Suspensió règim visites (1000294/2011)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000239/2017 ORIGEN: 1000294/2011 - 01

NIG: 5300542120140000581

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Macias va formular incident d'execució de sentència, de data 24-10-2014, en mèrits del qual sol·licitava la suspensió dels contactes paterno-filials del pare de la menor amb aquesta.

La representació processal del Sr. Vives, pare de la menor, es va oposar a l'incident per escrit de 12-11-2014.

El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 18-02-2015, en mèrits del qual es va oposar a l'incident instat per la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 13-04-2017, amb la següent part decisòria:

"Estimar parcialment l'incident d'execució de Sentència articulat per la Sra. Macias contra el Sr. Vives, remetent-los així com a la menor Coll a la psicòloga que sigui designada per torn pel Col·legi de psicòlegs quina haurà d'iniciar el treball escaient i adequat per tal de que com a més tard per tot en el termini de 4 mesos a comptar de la present es reprenguin els contactes previstos en la Sentència ferma dictada en les actuacions principals. En aquest sentit, les parts hauran de seguir escrupolosament totes les pautes que el perit que correspongui pugui establir i col·laborar al màxim en les mateixes. En relació al cost de la intervenció d'aquesta professional es tractarà com si d'una despesa extraordinària es tractés.

I sense fer pronunciament en costes processals."

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data de registre 27-07-2017, va sol·licitar la pràctica de prova pericial en aquesta alçada i, subsidiàriament, la suspensió sine die del règim de visites del pare i la imposició de les costes processals d'ambdues instàncies.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 25-09-2017, en el que s'oposava al recurs i demanava a la confirmació de la resolució d'instància.

La representació de la part recorreguda va presentar escrit de conclusions, de data 25-09-2017, en mèrits dels arguments exposats, demanava la íntegra confirmació de l'Aute d'instància amb imposició a la recurrent de les costes processals.

IV.- Per Aute de 19-10-2017 no es va donar lloc a les pretensions probatòries interessades per la Sra. Macias consistent en requerir a la Sra. Calatayud per tal que aportés informe pericial sobre l'estat de la menor i sí donar lloc a la pretensió probatòria, instada pel Sr. Vives, relativa a incorporar a les actuacions el complement de la pericial judicial efectuada en primera instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els següents.

En primer terme, entén que la decisió d'instància es fonamenta en la prova pericial practicada en la qual es conclou que la menor presenta síndrome d'alienació parental envers el seu pare. Qüestiona l'informe atès que no es va donar termini per a efectuar al·legacions tècniques i, respecte del fons, que existeix un cert grau d'amistat entre el Sr. Vives i la pèrit judicial i que la psicòloga Amador seria la que tractaria al Sr. ENTITY_5; afirmació aquesta darrera de la que es va retractar la direcció lletrada i la representació processal.

Refereix que la conducta de la psicòloga que va provocar que la menor cridés i plorés no és apropiada (extrem aquest del qual també es va retractar la direcció lletrada i la representació processal). Indica que la pèrit no ha tingut en compte la situació de maltractaments de la mare per part del Sr. Vives, condemnat per vexacions lleus a l'agent, i que fou tractada per l'equip de violència de gènere i el que intenta la mare és evitar que la menor pateixi una situació d'abús per part del pare.

Després d'exposar els orígens del SAP (Síndrome d'alienació parental) afirma que es produeix un rebuig de la filla respecte del pare i cal determinar els factors del rebuig.

La conducta del pare és violenta tant respecte de l'agent com de tercers i no ha empatitzat mai amb la seva filla ni ha creat un vincle afectiu amb la menor. Ha incomplert amb el pagament de la pensió d'aliments i des del 2013 no s'ha posat en contacte telefònic amb la seva filla ni pel seu aniversari, ni Nadal ni per a conèixer el resultat acadèmic.

En segon terme, en consonància amb el que ha exposat anteriorment, entén que és la conducta violenta del pare amb la filla i familiars, així com la manca de cura en relació a aquesta i els incompliments sistemàtics del règim de visites el que ha provocat la por i l'angoixa a la menor. En aquest sentit, el problema rau en la conducta del Sr. Vives i és aquest qui ha d'iniciar un tractament mèdic per a fer desaparèixer la seva violència i empatitzar amb la menor.

