reclamació d'indemnització prop de la companyia d'assegurances arran de patir un accident de circulació en què el vehicle es troba en sinistre total i la pòlissa cobreix els danys propis "tot risc".- saber si indemnització a alçada de valor venal o bé valor de mercat.- clàusula contractual. (6000012/18)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000143/2019 ORIGEN: 6000012/2018 - 00

NIG: 5300542120180000022

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de setembre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat el 22-2-2018, la representació processal del Sr. Caro formulava demanda en reclamació de quantitat contra la societat Esteban mitjançant la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant la demandada a pagar l'import de 14.070.- EUR, o tot altre import que resulti acreditat com a preu de mercat del vehicle sinistrat, deduint la franquícia de 1.000.- EUR pactada. Afegia que l'import en tot cas hauria de ser augmentat dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i que la part demandada hauria també de ser condemnada a satisfer les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals pèrits.

II.- En data 15-3-2018, la representació processal de la societat Esteban contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part demandant tot i sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant les costes ocasionades. Subsidiàriament, en l'eventualitat que es pogués estimar parcialment la demanda de l'adversa considerava que concorria una "iusta causa litigandi" que comportava que no s'hagués de fer pronunciament en costes.

III.- Els dies 5-4-2018 i 26-4-2018, les parts replicaven i duplicaven mantenint les respectives postures inicials.

IV.- Practicades les proves proposades i una volta evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 28-02-2018, es dictava Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Caro contra la companyia Esteban SA i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 14.070.- euros, a la qual s'ha de deduir la suma consignada per la defenent a favor del demandant amb anterioritat al tràmit de contesta a la demanda i per import de 7.829,55.- EUR i l'import resultat haurà de ser majorat dels interessos legals des de la data de la contesta a la demanda.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades a l'agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial".

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Esteban i per escrit de conclusions amb data registre del dia 15-5-2019 demana la seva revocació en el sentit d'estimar la demanda interposada en la quantia de 7.829,55.- EUR consignats en el tràmit de contesta a la demanda, sense efectuar especial condemna en costes en la instància, i imposant a la part actora les costes derivades del recurs d'apel·lació, quedant-hi inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.

La representació processal del Sr. C.C s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat.

VI.- Per Aute de 3-9-2019 es decidia no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la representació processal de la companyia d'assegurances recurrent mitjançant el seu escrit de recurs.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- En data 23-7-2017, el Sr. Caro patia un accident de circulació amb el vehicle Audi TT 2.0 matrícula XXXX que quedava sinistre total. Aquest vehicle es trobava assegurat prop de Esteban SA amb una pòlissa que cobria els danys propis ("tot risc") i atesa la cobertura concertada la companyia asseguradora ofereix una indemnització a alçada del valor venal del vehicle.

En la demanda articulada, el Sr. Caro sustenta que en mèrits de les clàusules generals (C1) i les definicions realitzades en l'apartat corresponent de la pòlissa, la indemnització a percebre era l'equivalent al valor de mercat del vehicle, que es situava en 15.070.- EUR, molt superior per tant a aquella oferta per la companyia asseguradora. En conseqüència reclamava la condemna d'aquesta darrera a alçada de 14.070.- EUR (corresponent indicat) menys la franquícia pactada (1.000.- EUR).

La companyia d'assegurances demandada argüeix que el demandant incorria en error quan interpretava el concepte "valor venal" atès que l'equiparava al valor de compra o reposició del vehicle, que integraven diferents conceptes (condicionament, manteniment, revisió, garantia, marge comercial ··· ) de manera que d'atorgar-se una indemnització sobre aquest concepte, l'assegurat experimentava un clar enriquiment injust proscrit per la clàusula A.5.3. de la pòlissa existent entre els litigants. Considera que el valor venal del vehicle es situa en 9.629,55.- EUR a quin import descomptava la suma de 1.000.- EUR (franquícia) i el valor de les restes (800.- EUR), de tal manera que la indemnització a satisfer a la part demandant es situava en 7.829,55.- EUR que consignava en la seva contesta a la demanda per tal de que li fossin immediatament oferts al demandant.

El Tribunal de Batlles estima íntegrament la demanda, condemnant la companyia d'assegurances a satisfer la quantitat de 14.070.- EUR, a la qual deduïa la suma consignada en la contesta, majorant l'import resultant dels interessos legals a comptar de la contesta i a pagar la totalitat de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part actora.

