Revisió de mesures de suport i competència internacional

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

AUTE 000167-2025 DE 08/10/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 08/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000112/2025

Nig : 5300542120190001098

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00167A

AUTE 000167/2025

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sr. Escudero

Advocat: Sr. Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJCTE: Revisió mesures de suport, competència internacional

Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El dia 23/05/2025 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Acordar la incompetència de jurisdicció dels Tribunals andorrans per conèixer del present procés.

Segon.- Notificar la present resolució al Ministeri Fiscal i al curador del Sr. Farré.

Tercer.- No efectuar expressa condemna en costes processals".

2.- El Ministeri Fiscal ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova resolució declarant la competència de la jurisdicció andorrana per a resoldre sobre la revisió de les mesures de suport concernint el Sr. Farré.

3.- La direcció lletrada del Sr. Escudero contestava el recurs articulat indicant que deixava a criteri del Tribunal la decisió que es considerés escaient.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Decisió avui recorreguda declara la incompetència dels Tribunals andorrans per a examinar la revisió de les mesures de suport acordades respecte del Sr. Farré destacant essencialment que el Sr. Escudero fou incapacitat parcialment el 2019 i que des d'aleshores està internat de manera continuada en centres de salut mental a Espanya. En aquesta eventualitat considera que resideix de manera efectiva fora del Principat. Refereix que aquesta Sala havia emprat habitualment el criteri del domicili per mantenir la competència andorrana, considerant que l'estada a l'estranger era accidental i motivada per raons mèdiques. No obstant això, posa en relleu que en aquest cas l'internament ja dura prop de set anys i s'ha convertit en estable i permanent; que si bé el Ministeri Fiscal i el curador inicial al·legaven vincles amb Andorra, posava especial èmfasi en el fet que el mateix curador havia sol·licitat desvincular-se per impossibilitat de continuar assumint el càrrec. El tribunal analitza que la residència formal i el finançament de la CASS no constituïen criteris suficients per determinar el lloc on s'ubicava el centre vital de la persona. Afegia que el dret a la tutela judicial efectiva exigia un contacte proper i àgil amb l'afectat, difícil de garantir des d'Andorra. Es recorda que Espanya aplica el criteri del lloc d'estada com a més protector i eficaç. Igualment, el Conveni de la Haia de 2000 i la LQPF andorrana privilegien el concepte de residència habitual. En conseqüència, es conclou que el centre d'interessos i residència habitual del Sr. Escudero s'ha traslladat a Espanya, afegint que el manteniment de la competència andorrana seria només formal, ineficaç i contrari als principis de proximitat, proporcionalitat i protecció efectiva.

Contra aquesta decisió s'alça el Ministeri Fiscal destacant que el centre d'interessos de l'afectat continua essent Andorra. Argumenta que és resident amb permís vigent, que va créixer al Principat i que el seu patrimoni i comptes bancaris són aquí. Recorda que el pare i curador resideix a Andorra i que la CASS assumeix les despeses de l'ingrés a Espanya. Considera que l'estada a Lleida és exclusivament mèdica i circumstancial, per la manca de centres especialitzats al país. Assenyala que no hi ha voluntat de traslladar el domicili a Espanya ni desvinculació d'Andorra. Rebutja que la residència efectiva a l'estranger impliqui canvi de competència. Invoca jurisprudència del TSJ que ja va reconèixer la competència andorrana en casos similars. Defensa que la cooperació internacional permet practicar diligències encara que l'afectat estigui ingressat fora. Sol·licita, en conseqüència, que es revoqui l'Aute i es declari la jurisdicció andorrana competent.

Segon.- La qüestió relativa a la competència dels Tribunals andorrans a l'hora d'abordar la revisió de les mesures de suport ha estat objecte de reiterats pronunciaments de la Sala, en mèrits dels quals s'ha construït una doctrina ara ben consolidada que hem tingut ocasió de sintetitzar en la recent resolució de 22/09/2025, rotlle TSJC-91/2025 indicant:

"Segon.- Sobre la determinació del domicili com a criteri de competència jurisdiccional en matèria de mesures de suport a les persones amb discapacitat

El nostre ordenament jurídic estableix el domicili com a criteri fonamental i general per a determinar la competència dels tribunals andorrans en matèria civil, incloent-hi els procediments relatius a l'establiment, revisió o cessació de les mesures de suport a les persones amb discapacitat, d'acord amb el fur general previst al Codi 03/12/2003.

La legislació andorrana no ofereix una definició exhaustiva i precisa del concepte de domicili. Aquesta manca de concreció normativa ha exigit dels operadors jurídics una tasca d'interpretació sistemàtica, funcional i finalista, tenint en compte tant el marc constitucional andorrà com els principis consagrats per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD), especialment pel que fa al respecte a la voluntat, preferències i interès superior de la persona afectada.

En aquest context, aquest Tribunal ha establert de forma reiterada que el domicili, a l'efecte de determinar la competència internacional en procediments vinculats a l'adopció o revisió de mesures de suport, ha de situar-se en l'indret on la persona concernida manté el seu centre vital d'interessos. Aquesta concepció va més enllà de la mera presència física o la residència habitual entesa en termes quantitatius (temps d'estada o permanència) i incorpora una anàlisi qualitativa, que inclou paràmetres diversos tals com:

la localització del seu teixit relacional i social (família, amistats, entorn comunitari),

la vinculació amb els serveis mèdics i d'atenció (metge de capçalera, especialistes locals, terapeutes),

la participació activa en activitats comunitàries o associatives al territori,

i, sempre que sigui possible, l'expressió de la pròpia voluntat o preferència per residir en un lloc determinat, en consonància amb l'article 12 de la CDPD.

