Jurisdicció voluntària, tutela judicial efectiva i abast de la regla de la subsanació (3000275/2021)
- Resolució
- Aute · 29/10/2021
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 228/2021
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2021:228A
- Recurs
- A248/21
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Alexandra Cornelia Sola, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Família i successions
- Descriptors
- PARENTIU TUTELA HEREU DRET A LA JURISDICCIÓ RECURS D'APEL·LACIÓ JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA
La sentència judicial tracta sobre un recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la Sra. Toll contra la decisió de no admetre a tràmit la seva sol·licitud de declaració d'hereus abintestat de la difunta Sra. Manso. La Sra. Toll argumenta que la decisió d'arxivar la sol·licitud va privar-la del seu dret a la jurisdicció. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia considera que la sol·licitud presentava irregularitats flagrants, com ara la falta de justificació del parentiu entre la sol·licitant i la causant, i que la part recurrent no va subsanar aquests defectes malgrat haver estat requerida per fer-ho. Per tant, el tribunal desestima el recurs d'apel·lació i confirma la decisió original d'arxivar la sol·licitud.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000248/2021 ORIGEN: 3000275/2021 - 00
NIG: 5300542120210001322
PARTS:
Sol·licitant: Sra. Toll
Representant: Sra. Calderón
Advocat: Martin
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta
Sra. Alexandra Cornella Sola
OBJECTE: Jurisdicció voluntària, tutela judicial efectiva i abast de la regla de la subsanació.
AUTE 243-2021
Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
El 30-4-2021, la representació processal de la Sra. Toll articulava una sol·licitud de declaració d'hereus abintestat de qui fou la Sra. Manso, sol·licitant es dictés hereus de la finada a la seva representada i als seus germans Srs. Codina, Carretero i Espada.
Per Aute de 22-6-2021 es decidia:
"No admetre a tràmit l'escrit presentat amb data 30 d'abril d'enguany per la representació processal de la Sra. Toll, procedint a l'arxivament de les actuacions i això sense fer especial imposició quant a costes processals".
Contra aquesta resolució, la representació processal de la instant formula recurs d'apel·lació, i mitjançant escrit de 15-7-2021 interessa es dicti resolució revocant-la i acordant la continuació del procediment de declaració d'hereus, el tot sense fer expressa condemna en costes processals atesa la natura del present procediment.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La resolució avui recorreguda disposa la inadmissió a tràmit de l'escrit mitjançant el qual es promou la sol·licitud de declaració d'hereus "ab intestat" de la difunta Sra. Manso, ateses les mancances que continuaven concorrent en la sol·licitud inicial articulada, malgrat haver-se requerit la instant per a rectificar-les, per Providència de 10-5-2021.
La part recurrent s'alça contra la decisió adoptada en la instància argüint que la decisió d'arxiu adoptada privava la seva representada del seu dret a la jurisdicció. En aquest sentit després d'insistir en els mateixos arguments que havia avançat en l'escrit de 7-7-2021 defensava que en mèrits del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, qualsevol irregularitat formal que pogués ser constatada, havia de ser esmenada amb la col·laboració del ponent designat.
Segon.- El procediment de jurisdicció voluntària a través del qual es canalitza la demanda de declaració d'hereus formulada, s'ha caracteritzat històricament per tractar-se d'una jurisdicció ordinària referent a qüestions o expedients sense altra part interessada que aquella que insta el procediment (Aute de 8-2-2001, TSJC-128/00), que per la seva pròpia naturalesa resulta inadequat a la resolució de controvèrsia o conflictes d'interessos que puguin sorgir entre les persones. Es tracta d'un procediment amb un marcat caràcter tuïtiu i social, que per la seva pròpia finalitat i vocació admet un relaxament formal de les regles i principis en relació amb aquells que regeixen plenament en el procés contradictori.