II.- El primer dels greuges, relatiu a la manca de trasllat de la prova pericial per efectuar al·legacions tècniques al dictamen psicològic elaborat judicialment, no es pot entendre ni conceptuar com cap menyscapte al dret de jurisdicció (art. 10 CA) en atenció a les següents consideracions.

Consta a les actuacions (foli 142) que la part agent, i ara recurrent, va manifestar que no volia participar en la prova pericial psicològica sol·licitada per l'adversa. En conseqüència, el tribunal d'instància va dictar un Aute, de data 28-07-2015, en el que s'establia que el dictamen pericial provisional que elaborés el pèrit judicial només es traslladaria per al·legacions tècniques a les parts participants i que només quan fos definitiu es posaria en coneixement de totes les parts litigants.

La part recurrent no va interposar recurs contra el referit Aute, de manera que s'ha d'entendre que no li era lesiu. Aleshores, i en consonància amb el que es preveia en aquella interlocutòria, el Batlle va donar trasllat de l'informe definitiu a les parts litigants i l'agent va poder efectuar, com així ho va fer (folis 232 i ss) les al·legacions i crítica a la prova pericial psicològica practicada.

En definitiva, cap dèficit del dret a la defensa, a la igualtat i contradicció s'ha produït en les presents actuacions i, per tant, aquest primer greuge ha de ser refusat.

III.- El segon dels greuges o motius consisteix en impugnar la resolució d'instància i el dictamen pericial perquè s'entén que el problema en el cas present no és l'eventual existència d'un anomenat síndrome d'alienació parental, avui qüestionat científicament, provocat per la mare i l'àvia materna envers el pare, sinó que el principal problema és la conducta del pare. Relata que el pare és violent amb la mare i tercers, que la mare ha patit maltractament per part del pare durant la convivència, que no ha complert amb el pagament de la pensió d'aliments i que no ha visitat a la seva filla en tres anys, de manera que el que es vol evitar és que la menor pateixi una situació d'abús per part del pare.

A les actuacions es troben dues valoracions pericials que mereixen ésser examinades amb cura i detall, tota vegada que els tribunals han d'adoptar aquelles mesures que siguin les més beneficioses per l'interès del menor.

La contesta de la psicòloga Bermudez (folis 92 i ss.) al requeriment judicial, evidencia que va visitar personalment a la menor en el mes d'abril de 2015 i indica que la menor Coll referia sentiments d'aversió cap al pare i li generava ansietat el fet de pensar en la possibilitat de contactar amb ell. Exposa que per no augmentar el nivell d'ansietat de la menor no esdevé possible implantar d'immediat el règim de visites amb el pare i afirma que caldria començar per contactes telefònics, després visites curtes en un punt neutre per a, posteriorment, passar a un lloc extern acompanyada per una persona segura per la menor i anar avançant en el rescat de la figura paterna.

Una conclusió ja es pot extreure de la contesta al requeriment i és que no es refusa la reinstauració del règim de comunicació amb el pare sinó que s'exposa que cal efectuar un treball psicològic adequat per a aconseguir que la Coll ho efectuï amb seguretat i eliminant les seves pors i angoixes.

Del dictamen judicial de la pèrit Amador (folis 155 i ss.) s'extreuen les següents dades que, valorades de conformitat amb la sana crítica; és a dir prenent en consideració els mètodes i les proves realitzades, així com l'aparell argumental que empra la psicòloga per a poder assolir les seves conclusions, són rellevants per a la resolució del present recurs.

En primer terme, la psicòloga s'ha entrevistat tres vegades amb cada progenitor, una conjunta amb el pare i la seva actual parella, una altra amb l'àvia materna i tres entrevistes individuals amb la menor Coll, així com s'ha coordinat amb la psicòloga Calatayud, psicoterapeuta de la menor, ha practicat les proves psicomètriques als pares i a la menor i ha analitzat els antecedents anteriors i posteriors a la ruptura.

