Apel·lació sobre la concessió d'una mesura cautelar d'embargament preventiu sobre l'héritatge del difunt

Aute

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sra. Mercader

Apel·lat: Sra. Corbacho

Representant: Sra. Canals

Advocat: Sra. Sandoval

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Mesura cautelar: embargament preventiu. Requisits que han de concórrer.

AUTE 000169/2024

Andorra la Vella, 16 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 17 de gener de 2023, la representació processal de la societat ORG_0 interposà demanda en reclamació de quantitat contra els ignorats hereus del senyor Amador i l'herència jacent del mateix, així com demanda d'embargament preventiu dels béns de la dita herència jacent pel cas de què encara no constés nomenament d'hereu o acceptació d'herència i demanda de nomenament d'un curador de l'herència jacent, tot sol·licitant, entre altres, l'adopció de la mesura cautelar interessada sobre els béns mobles i immobles del difunt senyor Amador per assegurar l'execució de la Sentència que en el seu dia pogués recaure. Fonamentava la seva adopció en l'article 88 del Codi de procediment civil, basada en la urgència per no conèixer els hereus. A més, demanava també la seva condemna a abonar-li 231.000 EUR i les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, i els interessos des de la contesta a la demanda.

2.- Per Aute de data 18 de maig de 2023 es denegà la petició de mesura cautelar sense audiència, en no haver acreditat la situació de jacència de l'herència ni que es trobés sense titular conegut.

3.- En data 8 de juny de 2023, la representació processal de la societat ORG_0 formulà recurs de reposició contra l'anterior resolució, tot insistint en la seva pretensió i posant de relleu la impossibilitat de prestar caució.

Contra el mateix hi va manifestar la seva oposició la representació processal de l'hereva universal del difunt, tot posant de relleu entre altres arguments que la seva compareixença feia decaure la seva pretensió.

4.- Per Aute de data 11 de març de 2024 es desestimà el recurs de reposició interposat contra l'Aute de data 18 de maig de 2023.

5.- En data 24 d'abril de 2024, la senyora Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- No donar lloc a les mesures cautelars sol·licitades per la societat ORG_0 el 17 de gener del 2023.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

6.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0, en considerar que la mateixa no es troba degudament fonamentada en Dret. Resumidament es basa en què la resolució no hauria pres en consideració tots els fets de nova notícia per ella invocats en l'audiència de mesures cautelars, vulnerant així el principi de congruència i el seu dret a la jurisdicció. Aquests fets nous els concreta en què l'hereva universal va trigar un temps anormal (4 mesos -segons el revers del foli 3-) per justificar la seva successió processal; que la mateixa no reconeix l'import reclamat, havent acceptat l'herència a benefici d'inventari; i que endemés ha començat a liquidar deutes del difunt entenent que aquest fet es pot considerar dilapidació del patrimoni, que la pot perjudicar en cas d'obtenir sentència favorable als seus interessos. Afegeix que la manca de pronunciament de la resolució impugnada sobre la seva impossibilitat d'aportar la caució legalment exigida, confirma la manca de congruència i motivació de la resolució. Es refereix finalment a què a l'abril de 2024 s'havia acordat notificar la litispendència del procediment a dos altres hereus del pare del senyor Elías, als que també podria afectar la resolució que pogués recaure i que resideixen a França, amb la dilació temporal que aquesta notificació que caldria efectuar per Comissió Rogatòria Internacional, produiria en el present procés, extrem que considera que justifica més la necessitat de protegir els seus interessos i acordar-se la mesura cautelar interessada. Demana la revocació de la resolució impugnada i l'estimació de la demanda d'embargament preventiu de l'herència del senyor Luís en quantia suficient per cobrir l'import reclamat de 231.000 EUR, tot eximint-lo de la necessitat d'aportar la caució legalment establerta.

7.- La representació processal de l'hereva universal del senyor Amador, senyora Corbacho, s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari sol·licitant la seva desestimació amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar si procedeix acordar la mesura d'embargament preventiu sobre els béns de l'herència del difunt senyor Amador, acceptada a títol de benefici d'inventari per la seva hereva universal, senyora Corbacho, i als efectes de garantir el resultat de la demanda interposada per la part recurrent i per la que reclama el pagament de la suma de 231.000 EUR de principal.

Segon.- La resolució impugnada considera que no concorre un dels requisits legalment establerts per poder acordar la mesura cautelar sol·licitada, com és el de la mora processal i, en conseqüència, desestima la seva pretensió, sense entrar a valorar l'exempció d'aportació de la caució sol·licitada per la part agent i avui recurrent ja en la instància.

Contra la mateixa s'alça la part recurrent, en considerar que sí que es compleixen els requisits per la concurrència del perill per la mora processal, que justifiquen la seva necessària adopció.

Tercer.- Començarem per fer referència a la pretesa manca de congruència de la resolució impugnada que, segons la part recurrent, es produeix i li vulnera el seu dret a la jurisdicció per quant la Batlle a quo no es va pronunciar sobre tots i cadascun dels arguments -que qualifica de nous- en què la part recurrent fonamentava el recurs interposat, ni tampoc va donar resposta a la seva impossibilitat de prestar la caució legalment establerta.

