Prestanoms (TSJC 278/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000278/2014 ORIGEN: 2100323/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Quesada va presentar demanda, de data 6-06-2011, contra la mercantil Durán, en virtut de la qual demanava la condemna d'aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 37.922,52 euros, amb més els interessos des del 4-11-2010 i les costes processals.

La part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de contesta de data 28-02-2012, i va sol·licitar la desestimació íntegra, amb imposició de les costes processals a la part agent.

Per Aute del 14-05-2012 es van acumular els autes 0466-5/2011, instats per l'agent contra la mercantil Guerrero a les presents actuacions.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 3-06-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM

Que estimant íntegrament la demanda formulada per la representació processal del Sr. Quesada contra les societats mercantils Durán, i Guerrero, hem de condemnar i condemnem a aquestes darreres, de forma solidària, a satisfer a l'agent la quantitat de 37.922,52.- euros juntament amb els interessos legals a partir del dia de la contesta a la demanda i fins al pagament efectiu de dita quantitat. Cal condemnar a la totalitat de les costes processals, especialment els honoraris d'advocat i de procurador de la part agent".

III.- La representació processal de la mercantil Durán va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 7-10-2014, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.

La representació processal de la mercantil Guerrero va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 25-10-2014, en el que es mostrava d'acord amb les conclusions de la part recurrent.

La representació processal del Sr. Quesada va articular escrit de contesta a les conclusions, de data 31-10-2014, segons el qual demana que es desestimi el recurs interposat contra la sentència d'instància i que es condemni solidàriament a les dues societats a l'abonament de la suma de 37.922,52 euros i els interessos des de la data de 4-11-2010, amb imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a qüestió prèvia que ha de ser examinada, cal indicar que la part recorreguda, Sr. C.Roda efectua una pètita en el seu escrit de contesta a les conclusions que va més enllà de demanar la confirmació de la sentència d'instància, com és que sol·licita un altre dies a quo del còmput dels interessos (4-11-2010) diferent a l'establert per la sentència recorreguda (data de contesta a la demanda). Aquesta pretensió no pot ésser analitzada, tota vegada que la part recorreguda no ha interposat en temps i forma recurs contra la resolució d'instància, de manera que en el seu escrit de contesta a les conclusions no pot interessar pretensions revocatòries de la mateixa.

II.- Els motius o greuges en els quals la part defenent, Durán, fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que la valoració que el Sr. Vilar actuava en nom i interès de les dues societats mercantils es deriva únicament de la prova de confessió en judici del Sr. Daza i aquest senyor, com a prestanom de la societat, desconeix la natura i la intensitat de les relacions dels Sr. Pino i Vilar amb la part adversa. Solament el Sr. Pino com a titular administratiu del negoci, podia contraure obligacions en nom de les societats. Argumenta que no s'ha valorat correctament que el Sr. Vilar era soci de la mercantil Guerrero però no de Z. i no disposava de poder o participació en aquesta societat. L'únic que disposava de poder de representació de Z. era el Sr. Pino i no el Sr. Vilar. La realitat és que el Sr. Vilar va signar quelcom que desconeixia, ja que no tenia coneixement dels deutes reals de la mercantil Durán. En segon terme, les factures presentades per l'adversa són a nom de la mercantil Durán però cap de la societat Guerrero per la qual cosa el Sr. Vilar reconeix deutes d'una societat de la qual no és propietari ni soci.

III.- Si s'inicia l'anàlisi per aquest darrer motiu, referent a la prescripció, la sentència recorreguda sí fa esment a la qüestió de la prescripció en el II Considerant, però no expressa la motivació per la qual aquesta excepció peremptòria és refusada. Si s'analitza el document del 22 d'agost del 2011, el Sr. Vilar i les societats defenents declaren que la suma de 37.922,52 euros és deguda i que ell i el Sr. Pino van reconèixer que eren degudes i de la contesta a la demanda s'extreu que els serveis professionals s'havien prestat durant els anys 2003 a 2007, sense que l'al·legació de la defenent que aquests serveis mai es facturarien es troba òrfena de tota mena de prova.

