Recurs d'apel·lació sobre mesures provisionals en família entre Vilar i Expósito

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

AUTE 000165-2025 DE 08/10/2025

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 08/10/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000083/2025

Nig : 5300542120250000349

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00165A

AUTE 000165/2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vilar

Representant: Sra. Cañellas

Advocat: Sra. Castrillo

Apel·lat: Sra. Expósito

Representant: Sra. Tamarit

Advocat: Sra. Carnero

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: mesures provisionals, naturalesa

Andorra la Vella, el 8 d'octubre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 12/02/2025, la representació processal del Sr. Vilar, va interposar demanda de mesures provisionals contra la Sra. Expósito en què sostenia que fruit de la relació sentimental mantinguda amb la demandada, tenien un fill en comú, Serra (de gairebé cinc anys), destacant que convivia amb la parella al domicili comú, altre fill de la demandada nascut d'una anterior relació, Rius (14 anys), al qual també, sostenia haver donat suport educatiu i material.

Denunciava antecedents de violència i inestabilitat de la mare (agressió al fill Rius el 2022, intent d'autòlisi el 2024, agressió al mateix actor el 2024) i manifestava preocupació per la seguretat del fill comú Serra.

En aquesta eventualitat demanava, essencialment, se li atribuís la guarda i custòdia del fill menor Serra, amb amplis drets de relació personal per a la mare. Sol·licitava que s'atribuís a la demandada l'ús del domicili que havia estat familiar i es fixés que aquesta tan sols hauria de contribuir en el 10% de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament del menor pogués requerir, anant a càrrec del pare les restants despeses que poguessin sorgir.

2.- El 20/02/2025, es va celebrar audiència amb assistència de les parts i del Ministeri Fiscal. En aquesta la Sra. Expósito, contestava la demanda sol·licitant es dictés resolució fixant que l'autoritat parental respecte del menor seria compartida, que s'atribuís a la mare la guarda i custòdia del menor Serra, i es fixés un règim de visites en benefici del pare consistent en caps de setmana alterns (divendres a dilluns), un dia intersetmanal (fins a les 20:00 h), i repartiment per meitats de les vacances escolars. També demanava que se li atribuís l'ús del domicili familiar i es fixés a càrrec del pare una pensió d'aliments de 1.000 EUR mensuals, més les despeses extraordinàries en un 85 % a càrrec del pare i 15 % de la mare.

3.- Un cop practicada la prova, les parts evacuaven escrit de conclusions en què reproduïen les seves pretensions inicials. Convé ressaltar que el Ministeri Fiscal, a la vista de la prova practicada, va interessar es dictés resolució contemplant: 1) Autoritat parental compartida; 2) Guarda i custòdia compartida per setmanes alternes; 3) Ús del domicili familiar a favor de la mare; 4) Vacances escolars i d'estiu del menor repartides per meitats; 5) Pensió d'aliments de 200 EUR mensuals a càrrec del pare, actualitzada per l'IPC; 5) Despeses ordinàries i extraordinàries: 85 % pare / 15 % mare; 5) Contactes telefònics diaris amb el progenitor no custodi; 6) Dret de visita en onomàstiques i obligació d'informació mútua sobre el menor.

4.- El 04/04/2024 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- que estimant parcialment la sol·licitud de mesures provisionals amb caràcter general, tramitada segons disposa l'article 299 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, articulada aquesta pel Sr. Vilar contra la Sra. Expósito, ha d'adoptar les mesures provisionals amb caràcter general decidides segons preveuen els Fonaments de dret II.-, III.- i IV.- de la present resolució. Tot el que comporta establir l'exercici conjunt de l'autoritat parental per part d'ambdós progenitors respecte de llur fill menor de nom Serra, sotmesa aquesta al règim de guarda i custòdia compartida i això per setmanes alternes de dilluns a dilluns, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar a favor de la Sra. Expósito, el repartiment dels períodes de vacances corresponents als escolars i celebracions familiars i, finalment la fixació d'una pensió d'aliments a càrrec del progenitor Sr. Vilar i en benefici del seu fill menor Serra a raó de la suma mensual de tres-cents euros (300.- EUROS) i la contribució dels progenitors a les despeses extraordinàries respecte del seu fill menor Serra, ell a raó del 75% i ella pel que fa al 25% restant.

Tot això sense fer especial condemna sobre les costes processals d'aquesta instància a cap dels litigants".

5.- La representació processal del Sr. Vilar formula recurs d'apel·lació contra aquesta resolució demanant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti resolució revocant-la i acollint en el seu lloc les mesures que es peticionaven en el seu escrit rector.

6.- El Ministeri Fiscal i la representació processal de la Sra. Expósito, s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés resolució que desestimant-lo confirmés la resolució dictada en tots els seus extrems.