Al respecte, constitueix ja doctrina constant del Tribunal Constitucional, la fixada per exemple en la causa 2022-48-RE, on s'estableix:

"El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitgin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.".

És a dir, els Tribunals no tenen l'obligació de pronunciar-se sobre tots i cadascun dels arguments invocats per les parts, sinó de resoldre les seves pretensions sense donar més ni menys del que les mateixes sol·liciten en base també al principi dispositiu que regeix el procediment civil.

En tot cas, l'argumentació continguda en la resolució d'instància, tot i que no faci expressa referència a algun dels arguments de la part apel·lant, aquests resten subsumits en l'explicació que efectua consistent en què el risc que es pretén conjurar amb la mesura cautelar no ha de ser un risc abstracte -com seria, per exemple, afegim nosaltres, que l'hereva no reconegui des d'un primer moment el deute que se li reclama, oposant-se a la demanda-, sinó un risc o perill concret i valorable. En tot cas, la simple oposició a una pretensió constitueix un perill abstracte, al que tot seguit ens referirem, i de cap manera justifica l'establiment d'una mesura cautelar. I el mateix succeeix amb el fet relatiu a la durada del procés -la part apel·lant afirma que l'hereva va trigar un temps anormal en justificar la successió processal-, pretenent raonar així la necessitat de la mesura cautelar. Al respecte, la resolució d'instància afirma que la simple invocació del perill d'inefectivitat de la tutela judicial conseqüència inevitable de la durada del procés on es presta, no és suficient per a concedir una cautela. I menys encara -afegim nosaltres-, en un supòsit com el present en el que el temps "anormal" al que es refereix la part apel·lant es limita a 4 mesos, en els que tal i com justifica la part apel·lada, va donar resposta a tot i cadascun dels requeriments judicials que li foren tramesos.

En relació a què la part demandada estaria organitzant la seva insolvència, poc més es pot afegir a l'establert per la resolució impugnada: no només no ha restat acreditat com es va liquidar el deute al que es refereix i que va extreure del BOPA -de fet la part apel·lant no va interessar cap prova al respecte-, sinó que del fet que l'hereva universal estigui -si és el cas- ocupant-se de liquidar deutes que ja sembla que són objecte d'execució, de cap manera es pot qualificar de dilapidació del patrimoni ni tampoc ha de tenir per conseqüència d'ineficàcia futura d'una sentència estimatòria. Cap prova obra en autes d'un mal ús dels béns de l'herència per part de la senyora Corbacho, que poguessin justificar la concurrència del requisit de perill per la mora processal.

De l'exposat es deriva que l'Aute impugnat no adoleix d'incongruència.

Quart.- A banda dels greuges oposats per la part apel·lant i que hem procedit a analitzar en el Fonament de dret anterior, la representació processal de la societat ORG_0 afegeix encara que la manca de pronunciament de la resolució impugnada sobre la seva impossibilitat d'aportar la caució legalment exigida, confirma la manca de congruència i motivació de la resolució.

Argument que no podem compartir.

L'article 83 del Codi de procediment civil estableix que l'adopció de les mesures cautelars pel tribunal resta condicionada a la justificació pel demandant de la concurrència de perill per la mora processal i de l'aparença de bon dret i, si escau, també a la prestació d'una caució.

En el supòsit que ens ocupa, la part agent i avui apel·lant únicament ha justificat l'aparença de bon dret. Ja es va posar de relleu en la instància i nosaltres acabem de confirmar que la concurrència del requisit de perill per la mora processal no ha restat acreditat, havent-se intentat justificar amb arguments genèrics i abstractes.

Per tant, si un dels dos requisits legalment exigits ja no concorre, no procedeix haver d'analitzar la concurrència del tercer, essent l'únic que legalment es possibilita al tribunal valorar la seva pertinença. Conseqüència de l'anterior és que de cap manera es pot considerar que la resolució d'instància és incongruent per no haver-se pronunciant sobre l'exempció del pagament de la caució demanada per la part agent, quan ja s'havia posat de relleu la manca de concurrència d'un dels requisits necessaris per poder fixar la mesura cautelar sol·licitada.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs d'apel·lació interposat, sense perjudici de les accions de les parts per garantir una liquidació ordenada dels pagaments a efectuar a càrrec de l'herència acceptada a benefici d'inventari.

Cinquè.- Finalment, en relació a l'argument consistent en què a l'abril de 2024 s'havia acordat notificar la litispendència del procediment a dos altres hereus del pare del senyor Elías, als que també podria afectar la resolució que recaigui, i que resideixen a França, amb la dilació temporal que aquesta notificació que caldrà efectuar per Comissió Rogatòria Internacional, comportarà en relació al present procediment i tractant novament de justificar en base a aquesta pretesa i futura dilació temporal, l'acolliment de l'embargament preventiu interessat, cal posar de relleu que aquesta pretensió va ser desistida per la part que la sol·licitava no podent, en conseqüència, afectar al plet principal.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb l'article 354.2 del codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 contra l'Aute dictat en data 23 d'abril de 2024 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR el pagament de les costes processal ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.