INCIDENT DE NUL·LITAT conveni privat de separació (2000333/2017)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

PARTS:

Apel·lant: Sr. Castillo

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Romeu

Apel·lat: Sra. Castilla

Representant: Sra. Estany

Advocat: Sra. Soriano

Apel·lat: Sr. Villegas

Advocat: Sra. Azorin

TSJC.- 0000308/2020 ORIGEN: 2000333/2017 - 00

NIG: 5300542120170002127

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: Incident de nul·litat - conveni privat de separació

AUTE 235-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En el procediment instat pel Sr. Castillo contra la Sra. Castilla aquesta Sala va dictar Sentència, en data 30-04-2021, amb la següent part dispositiva:

"Primer.- ESTIMAR molt parcialment el recurs de la representació processal del Sr. Castillo contra la Sentència de data 27-05-2020, i contra l'Aute d'aclariment de data 10-08-2020, del Tribunal de Batlles, Secció Civil, que confirmem però amb la precisió que s'ha de declarar també la nul·litat de l'apartat D) del pacte IV del conveni privat del 27-10-2011.

Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància exposades pel Sr. Castillo i per la Sra. Castilla.

Imposar per meitat al Sr. Castillo i a la Sra. Castilla les costes de segona instància exposades pel Sr. Villegas.

Aquesta resolució és ferma i executiva.".

Segon.- Contra la referida resolució, la representació processal del Sr. Castillo formula incident de nul·litat, en data 26-05-2021.

Demana que es dicti una resolució declarant la nul·litat de la Sentència, retrotraient les actuacions al moment anterior a dita Sentència, i declarant que s'ha produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, i al procés degut, el tot reposant a la part recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries.

Fonamenta l'incident sobre la consideració general que, per desestimar la seva pretensió que la Sra. Castilla sigui condemnada a la restitució de la suma de 1 .825.425.-EUR per existir enriquiment injust i sense causa, se li ha vulnerat el dret fonamental al procés degut i el dret a la jurisdicció en la seva vessant del dret a obtenir de la jurisdicció una resolució raonable, motivada, fonamentada en dret, complerta i congruent amb les pretensions de les parts, no arbitrària i que no produeixi indefensió efectiva.

Considera que la sentència incorre en un vici d'incongruència puix a la vegada afirma que existeix una clara vinculació entre els compromisos signats i la pensió compensatòria aprovada judicialment en el conveni regulador, com afirma que no estem davant d'una donació, i tanmateix no descompta l'import de 1.825.425.-EUR que va ser lliurat en excés per part del Sr. C a la Sra. Castilla.

Sosté que la sentència dictada per la Sala Civil del TSJ no es pronuncia sobre aquest particular quan va ser una de les parts més importants del petitum de la demanda.

Afegeix que el Sr. C va acceptar signar el contracte de "compromís moral" creient que tots els pactes en ell continguts eren vàlids i vinculants, però va patir un error de dret, i havent declarat la Sala la nul·litat de l'apartat D) del pacte IV sobre l'herència futura és nul de ple dret, procedeix la restitució del que va pagar indegudament ja que el que persegueix és intentar reduir els perjudicis econòmics patits arran del citat pacte ; i que no es pot afirmar que encara que l'apartat D) del pacte IV, la donació de la meitat dels béns de l'herència de la tieta el va realitzar el Sr. C de forma totalment voluntària, ja que ell estava impulsat per la vinculació d'uns pactes nuls que ell creia vàlids, vinculants i obligatoris, que la doctrina invocada no té aplicació al present cas ja que s'ha de distingir entre la donació d'un bé moble respecte d'un bé immoble i finalment que hem dictat una sentència de mala qualitat que fa una interpretació subjectiva i particular del dret vigent.

Tercer.- La representació processal de la Sra. Castilla demana que es declari l'incident com inadmissible o, en el seu cas, desestimar-lo, fent expressa imposició de les costes processals a la part adversa.

Recorda que nombroses són les sentències del Tribunal Constitucional que recorden que el dret a obtenir una decisió fonamentada no és el dret del justiciable a obtenir satisfacció, ni el dret a que els tribunals li donin la raó ; que la decisió de la Sala està fonamentada i no pot ser qualificada d'arbitrària, d'irraonada, ni d'absurda ; que els greuges que formula el recurrent en el present incident de nul·litat són tots de fons i, per tant, no són susceptibles de ser impugnats mitjançant el present procediment de nul·litat ; que l'afirmació que la sentència incorre en incongruència omissiva és incert ja que la Sala ha donat resposta a la pretensió de reclamació de la suma de 1.825.425.- EUR per part del Sr. Castillo i que cosa diferent és que el fonament o raonament no agradi o no convingui al mateix reclamant.

El Sr. Villegas indica que manté el seu posicionament i que no té cap al·legació deixant a bon criteri d'aquest Tribunal la consideració sobre si procedeix o no la nul·litat d'actuacions i la retrocessió del procediment just al moment previ a dictar Sentència.

No obstant, vol deixar constància que la seva intervenció en aquest procediment judicial li esta generant uns greus perjudicis econòmics i morals, i sol·licita que les costes processals a ell causades siguin imposades a aquella de les dues parts que vegi rebutjades les seves pretensions o, subsidiàriament, siguin sufragades a parts iguals entre ambdós progenitors ì incloent-hi honoraris d'advocat i procurador i taxes, si escau.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'estudi detallat de l'escrit d'incident permet constatar que el que pretén la part incidental és que, sota l'al·legació d'incongruència, es practiqui una nova instància processal on es revisin els pronunciaments de la Sentència que li han estat desfavorables, i això no és possible per quan l'incident de nul·litat serveix a fer reconèixer una violació del dret fonamental a la jurisdicció reconegut per l'article 10 de la Constitució.

