Desestimar recurs de reposició i confirmar aute 22/09/2025
- Resolució
- Aute · 17/11/2025
- ROJ
- ATSJAD 228/2025
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2025:228A
- Recurs
- 29/2025-04
- Ponent
- Anna Estragués Armengol
- Magistrats
- Anna Estragués Armengol
- Descriptors
- PAGAMENT TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA COSTES PROCESSALS RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSICIÓ (RECURS D'APEL·LACIÓ)
En la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Andorra, la presidenta Anna Estragués Armengol declara que el recurs de reposició interposat per la representació processal del senyor Conde contra l'aute de 22 setembre 2025 es desestima i confirma íntegrament l'aute original. El motiu principal és que el senyor Conde no va pagar la taxa judicial exigida per la Llei de taxes judicials, i, com a conseqüència, l'aute anterior havia inadmetut ad-limine el recurs d'apel·lació interposat. El tribunal considera que la imposició de la taxa no viola el dret fonamental a la jurisdicció, ja que la normativa exigeix el pagament independentment del tipus de recurs, i que no hi ha incongruència omissiva ni abus de dret. Finalment, s'imposen les costes processals a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Anna Estragués Armengol
AUTE 000205-2025 DE 17/11/2025
Ponent : Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
Data : 17/11/2025
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000029/2025-04
Nig : 5300542120190003328
IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00205A
AUTE 000205/2025
PARTS:
Apel·lant : Sr. Conde
Representant: Sra. Viñas
Advocat: Sr. Querol
Apel·lat : ORG_0, SA
Representant: Sr. Tur
Advocat: Sr. Anaya
PRESIDENTA DE LA SALA CIVIL EN FUNCIONS:
Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL
En nom del Poble Andorrà.-
Andorra la Vella, 17 de novembre del 2025.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- La part apel·lant va formular en data 12/06/2025, recurs d'apel·lació contra la l'aute dictat el 02/06/2025 en el marc de la peça de recusació número TSJC 0000029/2025-01.
2.- En data 18/06/2025, la secretària judicial concedia per Interlocutòria, un termini de deu dies hàbils a la part apel·lant a fi que acredités el pagament de la taxa judicial. En cas contrari, se l'advertia de què l'escrit de data 12/06/2025 no seria admès a tràmit (article 6 de la Llei de taxes judicials, del 22/06/2000).
Aquesta interlocutòria fou recorreguda en reposició, recurs que fou resolt
per Acord de la Secretària judicial de la sala civil en data 24/07/2025, el qual fou notificat a la part apel·lant el passat 28/07/2025.
3.- Exhaurit en data 10/09/2023 el termini concedit de 10 dies per liquidar la taxa judicial, sense que la part apel·lant n'hagi acreditat el pagament, per aute núm. 160/2025 dictat el 22/09/2025, la Presidenta en funcions decidia inadmetre el recurs formulat per la representació processal del Sr. Conde contra l'aute dictat el 02/06/2025 en la peça de recusació número TSJC 0000029/2025-01, sense efectuar cap pronunciament en relació a les costes de segona instància.
4.- Contra l'esmentat aute, el 07/10/2025, la part apel·lant ha formulat recurs de reposició en base essencialment als següents motius:
-el recurs d'apel·lació interposat és un recurs d'apel·lació impropi que no té per objecte la resolució de qüestions de fons, sinó qüestionar la imparcialitat dels magistrats designats per resoldre el recurs per ell interposat contra l'Aute dictat en el seu dia per la Batllia, i havent ja satisfet taxes en el recurs d'apel·lació interposat contra dit aute, no escau abonar cap altra taxa en el marc del procediment de recusació.
-l'aute 160/2025 no entra a valorar cap de les argumentacions exposades en el seu escrit de recurs, pel que incorre en una incongruència omissiva de rellevància constitucional
-l'aute recorregut nega a la part apel·lant, amb argumentacions econòmiques, el dret fonamental a un Tribunal imparcial predeterminat per la llei i al respecte cal prendre en consideració que aquest dret forma part del dret fonamental a la Jurisdicció reconegut en l'article 10 de la Constitució.
Per tot l'exposat, demana la revocació de l'aute de data 22/09/2025.
5.- Per escrit de data 31/10/2025, la representació processal de la part apel·lada contestava al recurs interposat, oposant-se al mateix en considerar que la liquidació de taxes judicials ve obligada per la Llei de taxes judicials i no comporta per se, la vulneració de cap dret fonamental.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Pel que fa a la incongruència omissiva.
