Crida en garantia (7000165/2017)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000258/2017 ORIGEN: 7000165/2017 - 00

NIG: 5300542120170000930

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Marcos va interposar, en data 28-04- 2017, demanda envers el Sr. Sevillano, en virtut de la qual li reclama la suma de 3.274,99 euros, amb més els interessos i les costes processals.

En data 9-05-2017, la part defenent va sol·licitar la crida en garantia de la Sra. Barba.

II.- L’Hble. Batlle va dictar Aute, de data 22-05-2017, amb la següent part decisòria:

“Primer.- Desestimar la petició de crida en judici plantejada pel Sr. Sevillano, part defenent, mitjançant escrit de data 9 de maig de 2017.

Segon.- Donar trasllat a la part defenent de l’escrit presentat en data 16 de maig de 2016 per la part agent, als efectes escaients.

Tercer.- Una volta esdevingui ferma la present resolució, emplaçar els litigants per a evacuar el corresponent tràmit de contesta a la demanda.

Quart.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals.”

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra l’Aute dictat a la instància i, en data de registre 13-09-2017, ha presentat llur escrit de conclusions, en mèrits del qual demana la revocació de la resolució d’instància.

Pel contrari, la part agent sol·licita, en virtut del seu escrit de contesta a les conclusions, de data 3-10-2017, la desestimació del recurs i la imposició a la part agent de les costes processals de les dues instàncies.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges que formula la part defenent envers l’Aute dictat a la instància són els següents.

En primer terme, manifesta que la resolució d’instància ha incorregut en una errada en la interpretació de la jurisprudència dels nostres tribunals perquè l’Aute indica que no procedeix la crida en garantia atès que la part agent ha manifestat no voler ampliar la seva demanda envers la Sra. Barba.

Aquest primer greuge no pot prosperar. És cert que la resolució d’instància exposa que la part agent no vol ampliar la demanda respecte la Sra. Barba, però aquest no és l’únic argument decisori de l’Hble. Batlle, sinó que, en primer terme, acull els arguments de la part agent en el seu escrit de 16-05-2017, en el que fixa l’objecte del procediment en la procedència o no dels pagaments (indeguts) efectuats a favor del Sr. Sevillano i que per tal d’acreditar aquests pagaments només ha de provar la prèvia existència d’un dret de crèdit a favor seu, sense la intervenció de la Sra. Barba.

En efecte, encara que la decisió d’ampliar o no la demanda respecte d’un cridat en garantia, per part de l’actora, esdevé un extrem posterior a la decisió de l’admissió de la crida en garantia i, des d’aquesta òptica, la part recurrent argumenta raonadament que amb aquest motiu no es pot sustentar la procedència o no de la crida en garantia, com hem exposat, l’argumentari de la Batlle descansa com a motiu de desestimació també en la inviabilitat de la crida en garantia en consonància amb els motius adduïts per la part demandant.

II.- El segon motiu de greuge rau en que la crida en garantia s’ha d’admetre en funció del principi d’economia processal i dels elements de connexió derivats de la concurrència d’interessos jurídics i/o patrimonials.

Al respecte exposa que els fets que donen lloc al procediment són les transferències ordenades per la Sra. Barba del compte de la comunitat a favor del Sr. Sevillano Esdevé necessària la crida en garantia perquè ella podrà explicar els motius de les transferències i que com a titular de la “B” li eren degudes per la Comunitat. A més, acompanya un Aute dictat en un altre procediment abreujat, en el que la Comunitat insta el procediment contra el Sr. Sevillano i la Batlle ha admès la crida en garantia de la Sra. Barba (Aute de 25-07-2017).

Tampoc aquest motiu pot prosperar. En primer terme, és jurisprudència constant d’aquesta Sala (vegeu per la sentència de 27-10- 2015 i els Autes de 28-02-2014 i 21-05-2013) que la crida en garantia constitueix una institució que per afavorir l’economia processal es justifica la intervenció d’un tercer en el procés quan existeixen elements de connexió derivats de la concurrència d’interessos jurídics i/o patrimonials.

En el cas present, els elements de connexió que justificarien la crida en garantia de la Sra. Barba no es poden fonamentar en el fet que aquesta sigui l’esposa del defenent, sinó que cal acreditar l’existència d’aquests interessos de caire jurídic o patrimonial que motivarien la seva intervenció en el procediment.

I, des d’aquesta òptica, l’objecte del procés es troba constituït per la pretensió instada per l’agent sobre el pagament indegut de la suma de 3.274,99 euros efectuat a favor del Sr. Sevillano En aquest sentit, correspon a la part defenent provar l’existència de la causa que motiva el desplaçament patrimonial, sense que la intervenció de la Sra. Barba en el present procediment pugui justificar-se pel fet que fos titular dels crèdits contra la Comunitat i hagués pogut realitzar transferències al compte del seu espòs per abonar aquests eventuals crèdits dels que era titular. En altres paraules, la relació jurídica obligacional que pugui existir entre la comunitat de propietaris, part agent, i la Sra. Barba, no justifica la seva intervenció en un procediment en el que la comunitat reclama al tercer destinatari de les transferències que acrediti la causa o el negoci subjacent que va justificar- les.

I això, sense perjudici que la part defenent pugui aportar la documentació que consideri interessar com la prova testifical de la Sra. Barba, per tal de defensar els seus legítims interessos.

En conseqüència també aquest segon motiu ha de decaure.

III.- La desestimació del recurs s’ha de traduir en la imposició de les costes processals d’aquesta alçada a la part recurrent (Codi 7,51,5), sense que procedeixi alterar la no imposició de les costes de primera instància, tota vegada que l’agent, malgrat sol·licitar-ho, no ha efectuat recurs respecte d’aquest extrem.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sevillano contra l’Aute, de data 22-05-2017, dictat per l’Hble. Batlle, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.