En aquestes coordenades, els requisits d'inadmissió d'una demanda de jurisdicció voluntària, no poden ser examinats des d'una perspectiva formal restrictiva, sinó que una interpretació acord al principi "pro actione" exigeix analitzar les causes legals d'admissió de la demanda des d'una perspectiva raonable i favorable a l'exercici de l'acció, permetent la rectificació dels defectes existents, i només la inadmissió de la demanda resulta concebible, quan els vicis que presenta siguin d'una intensitat de tal transcendència que impedeixen examinar amb unes garanties mínimes la correcció de la sol·licitud articulada (vegeu en aquest sentit "mutatis mutandis" l'Aute de 20-6-2002, rotlle TSJC-066/02).
Tercer.- En el supòsit en què ens situem, convenim amb l'Òrgan judicial d'instància que malgrat haver estat expressament requerida de regularització, la demanda de declaració d'hereus continua presentant diferents irregularitats que no permeten en l'estadi actual examinar les pretensions de la instant amb unes garanties mínimes de seguretat jurídica.
En aquest sentit, la justificació del parentiu entre la sol·licitant i la causant continua fent defecte i la coincidència en el cognom "P" que tant la difunta com la causant tenien, no justifica per si sol cap mena de parentiu entre elles, com tampoc aquesta realitat s'acredita a través de la Sentència d'incapacitació de la Sra. Manso on se la menciona com a neboda d'aquesta, a partir del moment en que aquest procediment no versava sobre el vincle familiar existent entre ambdues, sense que per tant contingui cap pronunciament prejudicial que desplegui aquí un qualsevol efecte.
Per a atorgar a la part recurrent una resposta completa sobre aquest extrem, indicarem que en el context actual vista la maduresa assolida pels Registres civils dels Estats europeus, la prova del parentiu entre dues persones s'ha de justificar necessàriament amb els certificats o documents expedits per aquests organismes (llibres de família, certificats de naixement ···), amb el benentès que a la vista del caràcter col·lateral del parentiu que aquí es refereix, la informació a facilitar s'haurà de remuntar fins a l'ascendent comú, havent de justificar-se també la defunció dels ascendents respectius, per a excloure que cap d'ells pugui tenir millor dret en l'herència de la finada.
Pel que es refereix a l'aportació del certificat de darreres voluntats d'Espanya, aquesta informació resulta cabdal atesa la nacionalitat de la causant i condicionava la mateixa viabilitat del procediment iniciat que recordem és cenyeix a les declaracions d'hereus abintestat.
Quant a l'acreditació de la Llei aplicable al cas concret examinat, el certificat emès pel Consolat General espanyol a Andorra que ha estat incorporat, transcriu els articles 806, 807, 834, 912, 913, 914, 930 i 931 del Codi Civil de l'Estat veí, sense però en cap cas contemplar la concreta situació concorrent en el supòsit que s'examina (tieta vs nebots) i en conseqüència esdevenia necessari que la part acredités la disposició legal en mèrits de la qual la part recurrent és qui ostenta, juntament amb els seus germans, dret a succeir.
Malgrat aquestes irregularitats flagrants, la part recurrent sustenta en aquesta alçada que corresponia a l'òrgan judicial "a quo" inquirir ell mateix la informació complementària que pogués requerir, però en el procés de jurisdicció voluntària, també regeix el principi dispositiu i d'aportació de part en mèrits del qual és l'instant del procés qui ha de proveir a l'òrgan jurisdiccional la prova dels fets en que fonamenti la seva pretensió, de tal manera que era la part sol·licitant que havia d'incorporar la informació que se li demanava sense que en aquesta els Òrgans jurisdiccionals ostentin un poder inquisitiu que desplaci les obligacions de les parts.
Quart.- En aquestes coordenades, i no trobant-se l'òrgan judicial en disposició de resoldre la petició articulada i això malgrat haver requerit la instant de subsanar la petició inicial sense que aquests s'hagi mostrat en disposició de fer-ho, la resolució avui impugnada resultava ajustada a dret i en tal context el recurs que es planteja es veurà abocat al fracàs.
Cinquè.- Atesa la naturalesa del present procediment i com que no intervé altra part que la mateixa recurrent, no ha de fer-se especial pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Toll contra l'Aute de data 22-6-2021 que es confirma íntegrament.
No escau fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta aute és ferma i executiva.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Toll contra l'Aute de data 22-6-2021 que es confirma íntegrament.
No escau fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta aute és ferma i executiva.
Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.