La part recurrent la planteja com a segon motiu de recurs, però per una raó lògica i sistemàtica, aquesta qüestió haurà de ser resolta amb caràcter previ, ja que cas de que aquest motiu de recurs fos acceptat, comportaria la nul·litat de l'aute recorregut, fent innecessari el pronunciament sobre els altres motius de recurs invocats.
La part recurrent es queixa d'incongruència omissiva, pretenent que l'aute apel·lat "no entra a valorar cap de les argumentacions d'aquesta part". No precisa però ni de quines argumentacions es tracta, ni en quin escrit s'efectuen, el que justificaria per si sol, la desestimació d'aquest motiu de recurs.
Malgrat tot, i per una major satisfacció dels interessos de la part recurrent, direm que de la cronologia efectuada en els antecedents de fet ans exposats, se'n desprèn que en data 12/06/2025, la representació processal del Sr. Conde interposà recurs d'apel·lació contra l'aute dictat el 02/06/2025 mitjançant la qual es desestimava la recusació per ella formulada contra els magistrats Srs. Vincent ANIÈRE, Carles CRUZ MORATONES i Jaume TOR PORTA, designats per a la resolució del recurs interposat per la societat ORG_0 a la que s'oposa el Sr. Conde en el marc dels autes 1000551/2019.
El 18/06/2025, i previ pronunciament sobre l'admissió del recurs interposat, la secretària judicial de la Sala Civil, concedí a la part apel·lant, per Interlocutòria, un termini de deu dies hàbils per acreditar el pagament de la taxa judicial corresponent.
Disconforme amb dita interlocutòria, en data 04/07/2024, la representació processal del Sr. Conde interposà recurs de reposició contra la mateixa, exposant els arguments que tingué per convenient.
Aquest recurs fou inadmès per Acord de la Secretària judicial de la Sala Civil de data 24/07/2025.
L'aute de data 22/09/2025 contra el quin es formula ara recurs de reposició, no s'havia de pronunciar sobre cap dels motius invocats en el recurs de reposició formulat contra la interlocutòria de la Secretària Judicial, a la qual anava dirigit, i la qual tenia competència per resoldre'l, com d'altra part ho va fer en l'acord ans esmentat.
L'únic aspecte sobre el que s'havia de pronunciar l'aute ara recorregut, era doncs al respecte de l'admissió del recurs interposat per la representació processal del Sr. Conde, prèvia verificació dels requisits d'admissibilitat del mateix, entre els quals, l'abonament de les taxes corresponents.
I és precisament el que resol l'aute de data 22/09/2025 inadmetent ad limine el recurs d'apel·lació interposat en data 12/06/2025, per manca de pagament de les taxes corresponents. En conseqüència ,no entra a examinar les qüestions plantejades en el mateix, sense que això suposi no obstant, incórrer en incongruència omissiva, ja que la tutela judicial queda satisfeta mitjançant una resolució d'inadmissió, sempre que existeixi fonament legal i la seva interpretació i aplicació, no resultin irracionals, arbitràries i desproporcionades.
Efectivament, el dret fonamental a la prestació i resposta jurisdiccional, no és un dret incondicional, sinó que és un dret a obtenir-la, sempre que s'exerciti conforme a les normes processals i principis rectors del procés.
En aquest sentit, és tanmateix doctrina consolidada del Tribunal Constitucional que "la manca de pronunciament sobre el fons esdevé possible si el Tribunal Superior de Justícia argumenta de manera motivada les raons per les quals, en el cas concret, la inadmissió a tràmit de la demanda és justificable" (aute del 17/06/2024 -causa 2024-33-RE; 2024-68-RE), per tot el que no hi ha lloc a apreciar la incongruència omissiva denunciada, i aquest motiu de recurs no pot prosperar.
Segon.- Pel que fa a la necessitat d'abonar taxes en el recurs interposat en un incident de recusació.
L'aute recorregut inadmet el recurs formulat per la representació processal del Sr. Conde contra l'aute dictat el 02/06/2025 en la peça de recusació número TSJC 0000029/2025-01, per causa de la manca d'abonament de les taxes corresponents, de conformitat amb les disposicions de la Llei de taxes judicials del 22/06/2000.
Contra aquest aute, la representació processal del Sr. Conde interposa recurs de reposició, no aportant cap element que permeti reconsiderar la decisió adoptada.
Efectivament, la Llei de taxes judicials abans esmentada, en la seva exposició de motius, ja indica que "Sense perdre de vista el dret fonamental a la jurisdicció i aquell supòsit en què, per tal de garantir el principi d'igualtat, la justícia ha de ser gratuïta, com es recull a la Constitució, és necessari, dins d'uns límits raonables, que els usuaris contribueixin a sufragar una part de les despeses del seu funcionament mitjançant l'aplicació de taxes judicials a determinats procediments i actuacions."