En segon terme, descriu que el discurs de la mare i de l'àvia materna esdevé vague i inconsistent, alhora que neguen l'existència de maltractes o abusos respecte de la filla per part del pare, i que la pròpia menor encara que refereix que el pare la pegava no pot recordar cap episodi en què això succeís. El que sí resta acreditat és que en el domicili matern es parla malament en relació al pare, tant per la mare com per l'àvia en presència de la menor d'edat.

En tercer terme, pel que fa al pare no s'han detectat signes o indicis de mancances greus en les habilitats parentals. Disposa d'un treball estable amb un horari flexible i viu en un pis de propietat prop de l'escola de la menor amb la seva parella sentimental (des de fa cinc anys en el moment de l'emissió del dictamen).

El propi pare, respecte del restabliment dels vincles paterno-filials, manifesta voler que es duguin a terme de forma progressiva i amb supervisió professional. Afirma tenir moltes ganes de reconstruir el vincle paterno-filial.

En quart terme, quant a la menor Coll, el discurs relatiu als maltractaments per part del pare, a l'igual que el de la mare i de l'àvia materna, sense perjudici de l'existència d'una condemna per vexacions lleus a la part agent que respon a un episodi puntual, esdevé inconsistent i, en extrems, incongruent, la qual cosa pot provocar una greu distorsió de la realitat per part de la menor. I és aquí on la pèrit judicial, amb base en els factors indicats, indica que el refús del pare per part de la menor pot ésser representatiu d'un síndrome d'alienació parental.

En cinquè terme, en relació a l'eventual restabliment dels contactes paterno-filials, després de l'absència d'aquests durant tres anys, considera la pèrit, a l'igual que la psicòloga Bermudez, que cal seguir un tractament terapèutic per a regenerar una visió realista de la figura paterna, portar a terme un treball a nivell familiar per eradicar el discurs negatiu envers el pare i un seguiment psicològic pel pare per a disminuir el seu neguit i proporcionar-li estratègies positives.

La resolució d'instància entén que el nucli familiar matern ha provocat el discurs de la menor de refús envers el pare i que, segons la prova pericial, s'ha de remetre els progenitors i la menor al psicòleg designat per torn i que, després del treball escaient i adequat es reprenguin com a molt tard en el termini de 4 mesos els contactes paterno-filials.

I tant la conclusió obtinguda per la resolució d'instància com el mecanisme establert per a la represa dels contactes paterno-filials s'ajusten a la valoració crítica de la prova pericial, alhora que l'interès del menor es veu afavorit i protegit amb l'adopció d'una cautela, consistent en el seguiment d'un tractament psicològic per part dels progenitors i de la menor que possibiliti la introducció de nou de la figura paterna en la vida de la menor.

No obstant, cal modalitzar la part decisòria de la resolució d'instància, atès que la Sala pot actuar d'ofici en interès del menor, en el sentit que el termini de 4 mesos pot esdevenir curt per la represa dels contactes paterno- filials tal i com estaven previstos a la sentència ferma, de manera que caldrà estar a l'evolució i seguiment del tractament psicològic i determinar que aquest període per a la represa dels contactes com es trobava contemplada a la sentència ferma reguladora de la crisi de la parella s'haurà de produir en un màxim de 8 mesos, sempre que el seguiment psicològic comunicat, en seu d'execució, així ho avali.

IV.- Malgrat la pretensió de la part recorreguda quant a la imposició de les costes processals pel greu perjudici que se li ha causat, s'ha d'assenyalar que no es va recórrer aquest extrem de la resolució per la part defenent i que ens trobem front a una qüestió o extrem objecte de debat de natura clarament personal i no patrimonial, per la qual cosa, i en consonància amb la doctrina d'aquesta Sala, atesa l'especial natura dels interessos en conflicte no procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada i mantenir la no imposició de les de primera.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Macias contra l'Aute, de data 13-04-2017, i confirmar la part decisòria de la resolució d'instància, amb la única precisió quant al termini màxim i la viabilitat per a la represa dels contactes paterno-filials efectuat en el fonament de dret III in fine. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-