Així en l'Aute de data 08/11/2023 (rotlle TSJC-136/2023), abordarem la qüestió de la competència dels Tribunals andorrans per a conèixer de les demandes en revisió de les mesures de suport contemplades en la LQPF, quan la persona concernida es trobava ingressat en un establiment mèdic a l'estranger, establint que el criteri competencial rector, esdevenia el del seu domicili (demandat) segons el fur general previst en el Codi 3, 12, 3, noció que enteníem com l'indret on mantenia el seu centre d'interessos vitals, al marge del lloc on circumstancialment per raons mèdiques es podia trobar ingressat. En aquest supòsit ens inclinàvem per admetre la competència dels Tribunals andorrans atès el vincle que la persona concernida amb Andorra (era nacional andorrà i era a Andorra on mantenia els seus interessos patrimonials i on la seva família es trobava). En aquesta situació, enteníem que la seva estada en un centre estranger obeïa a motius mèdics estrictes associats al tractament de la patologia neurològica que presentava, sense però que es pogués considerar, en aquestes coordenades que el seu domicili es situés a l'estranger. Aquest mateix criteri el manteníem més endavant per exemple en l'aute dictat en el rotlle TSJC-254/2024, on tanmateix destacàvem la diferència competencial que existia entre els procediments de revisió de les mesures de suport i el control de l'internament terapèutic que per raons rationae loci només es pot reconèixer a les autoritats judicials del lloc d'ubicació del centre on es practica l'internament involuntari".

Tercer.- La circumstància que el Sr. Escudero romangui ingressat des de fa anys en un establiment especialitzat situat a l'Estat espanyol no pot, per si sola, desvirtuar la competència jurisdiccional andorrana. En efecte, la persona interessada manté residència legal vigent al Principat, on resideixen les úniques figures de suport designades i on radica el nucli de la seva vida familiar i patrimonial. Són, a més, les institucions públiques andorranes les que assumeixen la càrrega econòmica derivada del seu internament, la qual cosa palesa que l'estada en un centre sanitari forà respon exclusivament a la impossibilitat material de trobar al país els recursos assistencials adequats a les seves necessitats específiques, i no pas a una voluntat de trasllat definitiu ni a un procés de desarrelament amb Andorra.

En aquest context, cal concloure que el seu centre d'interessos vitals, entès com el lloc on es concentra de manera real, estable i jurídicament rellevant el conjunt de les seves relacions personals, familiars i patrimonials, es manté a Andorra. Només podríem descartar la competència dels tribunals andorrans en cas que es demostrés, amb criteris objectius i sòlids, que l'arrelament amb un altre Estat és més intens i determinant, cosa que no es pot considerar que concorri en el present procediment.

Si bé, el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, consagrat a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, en l'àmbit de les persones amb discapacitat, imposa que la jurisdicció competent asseguri una protecció no només formal sinó material, real i operativa. Aquesta exigència no implica necessàriament que la competència hagi de recaure en el tribunal del lloc on la persona es troba institucionalitzada, sinó en aquell que garanteixi una connexió estable, estructural i permanent amb la seva realitat vital. I aquesta connexió, en el cas que ens ocupa, és inequívocament amb Andorra. De fet, l'experiència processal acumulada demostra que els tribunals andorrans han estat capaços, fins avui, de supervisar i controlar amb eficàcia totes les vicissituds que ha plantejat la situació del Sr. Escudero, sense que s'hagi evidenciat cap obstacle pràctic insuperable ni cap ineficàcia en la protecció judicial dispensada.

En el present cas, i tal com ja ha subratllat aquesta Sala en precedents immediats, cobra especial rellevància el principi de seguretat jurídica, consagrat a l'article 3 de la Constitució andorrana, que exigeix que l'ordenament sigui previsible, estable i coherent. Aquesta garantia estructural implica que les resolucions judicials no poden ser revisades arbitràriament ni privades d'efectes per raons alienes a un canvi real i justificat de les circumstàncies de fet o de dret. Aplicat al cas concret, aquest principi impedeix que, després de nombrosos anys de control judicial efectiu per part de la jurisdicció andorrana, es pretengui desplaçar la competència a una altra jurisdicció sobre la base d'una realitat que ja existia amb anterioritat i que mai no havia estat considerada obstacle. Una alteració d'aquest tipus no sols trencaria la continuïtat institucional, sinó que comprometria la protecció judicial efectiva de la persona amb discapacitat i afebliria la confiança legítima de les parts en el sistema judicial del Principat, especialment en un àmbit tan sensible com el de la garantia dels drets fonamentals de les persones vulnerables.

Quart.- Per tot el que ha estat exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de la Batllia de data 23/05/2025 que es revoca, declarant en el seu lloc la competència dels Tribunals andorrans per a conèixer respecte de la revisió de les mesures de suport iniciades, retornant les actuacions al Batlle corresponent perquè procedeixi com en dret correspongui.

No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Ministeri Fiscal contra l'aute de la Batllia de data 23/05/2025 que es revoca, declarant en el seu lloc la competència dels Tribunals andorrans per a conèixer respecte de la revisió de les mesures de suport iniciades, retornant les actuacions al Batlle corresponent perquè procedeixi com en dret correspongui.

No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.