I és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal de la societat asseguradora amb fonament als greuges que s'indiquen en l'apartat següent.

II.- Refereix que la Sentència dictada incorria en un error flagrant en la valoració de la prova practicada atès que confonia la noció relativa al "valor venal" del vehicle amb la del valor de compra o de reposició malgrat ambdós pèrits que havien declarat en les actuacions admetien que es tractava de valors diferents i no podien ser assimilats. Considerava que la decisió dictada suposava que el valor del vehicle correspongués a aquell que oferia un concessionari de venda de vehicles, sense però assumir les prestacions que el mateix assegurava (posada a punt del vehicle, garantia legal )

experimentant per tant un clar enriquiment injustificat. Per tant considerava que el fet de no distingir entre els dos valors malgrat la prova concurrent que de forma clara ho avalava, situava la companyia d'assegurances en una situació injusta.

III.- Als efectes ara examinats, la indemnització a percebre per l'assegurat ha d'obeir els paràmetres preestablerts en la pòlissa d'assegurances subscrita pel Sr. C prop de la companyia asseguradora recurrent. En l'apartat C.1 "Danys Assegurats", s'inclou la clàusula C.1.4 ("Sumes Assegurades") en mèrits de la qual, l'assegurador assumirà la prestació equivalent al "100% del valor de nou del vehicle i dels seus accessoris declarats, fins a 2 anys des de la data de la primera matriculació. Si el vehicle té més de 2 anys, la indemnització no podrà ser superior al valor venal del vehicle". Quant a la noció de "valor venal" segons l'apartat A.1.12 de les condicions Generals (foli 29) correspon al: "valor que el vehicle assegurat tingui en el mercat immediatament abans de l'esdeveniment del sinistre".

L'activitat hermenèutica que aquesta Sala realitza quant a l'abast d'aquesta clàusula no ens aboca al mateix resultat que l'òrgan judicial d'instància. En efecte, quan la clàusula contractual fixa que el valor venal del vehicle ha de correspondre al seu valor de mercat immediatament anterior a l'accident, s'ha de considerar que es refereix al preu o import que l'assegurat hauria obtingut pel vehicle en l'eventualitat d'haver-lo venut en el moment immediatament anterior a l'accident. Aquest import no pot però correspondre al valor de restitució del vehicle com decideix l'òrgan judicial d'instància, és a dir el preu pel qual un vehicle de característiques similars podia ser adquirit per part del Sr. C. D'una banda per quant una interpretació literal de la clàusula esmentada no l'autoritza: aquesta fa referència al preu de venta del vehicle quan una eventual reposició sols podria associar-se a la noció de valor de compra. D'altra part, com ho sosté la representació processal de la part recurrent, el preu dels vehicles, especialment quan aquest correspon als preus oferts per negocis de venta de vehicles, incorporen diferents conceptes (despeses fixes de l'establiment destinat a la compravenda, revisió del vehicle, marge comercial ···) que no haurien quedat compresos en el preu que hauria percebut el Sr. C per la seva venda. En definitiva, pretendre que el valor venal en les condicions que aquí s'examinen suposa assolir una indemnització equivalent al valor de reposició del vehicle assegurat, comportaria un enriquiment injustificat pel demandant proscrit tant pel propi contracte d'assegurances i la seva finalitat, com pel Digest ("nemo debet lucrari ex alieno damno" D. 4,3,28 i "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" D. 12,6,14).

En conseqüència, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat, revocant-se la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància i en el seu lloc disposar l'estimació de la demanda a concurrència de la suma de 7.829,55.- EUR que es desglossa en les quantitats de 9.629,55.- EUR del valor venal del vehicle, menys l'importa de la franquícia (1.000.- EUR) i el valor de les restes (800.- EUR), amb el benentès que aquest import ha estat consignat judicialment per la companyia asseguradora demandada.

IV.- Atesa l'estimació parcial de la demanda i l'èxit del recurs articulat no ha de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat Esteban contra la Sentència dictada per l'Hble Tribunal de Batlles en data 28-2-2019, que revoquem en el sentit de disposar l'estimació de la demanda a concurrència de la suma de 7.829,55.- EUR, amb el benentès que aquesta ja ha estat consignada judicialment, i sense fer especial pronunciament en relació a els costes ocasionades en cap d'ambdues instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-