El reconeixement del deute, per part del Sr. Vilar produeix efectes en el present procediment perquè encara que no sigui el legal representant de la mercantil Durán de les proves practicades s'extreu, en primer terme, que els Srs. Pino i Daza són socis de la mercantil referida (foli 118) i que aquest darrer és l'administrador únic de la mateixa (foli 119) i que els dos anteriors, junt amb el Sr. Vilar, són socis de la mercantil Guerrero, SL (foli 123) i l'administrador únic era també el Sr. Daza (foli 124). En segon terme, de la prova de confessió del Sr. Daza (foli 99), administrador únic d'ambdues societats, aquest reconeix que ell és el prestanom de les mercantls i que els Srs. Vilar i Pino van encarregar els procediments a l'advocat agent i que el seguiment dels mateixos s'encarregava directament als Srs. Vilar i Pino així com les relacions que van tenir les mercantils amb el Sr. Guerrero I de la testifical del Sr. Pino (foli 100) ressurt que van dir a la part agent que pagarien els honoraris quan cobressin de la Sra. Roda però admet l'existència del reconeixement del deute del Sr. Vilar.

Consegüentment, no es pot privar d'eficàcia probatòria la confessió en judici amb els arguments de la recurrent que el Sr. Pino era desconeixedor de la natura i intensitat de les relacions del Sr. Pino i Vilar amb l'adversa, quan el Sr. Pino ha reconegut que era el prestanom de les societats, que els serveis professionals de la part agent foren contractats pels Srs. Vilar i Pino i els que portaven a terme el seguiment dels avatars dels processos judicials. I més, si la mateixa es posa en relació amb la testifical del Sr. Pino que admet l'existència del reconeixement de deute per part del Sr. Vilar i que li van dir a l'agent que pagarien quan cobressin i del propi reconeixement de deute, de data 22-08-2011, de manera que si les pretensions no havien prescrit encara, el reconeixement opera com a medi idoni interruptiu de la prescripció, mentre que si la prescripció triennal havia estat consumada, el reconeixement actua com a renúncia a la prescripció guanyada.

IV.- Quant als altres motius de recurs, entén la recurrent que la valoració que el Sr. Vilar actuava en nom i interès de les dues societats mercantils es deriva únicament de la prova de confessió en judici del Sr. Daza i aquest senyor, com a prestanom de la societat, desconeix la natura i la intensitat de les relacions dels Sr. Pino i Vilar amb la part adversa. Solament el Sr. Pino com a titular administratiu del negoci, podia contraure obligacions en nom de les societats. Argumenta que no s'ha valorat correctament que el Sr. Vilar era soci de la mercantil Guerrero però no de Z. i no disposava de poder o participació en aquesta societat. L'únic que disposava de poder de representació de Z. era el Sr. Pino i no el Sr. Vilar. La realitat és que el Sr. Vilar va signar quelcom que desconeixia, ja que no tenia coneixement dels deutes reals de la mercantil Durán. En segon terme, les factures presentades per l'adversa són a nom de la mercantil Durán però cap de la societat Guerrero per la qual cosa el Sr. Vilar reconeix deutes d'una societat de la qual no és propietari ni soci.

Tampoc aquests dos motius poden prosperar. En efecte, ja hem posat de manifest que de la prova de confessió en judici, junt amb el reconeixement de deute i la testifical del Sr. Pino es desprèn que el prestanom Sr. Daza sí té coneixement que els Srs. Vilar i Pino són els que van encarregar els serveis professionals de la part agent i els que portaven a terme el seguiment dels avatars dels processos judicials. Així mateix, no es pot argumentar que solament el titular administratiu sigui l'únic que pot contractar i vincular a les societats, sinó que també ho poden fer els titulars reals de les mateixes, com aquesta Sala ha mantingut de forma reiterada en el temps, a l'hora d'establir la responsabilitat solidària del prestanom i dels titulars reals. Però a més, en el cas que ens ocupa, s'ha de convenir per la prova practicada (documental a la que s'ha fet referència, confessió en judici i testifical del Sr. ENTITY_9) que l'actuació del Sr. Vilar es va realitzar en nom i interès de les dues mercantils defenents, per la qual cosa tampoc pot actuar com a escull que les factures presentades fossin a nom només de la mercantil Durán ja que dels procediments interposats es portaven en benefici i interès de les dues mercantils i perquè el reconeixement del deute abastava a les dues societats, no solament perquè el signa el Sr. Vilar que actuava per compte d'ambdues societats, sinó perquè el soci de la mercantil Durán amb poder de representació, admet l'existència del reconeixement de deute a favor de la part agent signat pel Sr. Vilar.

Consegüentment amb les anteriors consideracions, els dos motius examinats s'han de desestimar.

V.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Durán, contra la sentència, de data 3-06-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals derivades de la desestimació del recurs interposat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.