Aquests procediments i actuacions estan definits als articles següents de la mateixa Llei, i pel cas que aquí ens ocupa, a l'article 9.1 h) que disposa que:
"Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents (el subratllat és nostre):
Recurs d'apel·lació i recurs d'adhesió"
Aquest article és molt clar i no efectua cap distinció en funció del tipus del recurs interposat, pel que en aplicació de l'aforisme "in claris non fit interpretatio", no es pot efectuar la distinció pretesa per la part recurrent entre recursos propis (subjectes a taxa) i recursos impropis (no subjectes a taxa).
Conseqüència de l'anterior és que el recurs interposat, encara que ho sigui en un procediment de recusació, ha de portar taxes.
Tercer.- Pel que fa a la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció .
L'exigència de taxes en la interposició del recurs d'apel·lació en un incident de recusació no vulnera de cap manera el dret fonamental a la jurisdicció de la part recurrent.
Efectivament, d'una part recordarem que l'article 10.2 de la Constitució, reconeix el dret al recurs únicament en els processos penals, i d'altra part, que la recusació formulada per la representació processal del Sr. Conde contra els magistrats Srs. Vincent ANIÈRE, Carles CRUZ MORATONES i Jaume TOR PORTA ja fou examinada i resolta per Aute de data 02/06/2025 de l'aleshores Presidenta en funcions del Tribunal Superior de Justícia; que disconforme amb aquesta decisió, la part va interposar recurs d'apel·lació, havent tingut l'oportunitat d'esmenar el defecte constatat en el seu escrit de recurs, quan va ser requerida a tal efecte per la Secretària Judicial de la Sala Civil, la qual li concedí un termini suficient per abonar la taxa corresponent, decidint no obstant l'obligat tributari, a saber la part apel·lant, deixar exhaurir el termini concedit per l'Acord de data 24/07/2025, notificat el 28/07/2025 sense acreditar el pagament de la taxa, i això tot i haver estat advertit de les conseqüències de tal incompliment. Altrament, val a dir que cas que la part no tingués recursos econòmics suficients i es beneficiés de la defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes - el que no consta sigui el cas - es trobaria exempta del pagament de la taxa, de conformitat amb el què disposa l'article 3.2.a) de la Llei de taxes de constant referència, pel que el seu dret a la jurisdicció tampoc es veuria afectat per l'exigència de la taxa corresponent.
Per raó de l'exposat, escau la desestimació del recurs de reposició interposat en data 07/10/2025 per la representació processal del Sr. Conde i la confirmació íntegra de l'aute dictat en data 22/09/2025.
Quart.- L'article 354 de la Llei 22/2021 estableix que els recursos de reposició no comporten la imposició de costes processals, llevat que el tribunal apreciï l'existència de temeritat, mala fe o abús de dret en l'exercici d'aquestes peticions o recursos.
Com a regla general la temeritat s'aprecia quan les pretensions de la part manquen del més mínim fonament i consistència i és evident que no podran ser ateses. Pel que fa a la mala fe o abús de dret, s'aprecia quan se sobrepassen manifestament els límits normals de l'exercici d'un dret, utilitzant els textos de llei per emparar actes o situacions contràries a la realització de la justícia.
I això és precisament el que succeeix en el cas d'autes, tenint en compte que la qüestió plantejada ha estat, a la data d'interposició del recurs de reposició, resolta de manera reiterada no només per aquest Tribunal (TSJC167/2024; 164/2024; 161/2024; 165/2024; 168/2024; 192/2024; 119/2024; 005/2024; 209/2024; 260/2024; 268/2024) sinó que la posició adoptada ha estat confirmada pel Tribunal Constitucional en una doctrina ja consolidada (2025-58-RE; 2025-61-RE, 2025-71-RE) pel que escau imposar a la part recurrent, les costes del recurs .
De conformitat amb tot el que s'ha exposat, la Presidenta en funcions de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia,
Decisio
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 07/10/2025 per la representació processal del Sr. Conde i confirmar íntegrament l'aute dictat en data 22/09/2025.
Segon.- Imposar a la part recurrent les costes processals.
Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.
Contra aquesta resolució no es pot interposar cap recurs (article 325.3 de la Llei 22/2021, del 17/09/2021, de text consolidat del Codi de procediment civil).
Així ho disposo i signo.