Mesura cautelar (0160/09)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-160/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 d'abril del 2009 la representació processal de la Sra. Amador va formular demanda contra el Sr. Recio, manifestant que els litigants van contraure matrimoni en data 29 de novembre de 1980, que constant matrimoni van constituir una societat de la què finalment van resultar socis per meitat, van adquirir diversos immobles i van esdevenir titulars de diversos comptes bancaris, que el 25 de novembre del 2008 es va dictar Sentència de separació dels esposos, declarant la dissolució del seu règim matrimonial i que el defenent va buidar llavors tots els comptes dels quals eren titulars els consorts, va traspassar el seu saldo a un compte que va obrir a nom seu i va acomiadar a la seva mandant com a treballadora de la societat propietat de tots dos. Per aquestes raons, demanava la liquidació del règim econòmic matrimonial dels esposos, dividint els béns comuns i, mitjançant altresí, sol·licitava que, com a mesura cautelar i tenint en compte que es donaven en el cas d'autes els requisits de "fumus boni iuris" i de "periculum in mora" i que el valor dels béns dels que era titular la seva mandant equivalia a més de dinou milions d'euros, es requerís al defenent per tal que diposités a la Batllia la suma de 500.000 euros per tal que fossin lliurats a la Sra. Amador per atendre les seves necessitats peremptòries mentre durés el procediment de liquidació entaulat, oferint com a caució la meitat de qualsevol dels set immobles de la seva propietat.

II.- L'Aute dictat en data 5 de maig del 2009 per l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir no donar lloc a les pretensions formulades per la representació processal de la Sra. Amador, denegant la mesura cautelar sol·licitada.

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Amador i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es doni lloc a la mesura provisional sol·licitada, imposant les costes de les dues instàncies a l'altra part.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent s'oposa en primer lloc a la decisió de l'aute recorregut amb l'argument de que, atesa l'actuació fraudulenta del demandat i l'extrema penúria econòmica en la què aquesta ha col·locat a la Sra. Amador, tot i tenint en compte que aquesta és propietària de la meitat indivisa de nombrosos béns i que era titular també de la meitat dels comptes bancaris que el Sr. Recio va buidar en profit seu, procedeix requerir al citat senyor, com a mesura provisional mentre duri el procediment de liquidació del règim econòmic matrimonial dels esposos, per tal que dipositi a la Batllia la quantitat de 500.000 euros a compte dels prop de cinc mil dels què s'ha apropiat, oferint la Sra. Amador com a garantia la meitat de la seva propietat de qualsevol dels immobles als què es refereix la demanda de liquidació.

Per tal de donar resposta a la petició de la recurrent, s'ha de destacar que, com posa de relleu l'Aute recorregut, les mesures cautelars tenen com a finalitat assegurar de forma provisional l'eficàcia dels resultats d'un determinat litigi iniciat, o pròxim a iniciar-se, i que podria quedar frustrada degut a la inevitable lentitud del procediment. Amb aquest propòsit l'ordenament andorrà regula la mesura d'embargament preventiu que tendeix a assegurar que els béns que garantirien el compliment de les obligacions del presumpte deutor no desapareguin en el transcurs del procediment, impedint l'execució d'una eventual Sentència condemnatòria. No obstant, és cert que no existeix un nombre tancat de mesures cautelars i que, per tant, els Tribunals poden acordar aquelles que estimin més convenients, sempre que s'apreciï l'existència del fumus boni iuris i el perill de que les actuacions que es duguin a terme durant la resolució del litigi impedeixin l'execució d'una eventual Sentència condemnatòria, és a dir el que es coneix com periculum in mora.

En el cas present, es pot dir que s'ha acreditat a les actuacions el fumus boni iuris de les pretensions de l'agent en ordre a la procedència de liquidar el règim econòmic dels esposos en relació a nombrosos béns d'un elevat valor, però la mesura cautelar sol·licitada de que l'adversa dipositi una determinada quantitat a la Batllia no tendeix a l'assegurament i l'efectivitat de la resolució que es dicti en el procediment principal. En aquest sentit, la divisió dels béns propietat dels dos esposos podrà ser efectiva tant si el Sr. Recio diposita una determinada suma a la Batllia com si no ho fa. D'altra banda, en cas de que La Sentència dictada en el procediment de liquidació entengui que els diners dipositats en certs comptes bancaris eren també propietat de tots dos consorts, el citat senyor gaudeix de béns suficients per fer front a les seves responsabilitats, com afirma la mateixa agent, sense que el lliurament d'una quantitat a compte de les mateixes afegeixi garanties a l'existència d'un patrimoni suficient per atendre-les i sense que s'hagi provat, ni al·legat, el perill de que els pugui fer desaparèixer, raó per la qual no es pot apreciar l'existència del periculum in mora que justifica l'adopció de qualsevol mesura cautelar.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que en realitat la mesura sol·licitada no és cautelar o precautòria, sinó provisional, recolzada en un fumus boni iuris i fonamentada en l'article 51 LQM, en virtut del qual en cas d'urgència el Batlle pot adoptar a instància del cònjuge que hagi formulat, o tingui el propòsit de formular, una demanda de nul·litat, separació o divorci les mesures que estimi oportunes per tal d'assegurar els auxilis necessaris que pugui precisar un dels cònjuges. En el cas present la recurrent argumenta que, malgrat ja s'ha produït la dissolució del règim econòmic del matrimoni, la precària situació econòmica a la què l'ha conduit l'actuació del Sr. Recio justifica que se'l requereixi per tal que dipositi una quantitat per tal que la Sra. Amador pugui atendre les seves necessitats personals i les despeses judicials mentre duri el procediment de liquidació.

L'anterior argument tampoc es pot atendre, ni la Sra. Amador va formulat aquesta petició en la demanda de separació dels esposos plantejada en el seu dia, ni és el moment de fer-ho en aquella en la que es sol·licita la liquidació del règim que es va declarar dissolt en la corresponent Sentència, ja que la mesura cautelar que sol·licita és totalment estranya a la finalitat d'aquest procediment.

III.- Per últim, argumenta la recurrent que la seva petició podria trobar igualment el seu fonament en el dret d'aliments provisionals o en aquell que permet reclamar les litis expenses, però un altre vegada cal posar de relleu que el procediment de liquidació del règim matrimonial no és l'idoni per demanar una prestació d'aliments o de litisexpenses que, en tot cas, s'introdueix per primera vegada en aquesta alçada, sense que es pugui pretendre que els Tribunals modifiquin el que es demana o la causa de demanar sota pena d'incórrer en incongruència.

IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada ateses les circumstàncies del cas i d'acord amb el que permet el capítol X de la Novel·la 52.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Amador contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 5 d maig del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.