7.- Per providència de 25/07/2025 es donava trasllat a les parts dels oficis rebuts i tramesos els dies 11, 14 i 22 de juliol concedint-los un termini de 5 dies perquè es pronunciessin al seu respecte, el que el Ministeri Fiscal i la representació processal de la part apel·lant han fet per escrits de 06/08/2025 i 01/09/2025.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Els motius de recurs que s'articulen pivoten essencialment al torn d'una indeguda valoració de la prova, sostenint per això que la decisió dictada resultava lesiva per al menor Serra, situant-lo en risc. Afirma que el règim de custòdia compartida que s'adoptava, no protegia l'interès superior del fill en aquest cas concret: la mare té dificultats de desplaçament (no té vehicle ni carnet), viu lluny de l'escola i presenta problemes de control emocional amb episodis d'agressivitat, alguns reconeguts i reiterats. S'assenyala que tant el fill gran com el pare han estat víctimes d'agressions, fet que posa en perill l'estabilitat del menor. Es qüestiona l'audiència del fill gran, que podria haver estat influït o adoctrinat per la mare. El pare no demana la privació de l'autoritat parental sinó la custòdia paterna amb visites limitades a la mare, per evitar un desemparament del menor. També es denuncia que l'atribució de l'habitatge a la mare es va fer sense límit temporal, contravenint la Llei de la Persona i la Família, i se sol·licita que s'estableixi un màxim de tres anys amb càrrec de despeses a la usuària. Finalment, es demana que el recurs s'admeti a dos efectes, atesa la gravetat de les conseqüències, i que el menor resti provisionalment sota la custòdia del pare mentre es practiquin proves al procediment principal.

Segon.- No podem iniciar l'examen del recurs sense recordar que la resolució dictada intervé en un procediment de mesures provisionals (art. 299 del Codi de Procediment Civil), que segons hem tingut ocasió de sostenir reiteradament, té vocació a fixar amb celeritat, un marc regulador que asseguri els drets mínims dels litigants en atenció a la nova realitat vital que suposa el trencament de la convivència per mentre, amb totes les garanties que corresponguin, se substancia el procediment principal de crisi familiar.

Tercer.- El motiu de recurs examinat s'articula entorn de la decisió de fixar una modalitat de guarda i custòdia compartida respecte del menor Serra, de cinc anys. El recurrent entén que, ateses les circumstàncies concurrents, i molt especialment a l'agressió protagonitzat per la Sra. Expósito envers el seu fill gran, Ramirez -fruit d'una relació anterior-, així com als actes de violència que, segons es denuncia, hauria exercit també envers el mateix recurrent, la solució més ajustada a l'interès superior del menor havia de passar necessàriament per l'atribució d'una custòdia exclusiva paterna, amb el consegüent establiment d'un règim de visites a favor de la mare.

No podem compartir aquesta argumentació i això pels mateixos motius que el Ministeri Fiscal avança. En efecte, tot i ser cert que la mare, en una ocasió aïllada, va colpejar el seu fill gran Ramirez; es va tractar d'un episodi únic, que no s'ha tornat a reproduir. Precisament per aquesta raó, l'expedient de menors que es va incoar en relació amb aquests fets va ser arxivat per l'òrgan jurisdiccional competent, en no apreciar-se que en Ramirez estigués immers en una situació de risc qualsevol. Tant és així, que el mateix menor sostenia judicialment que la seva mare disposava de les aptituds adequades per tenir cura dels dos germans sense necessitat de suport psicològic, desvirtuant-se així la tesi que es pretén fer valer sobre una suposada situació de risc estructural o permanent. Quant a les agressions que el pare relata, no concorre prova en autes que les acrediti inferint-se en realitat del material probatori actuat, una situació de tensió evident, que malauradament resulta habitual en els conflictes de parella.

Pel que fa a la qüestió de la distància entre el domicili matern i el centre escolar del menor, cal puntualitzar que resulta poc rellevant -la mare viu a La Cortinada- i no pot erigir-se en un obstacle determinant per a la instauració d'una modalitat de custòdia compartida. Igualment, la manca de mitjans propis de locomoció no té la virtualitat d'invalidar aquesta modalitat, atès que el sistema públic de transport del Principat d'Andorra garanteix, amb plena suficiència i seguretat, els desplaçaments necessaris del menor.

Quant a la divergència educativa que els progenitors mantenen, aquest element no pot ser valorat en l'actual moment processal com a obstacle per a la guarda compartida. És notori que pràcticament en totes les famílies separades es produeixen discrepàncies en els criteris educatius, i aquestes diferències, per elles soles, no constitueixen una causa suficient per excloure el règim compartit. Ben al contrari, de les actuacions practicades es desprèn que, des de la separació efectiva dels litigants, la conducta de la mare s'ha reconduït de manera positiva, demostrant capacitat d'adaptació i de compliment adequat de les seves funcions parentals. En qualsevol cas, serà en el procediment principal on, si escau, haurà d'acreditar-se amb rigor que la divergència en les pautes educatives resulta de tal entitat que impossibilita establir un règim de custòdia compartida, cosa que en l'actualitat no es pot afirmar.

En atenció a les consideracions precedents, és procedent desestimar aquest motiu de recurs en la seva totalitat.

Quart.- La part recurrent interessa també que l'atribució de l'ús del domicili familiar que s'efectua en benefici de la mare es limiti a 3 anys.

Aquesta pretensió resulta, però impròpia a la mateixa vocació transitòria del procediment, essent en el litigi principal que pel que sembla ja s'ha iniciat on aquesta qüestió haurà de ser abordada.

Cinquè.- Malgrat la desestimació del recurs articulat, la naturalesa imminentment familiar del present litigi comporta que no hagi de fer-se especial pronunciament sobre les costes ocasionades.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Vilar contra l'aute de la Batllia de 04/04/2025 que confirmem íntegrament, sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.