Al respecte, i segons recorda el Tribunal Constitucional, en l'aplicació de la legalitat ordinària la decisió jurisdiccional ha de donar resposta a les qüestions plantejades i aquesta resposta no ha d'incórrer en error material patent, ha de ser motivada i no ha de resultar arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable.

Així, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es desprengui que la decisió no és arbitrària, i sense que es dubti de la imparcialitat del jutjador. No és obligatori contestar directament a tots i cadascuns dels arguments sinó exposar una motivació coherent i suficient per constituir una resposta necessàriament incompatible amb els mateixos.

Tal supòsit de violació del dret a la jurisdicció no existeix en el present cas ja que la part incidental no estableix en què la Sentència criticada comportaria una vulneració del seu dret fonamental a la jurisdicció.

Una cosa és que la nostra motivació no és del grat de la part incidental, una altra és que sigui de mala qualitat, absurda i il·lògica com es pretèn.

Segon.- En efecte, lluny de tota arbitrarietat o subjectivitat, vam resoldre totes les qüestions i pretensions plantejades pel recurs i no existeix cap incongruència, ni per omissió ni per contradicció.

Després d'exposar de manera detallada els elements fàctics que permeten entendre el cas i els greuges de la part apel·lant en contra de la resolució d'instància, vam recordar que el Sr. Giner sostenia 1) que en fer compliment d'un contracte nul, havia fet pagament d'1.825.425.- euros d'excés respecte de la pensió compensatòria aprovada i homologada judicialment en els procediments de separació i de divorci i va fer entrega a la Sra. Castilla de la meitat (50%) dels béns de l'herència de la seva tieta ENTITY_12; 2) que quan se'n havia adonat que el document privat no era vàlid ni vinculant havia volgut recuperar les quantitats excessivament pagades en el seu moment, i 3) que això portava a la conseqüència que s'havia generat un enriquiment injust.

Ara bé vam aportar una resposta a aquests arguments de la mateixa manera que en vam aportar una a tots els altres.

Així les coses, vam motivar perquè s'havia de confirmar la validesa i eficàcia del compromís en el seu conjunt i vam determinar si podia existir la nul·litat de certs pactes del mateix.

Quant al pacte IV apartat D) relatiu a la promesa de donació dels bens que l'un o l'altre pugui heretar d'un tercer en el futur, i que el tribunal de Batlles va considerar que era nul·la pel fet de ser el seu objecte una cosa futura i incerta, aquest aspecte de la sentència no era recorregut. Només vam corregir l'omissió que existia en la part dispositiva de la sentència d'instància que pel fet de no haver pronunciat aquesta nul·litat.

Pel que fa la qüestió de la conseqüència de la nul·litat del pacte D), vam explicar que en virtut dels principis "utile per inutile non vitiatur" (veure STSM del 09-05-1975) o neque vitiatur utilis per hanc inutilem (D45,1,1,5), dita nul·litat no comportava la nul·litat de tot el conveni.

També vam explicar que una donació es podia fer "promittendo" i no es veu en que la jurisprudència que vam citar al respecte no seria d'aplicació al present cas pel sol fet que la mateixa era relativa a un bé moble i no pas immoble.

Pel que fa a la qüestió de la restitució vam motivar :

"Tanmateix, el tribunal ha considerat però que quan la donació mateixa (dels bens heretats) es va realitzar efectivament posteriorment, els bens en qüestió si que existien per haver-los heretats el Sr. Giner i formant part els mateixos del seu patrimoni. Ara bé, compartim aquesta conclusió.

En efecte, es tracta de la mateixa lògica que s'ha aplicat amb la donació al fill ( i que l'agent està disposat a aplicar al benefici del seu fill però no pas quan es tracta de la donació a l'esposa).

Val a dir que si bé existia aquest compromís moral del 2011 del Sr. Giner per a fer donació del 50% dels bens seus obtinguts via herència, és totalment lliurament que va decidir fer ho efectivament posteriorment.

És a dir que, al moment de la donació, hauria pogut negar-se a fer-la efectiva però ho ha fet igualment, i ho ha fet vàlidament ja que cap vici del consentiment va patir en particular cap error de dret com ho hem motivat abans.

Dit d'una altra manera, la nul·litat de la clàusula D no comporta la nul·litat de la donació posterior.".

A això no hi tenim res a afegir.

En no comportar la nul·litat de la clàusula D) la nul·litat de la donació posterior, no podia existir impagament indegut, ni l'enriquiment injust invocat, ni per tant cap retorn de l'import de 1.825.425.-euros, i això no comportava cap pronunciament específic més que la confirmació de la sentència.

Finalment, quant a la qüestió de l'error de dret només podem repetir al respecte que el demandant no ha introduït en cap moment cap petició d'anul·labilitat fonamentada sobre l'existència d'un error de dret que hauria viciat el seu consentiment i que difícilment pot invocar tal error quan queda establert que és ell l'ideari del document de compromís i que el va firmar lliure i voluntàriament tot i les advertències de caire jurídic que la seva advocada li havia fet.

Tercer.- En aquestes condicions, s'ha de desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat i condemnar la part incidental a pagar les costes generades pel mateix.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat presentat per la representació processal del Sr. Castillo contra la Sentència dictada per aquesta Sala en data 27 de juliol del 202, imposant a la part incidental les costes que el mateix ha generat a la Sra. Castilla i al Sr. Villegas.

Aquesta aute és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.