinó arrel de l'actuació del titular real del negoci i en nom i interès propi. Per aquesta raó, malgrat el préstec del què es demana la devolució s'hagués invertit en adquirir uns negocis del quals van esdevenir titulars administratius els Srs. Somoza i Gomila, això no suposa que siguin responsables de la seva devolució, ja que ells no van ser part ni en el contracte de préstec, ni en l'adquisició del negoci, ni en cap dels dos supòsits van actuar en nom del prestatari, ni de l'adquirent, que no era altre que el seu titular real, motiu per el qual cal compartir la decisió de l'Hble. Batlle en el sentit que no és procedent embargar els béns dels titulars administratius dels dos negocis.

II.- La recurrent argumenta igualment que el Sr. Manso es va obligar a destinar el producte de la venda de qualsevol dels negocis o dels dos amb caràcter preferent a l'amortització íntegre o màxima possible dels deutes envers les Sres. Nogués i Vélez i que en tot cas obligava tots els seus béns i drets, mobles i immobles presents i futurs en compliment de les seves obligacions

Malgrat això, de l'existència d'aquest pacte no se'n deriva cap mena de responsabilitat pels Srs. Somoza i Gomila, que no es van comprometre, ni en nom propi ni en nom del Sr. Manso, ni a retornar el préstec, ni a destinar el producte de la venda de qualsevol dels negocis dels què aquest era titular a l'amortització del mateix, raó per la qual l'acord entre aquest i la demandant és per ells res inter alios acta.

Pel que fa a l'obligació del prestatari de respondre del deute amb tots els seus béns, aquesta és clara, ja que la responsabilitat patrimonial universal del deutor no es discuteix i és evident que els negocis dels quals és titular real el Sr. Manso són propietat seva i es presumeix que han estat adquirits amb diners seus o prestat per altres, raó per la qual responen dels deutes del seu titular real. En aquest sentit, la STSM de 12 de juny del 1990 posava de relleu que mai els organismes jurisdiccionals del Principat han considerat que la inscripció als registres administratius del prestanom com titular d'un negoci, ni la consegüent contractació de serveis a nom d'una determinada persona, siguin elements constitutius de prova plena de la titularitat del negoci o empresa en nom de la qual actua. D'altra banda, si bé els tercers que contracten amb el prestanom esdevenen propietaris dels béns que aquest els hi ha transmès, ja que si bé l'aparença de titularitat és suficient per produir aquest efecte quan el tercer adquirent ho és a títol onerós i de bona fe, això no vol dir que el prestanom sigui propietari dels béns que gestiona en nom i interès d'un altre i menys encara que ho sigui del negoci en el marc del qual es porten a terme aquestes activitats, ni es pot admetre que sota l'escut d'una titularitat formal es puguin escapolir aquests béns de la responsabilitat a la què estan subjectes. Per aquest motiu, cal considerar que en cas de fallida del prestanom per causes alienes al negoci que gestiona, el titular real del mateix pot exercir eficaçment el ius separationis respecte d'aquest, i en cas d'embargament dels béns dels quals és titular administratiu per deutes alienes al negoci el seu titular real pot exercitar una terceria de domini. Per aquestes mateixes raons, si el que succeeix és, com resulta del present litigi, que els béns que s'embarguen són els propis del titular real del negoci cal considerar que entre ells es troben aquells dels quals sigui titular real la 'embargat.

III.- Per totes aquestes raons, considerem que cal confirmar l'Aute objecte del present recurs, encara que amb fonaments diferents, ja que entenem que no és procedent l'embargament dels béns dels Srs. Somoza i Gomila perquè el deute que es reclama no és conseqüència de la seva activitat com a titulars administratius dels negocis dels quals el Sr. Manso és propietari real, mentre que el deutor respon del deute contret amb la demandant amb tots els seus béns presents i futurs, encara que administrativament pertanyin a terceres persones.

IV.- En confirmar-se la Sentència però amb fonaments diversos no es fa expressa imposició de les costes d'aquest recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Nogués contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 27 de setembre del 2006 que CONFIRMEM, amb la precisió que entre els béns sobre els quals es decreta embargament cal incloure els negocis dels quals sigui titular real el Sr. Manso, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.